Resultats de la cerca
Es mostren 1053 resultats
Lindsay Kemp
Dansa i ball
Ballarí, mim, coreògraf, director teatral i actor anglès.
Es formà a la Rambert Ballet School de Londres i amb el mim Marcel Marceau a París El 1962 fundà la seva companyia, que es feu un nom amb espectacles anticonvencionals, fusió de mim, dansa, teatre i òpera, que incloïen tant produccions pròpies Turquoise Pantomime , Mr Punch’s Pantomime com versions de clàssics del teatre com ara Woyzeck , de Georg Büchner o Salome , d’Oscar Wilde La producció més representativa de la seva filosofia de les arts escèniques i la més famosa és, però, Flowers 1974, basada en la novella Nôtre Dame des Fleurs , de Jean Genet, una de les seves…
Serge Gainsbourg
Música
Nom artístic del cantautor francès Lucien Ginsburg.
Fill d’emigrants jueus russos exiliats a causa de la revolució bolxevic, intentà dedicar-se a la pintura i, en no aconseguir-ho, es dedicà a la música, com a pianista i cantant en clubs parisencs d’ambient existencialista Aconseguí un cert èxit interpretant cançons pròpies influïdes per Boris Vian , que l’encoratjà El 1958 enregistrà el seu primer disc, Du chant à la une , que obtingué el premi Charles Cros l’any següent Continuà amb L’Étonnant Serge Gainsbourg 1961, Disque N°4 1962, Gainsbourg Confidentiel 1963, Anna 1967 i, sobretot, amb la cançó Poupée de cire, poupée de son , la qual,…
Moncho

Moncho
Música
Nom artístic del cantant Ramon Calabuch i Batista.
Nascut a la comunitat gitana del barri de Gràcia, en la seva infantesa i joventut aprengué a cantar rumba catalana i boleros, i tingué com a mestre, entre d’altres, el seu oncle Antoni González, el Pescaílla , marit de Lola Flores A mitjan anys cinquanta començà a cantar professionalment amb el conjunt Ramon Evaristo y Orquesta Antillana Inicià aleshores una carrera d’èxit de cantant, i s’especialitzà sobretot en el bolero, gènere del qual es convertí en un dels principals intèrprets, amb un repertori de prop de tres-centes cançons, com ara Llévatela , Házmelo otra vez , Amor no fumes en la…
Sebastià Sánchez i Juan
Literatura catalana
Poeta.
Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…
,
Jeroni
Sant Jeroni escrivint, segons un dibuix d'Antonio Pereda (1608-78)
© Corel Professional Photos
Literatura
Cristianisme
Escriptor, pare de l’Església i doctor.
Educat a Roma, una llarga malaltia decidí la seva dedicació, i el 374 passà a Palestina, on es lliurà a l’estudi de l’hebreu i a l’exegesi Ordenat prevere a Antioquia, residí uns quants anys a Constantinoble, i del 382 al 385 a Roma, com a secretari del papa Damas, a la mort del qual s’installà a Betlem 386, totalment dedicat a l’estudi i a la direcció d’un monestir d’homes La seva labor es traduí en una obra copiosa i extraordinària, des de la versió llatina de la Bíblia, dita Vulgata , d’incomptables comentaris a diversos llibres bíblics, amb una exhaustiva aportació de dades geogràfiques i…
Aśoka
Història
Tercer sobirà de la dinastia índia Maurya (~270-232 aC), fill i successor de Bindusāra, de qui havia estat virrei (uparāja) primerament a Tàxila i després a Ujjaen.
Segons llegendes, mort el seu pare, s’apoderà del tron mitjançant l’assassinat dels seus germans Les mateixes versions budistes li atribueixen una vida de plaer i disbauxa Kāmāśoka seguida d’un període de ferotge crueltat Chaṇdāśoka, per tal de contrastar la seva conducta anterior a la conversió al budisme amb la imatge paradigmàtica de l’Aśoka just i piadós Dharmāśoka Promulgà nombrosos edictes que foren gravats en pedres i columnes se'n conserven més de 20, de contingut més aviat exhortatori que no pas dispositiu En el més cèlebre d’aquests texts, erigit arran de la sagnant conquesta del…
Emili Guanyavents i Jané
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Des de molt jove milità en el moviment catalanista, tant polític com literari participà en el Primer Congrés Catalanista de l’octubre del 1880 i, a la dècada següent, collaborà en publicacions d’aquest signe Diari Català , La Tramontana de la qual fou membre del consell de redacció fins el 1889 i La Veu del Centre Català 1888 i, en 1892-93, a L'Avenç La seva lletra d’ Els segadors guanyà el concurs convocat per la Unió Catalanista el 1899 i, bé que donà lloc a una polèmica, ha restat com la versió actual Simultàniament, a través de la seva professió de tipògraf, entrà en contacte amb l’…
,
Wisława Szymborska
Literatura
Poetessa polonesa.
Cursà estudis de literatura i sociologia entre el 1945 i el 1948, que no acabà Treballà com a editora d’una revista literària Membre del partit comunista des del 1945 fins el 1966, a principis dels anys cinquanta se’n distància progressivament i s’apropà a la dissidència, fins a arribar a collaborar, el 1980, amb el sindicat Solidarność L’any 1945 publicà el seu primer poema, Szukam słowa ‘Cerco la paraula’ La seva producció inicial, que posteriorment rebutjà, estigué molt marcada pel realisme socialista A partir de la dècada dels anys cinquanta evolucionà vers un estil propi, d’un…
Andreu Caimari i Noguera
Literatura catalana
Cristianisme
Escriptor i eclesiàstic.
Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913, L’incendi de Ca-Na…
,
Terra baixa
Cinematografia
Pel·lícula del 1907; ficció de 20 min., dirigida per Fructuós Gelabert i Badiella.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Films Barcelona Empresa Diorama ARGUMENT El drama homònim 1895 d’Àngel Guimerà GUIÓ I FOTOGRAFIA FGelabert blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Joan Morales INTERPRETACIÓ Enric Giménez Manelic, Enric Guitart Sebastià, Maria Llorente Marta, Emília Baró Núria, Emília Matas, Miquel Sirvent ESTRENA Madrid, 31101916 Sinopsi En Sebastià, un propietari rural que té dificultats econòmiques, fa casar la noia que té recollida a casa seva i amb qui manté relacions, amb el pastor Manelic, per poder maridar-se, al seu torn, amb una rica pubilla i continuar veient la…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 43
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina