Resultats de la cerca
Es mostren 807 resultats
L’art romànic al Gironès
Art romànic
Arquitectura civil i militar Mapa del Gironès amb la senyalització de totes les fortificacions, anteriors a l’any 1300, de les quals es tenen notícies A Pladevall La ciutat de Girona devia tenir un pes força gran dins la comarca del Gironès era una de les poblacions més importants de la Catalunya Vella La Girona d’abans de l’any 1000, com moltes de les ciutats de l’època anterior a la feudalització, es mantingué en primer lloc com a residència episcopal tenia unes muralles de tradició romana i feia de residència ocasional del comte i més usualment del vescomte A partir de l’any 1000, augmentà…
L’art romànic a la Fenolleda
L’arquitectura civil i militar i l’arqueologia Mapa dels castells i les edificacions militars de la Fenolleda anteriors al 1300 J Salvadó L’organització de la xarxa de castells de la Fenolleda, que segurament s’havia començat a dibuixar en època carolíngia i que havia restat gairebé ben acabada en l’època de feudalització dels segles XI i XII, va quedar força afectada pel fet que aquesta comarca, al segle XIII, passés a formar part del regne francès, circumstància que li va representar esdevenir la frontera meridional d’aquest reialme, davant de les terres que depenien dels reis catalano-…
El paisatge vegetal a les illes de Mallorca i de Cabrera (territori mallorquí)
El territori mallorquí és constituït per les illes de Mallorca i de Cabrera, i encara per d’altres petites illes i illots immediats Constitueix la part medullar i més extensa de l’arxipèlag balear, el gruix del conjunt gimnèsic Per raons de substrat, i en part també de bioclima general, no ofereix la diversitat de Menorca Per contra, la més gran superfície total i les possibilitats que es deriven d’un relleu incomparablement més vigorós incrementen la riquesa florística i, subsegüentment, les valors i varietat del paisatge vegetal Fisiografia La Serra de Tramuntana, o simplement la Serra, és…
Els ambients rupestres
Consideracions generals L’hàbitat i les espècies rupestres Els afloraments de roca que constitueixen les cingleres, les agulles, les crestes, les tarteres o les codines són elements que, indiscutiblement, formen part del nostre paisatge N’hi ha prou a pensar en Montserrat o en el Montsec, en el Montgó o en la Serra mallorquina, o en tants d’altres territoris, tots ells caracteritzats per la presència de superfícies de roca que, de manera singular, personalitzen cada un d’aquests paratges I si parlem dels Pirineus, el paper del rocam en la constitució del paisatge és encara més fonamental Per…
Vila de Perpinyà
Art romànic
Situació Vista aèria del nucli antic de la vila, amb el Palau dels Reis de Mallorca a primer terme Arxiu ECSA La vila vella de Perpinyà es troba al centre de la plana rossellonesa, a la riba dreta de la Tet Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E La ciutat, capital del Rosselló, és travessada per la N-9, de Narbona al Pertús, a la qual conflueixen la carretera N-117 de Perpinyà a Quillana la N-116, que es dirigeix a la Guingueta d’Ix, i la N-114, que de Perpinyà va fins a Cervera PP Història Perpinyà ha succeït, com a capital del Rosselló, a l’oppidum ibero-ligur de…
Història antiga i arqueologia clàssica
La història antiga ja es feia a les universitats espanyoles des de la reforma de les facultats de lletres del 1900 Durant la postguerra, amb l’excepció de S Montero Díaz, pot afirmar-se que el seu desenvolupament va estar bàsicament en mans de prehistoriadors, arqueòlegs, antropòlegs, lingüistes i juristes cal recordar només els noms de P Bosch i Gimpera, L Pericot, M Gómez Moreno, J Caro Baroja, A d’Ors i A García Bellido Això no obstant, existia una important tradició creada i impulsada per aquest darrer Els seus estudis històrico-arqueològics, vinculats a una concepció estilística, pròpia…
Artesans i obrers
Si per història social de la industrialització s’entén l’estudi de tot allò que fa referència a les classes treballadores en aquest període històric, es pot afirmar que al nostre país s’hi ha avançat poc Amb alguna excepció, la historiografia ha tendit a dissociar la història de la industrialització de la història de la majoria dels homes i les dones que la visqueren La història de l’economia ha donat prioritat a l’estudi de temes com el creixement del producte industrial, la localització de la indústria o els problemes energètics, però ha tractat poc les bases materials de les classes…
Sant Esteve de Llanars
Art romànic
Situació Exterior de l’església des de ponent amb la façana, en la qual hi ha oberta la porta d’entrada i hi són visibles els senyals d’una possible estructura que a manera d’atri aixoplugava la porta Arxiu ECSA L’església parroquial de Sant Esteve de Llanars, que centra el petit nucli de població, es troba situada a 983 m d’altitud, a la confluència del riu Ter amb el Riberal de Faitús, a frec de la carretera de Camprodon a Setcases Mapa 256M781 Situació 31TDG460857 MAB Història El lloc de Llanars apareix esmentat en els documents a partir de l’any 1027 El podem trobar escrit amb diverses…
Les formes de vida de l’ètnia gitana
Els gitanos de Catalunya, a més del fet que són catalans, formen part del poble gitano O Romano Them , i tenen una cultura pròpia, la Roma Són d’origen indi i, en opinió de molts, europeus i transnacionals de projecció Tenen una llengua pròpia, el romanó Possiblement constitueixen la minoria ètnica més vulnerable d’Europa Són poc coneguts i, sovint, segurament a causa d’aquest mateix desconeixement, el poc que se’n sap es tenyeix de tòpics malauradament molt estesos Bandera gitana reconeguda oficialment al I Congrés Mundial Romanó Londres, 1971 La franja blava simbolitza el cel i la verda els…
1840-1868: L'era del vapor
Catalunya, la fàbrica d'Espanya Quadre 31 Producte interior brut de l'economia catalana, 1850-1870 El període del 1840 al 1868 ha conegut una forta acceleració dels processos d’industrialització i de modernització de l’economia catalana que l’han dut, i per molt de temps, a ocupar el lloc més destacat en l’àmbit de la indústria de l’estat espanyol Catalunya ha esdevingut la fàbrica d’Espanya Les dades més agregades reflecteixen bé aquest dinamisme, com es pot veure en el quadre 31 El PIB català augmentà regularment a un ritme superior al del conjunt espanyol, de manera que incrementava…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina