Resultats de la cerca

Situació Planta de l’església, a escala 1200 G Orriols El temple es troba al terme de Gurb de la Plana, adossat pel seu costat de ponent a una casa de masovers del casal veí de Mont-ral Tot aquest conjunt és situat dalt un turó Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 37,6 —y 45,1 31 TDG 376451 Hom hi arriba prenent la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà un cop sobrepassat el punt quilomètric 70, s’agafa un camí carreter a mà esquerra, el qual després de transcórrer uns 300 m arriba a l’església Per entrar-hi s’ha de demanar la…

Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…

En aquest apartat es fa referència a la considerable diversitat de tipologies que es troben al marge dels tipus més característics i més representatius de l’arquitectura gòtica catalana que s’han estudiat als apartats anteriors Cal tenir en compte, en primer lloc, una realitat probablement subestimada la llarga continuïtat de les fórmules romàniques L’església parroquial de Sant Joan de Vinaixa n’és un dels exemples més clars Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó d’un perfil lleugerament apuntat i rematada per un absis semicircular La portada respon a un…

El panorama que va quedar després de la Guerra Civil no podia ser més desolador Exiliada l’avantguarda artística, intellectual i arquitectònica, va ressorgir la reacció dels arquitectes catalans més conservadors i academicistes A poc a poc, però, aquest context es va anar transformant, en gran part gràcies a una sèrie d’arquitectes ja madurs Josep Antoni Coderch, Manuel Valls, Joaquim Gili, Antoni de Moragas, Josep Maria Sostres i d’una sèrie de joves arquitectes com Oriol Bohigas, Josep Martorell i Manuel Ribas i Piera, que van crear i mantenir el Grup R 1951-61 La transformació potenciada…

Situació i presentació Confronta al N amb els termes de Cànoves i Samalús i Sant Pere de Vilamajor a l’E amb Sant Antoni de Vilamajor i Llinars del Vallès, al S amb la Roca del Vallès i a l’W amb les Franqueses del Vallès Només a ponent el terreny és lleugerament accidentat i el punt més elevat és a la serra de Sant Hilari 300 m d’altitud, al NW Les terres més baixes són vora el pont de l’autopista AP-7 175 m Els terrenys d’aquestes serres de ponent són argilosos i eren aprofitats per dues bòbiles, ara desaparegudes, i per terrisseries El terme és travessat de nord a sud per la riera de…

Situació i presentació El terme de Flix, d’una extensió de 116,88 km 2 , és situat a banda i banda de l’Ebre, en la part de tramuntana de la comarca, al límit amb les comarques de les Garrigues, del Segrià i del Priorat Limita, al N, amb els municipis segrianencs de Maials i Llardecans, i amb els garriguencs de la Granadella, Bovera i Bellaguarda al NE confronta amb els termes de Margalef i la Bisbal de Falset, del Priorat, a l’E amb la Palma d’Ebre, al SE amb Vinebre, al segle amb Ascó i a l’W amb Riba-roja d’Ebre El territori comprèn la plana oligocènica de la Depressió Central, on el riu s…

Situació Façana de ponent, on hom pot veure la porta actual al centre, fruit d’una reforma tardana ECSA - JA Adell L’església de Sant Cristòfol, ara dedicada a sant Jaume, és al centre del petit nucli de cases, abandonades, del poble de Sant Cristòfol Mapa 34-12291 Situació 31TCG469561 Per a anar-hi, cal prendre una pista que surt de la carretera de Ponts a Folquer, que en 7 km de recorregut, passant pel mas de Perdiguers, on es troba amb la pista que puja des del Molí Nou del Rialb, arriba a Sant Cristòfol JAA Història Aquesta església fou seu d’un priorat o petita casa monàstica dependent…

Situació Vista aèria de Sort ei sector central de la població, situat entre el castell i l’església parroquial, en formava l’antiga vila closa ECSA - M Catalán La vila de Sort, capital de la comarca del Pallars Sobirà, presideix l’anomenada ribera de Sort o depressió de la vall de la Noguera Pallaresa La població s’estén a banda i banda del riu, amb el nucli antic emplaçat al vessant dret i coronat per les restes del castell Aquest, situat, doncs, a la part alta de la vila, ocupa un ample perímetre poligonal que s’estén a 700 m d’alçada, al damunt del repeu del tossal de l’extrem nord-oest de…

Situació i presentació Limita al N i a l’E amb Castellar de n’Hug, a llevant amb la Pobla de Lillet i Sant Julià de Cerdanyola, al S amb la Nou de Berguedà i amb Cercs, i a ponent amb Vallcebre, Gisclareny i Bagà Aquest darrer terme l’envolta per la part nord-occidental El municipi comprèn també l’extens enclavament de Gréixer, a sota mateix de la serra de Moixeró i separat de la resta del territori municipal per una extensa faixa de territori del terme de Bagà Aquest enclavament limita al N amb Urús Baixa Cerdanya, a l’W amb Bellver de Cerdanya i al S i l’E amb Bagà, que l’abraça com una…

Situació i presentació Situat a la part septentrional de la comarca, limita al N i al NW amb el terme d’Almenar, a l’W amb Almacelles, al SW amb l’enclavament de Malpartit Torrefarrera, al SE amb Vilanova de Segrià i a l’E amb la Portella i Albesa, aquest darrer ja de la comarca de la Noguera Es troba al sector N del Segrià, en contacte ja amb la Noguera, al sector de la dreta de la Noguera Ribagorçana riu que forma en una petita part el seu límit NE, a la zona de contacte entre les conques del Segre i del Cinca, marcada per un escarpament d’un centenar de metres, en direcció N-S, que deixa a…