Resultats de la cerca
Es mostren 16512 resultats
La Unió Monetària Llatina. 1868
Les revolucions liberals, en què participen molts sectors de la societat catalana, tenien, entre molts altres objectius, la concreció d’un gran espai sense duanes interiors, la creació d’un mercat comú i l’establiment d’una moneda de curs legal emesa per un únic banc, d’acord amb el govern nacional Els estats de la Unió Monetària Llatina 1966-1889 L’aposta dels economistes liberals catalans –partint dels cursos que Eudald Jaumeandreu Barcelona, 1774 – 1840 impartia en la càtedra d’Economia Política de la Junta de Comerç de Barcelona–, fou la de transformar el regne de les Espanyes, colònies…
Catalans i valencians a les corts de Cadis
JL Villanueva i Astengo, diputat valencià, sd ECSA Les corts de la monarquia espanyola aplegades a la ciutat de Cadis entre setembre del 1810 i setembre del 1813 van ser les primeres que no s’estructuraren en estaments Aquest fet no va ser pas el resultat d’un acte revolucionari, sinó d’una maniobra que, aprofitant les circumstàncies de la invasió napoleònica, va forçar una convocatòria reduïda tan sols als representants del braç popular diputats de les ciutats amb vot a les corts borbòniques, de les províncies a raó d’un diputat per cada 50 000 h i de les juntes Es…
Joaquim Coll, el nebot d’Antoni Regàs, a Mataró
La família Regàs-Coll Els Regàs formaven part d’una vella família mataronina Durant el segle XVIII hi ha un Regàs fuster i un altre d’armer En començar el segle XIX, Felicià Regàs era industrial un filador de cotó com tants d’altres, installat al carrer de les Moles del 1824 al 1850 El 1844 estigué present a l’Exposició industrial de Barcelona, on presentà filats de cotó i jaquetes elàstiques també de cotó El 1850 tenia 20 obrers i 840 pues en màquines mule-jennies El seu successor, Antoni Regàs, es passà al gènere de punt En sabem molt poca cosa Si entra en aquesta història és perquè el seu…
Símbol de l’art
Cadaqués La densitat artística Cadaqués, situat a l’Alt Empordà, és un dels pobles més lligats a l’art de tot Catalunya No és estrany que acabi aquest capítol amb el poble que conté la més alta densitat artística de tot Catalunya, si no de bona part d’Europa Si la costa catalana ha vist el pas de tants artistes d’aquí i de fora, Cadaqués és el poble més representatiu de l’art català contemporani El seu relleu tan accidentat i la situació a la península del cap de Creus l’han fet sempre un lloc difícil de visitar A partir del primer quart del segle XX ha esdevingut un important poble d’…
badia de Benín
Badia
Badia de la costa occidental d’Àfrica, que comprèn la Costa d’Or i la Costa dels Esclaus, formada pel litoral dels estats de Togo i Benín i una part dels de Ghana i Nigèria.
Va des del cap Three Points fins al delta del Níger Rep les aigües del riu Benín Els ports principals són Cotonou, Takoradi, Tema i Lagos
llitera
Transports
Llit lleuger emprat per al transport, en posició ajaguda, dels malalts o ferits.
Presenta la forma d’un baiard amb plataforma de tela o bé és construït a base de tubs o planxes metàlliques i va proveït de rodes
paramiòclon múltiple
Patologia humana
Malaltia hereditària que comença a la infància o a la joventut a causa de l’esclerosi dels cordons laterals i dorsals de la medul·la.
Va acompanyada de moviments irregulars i parèsics de tipus atacsospasmòdic especialment de les extremitats inferiors, de trastorns del llenguatge, de nistagme i de clon del peu
himen
Anatomia animal
Replec mucós perforat que hi ha entre la vulva i l’entrada de la vagina.
Pot tenir una forma, un gruix i una extensió diversos Amb les relacions sexuals va desapareixent, i després del primer part només en resten petites cicatrius
baqueta

Baquetes de fusta amb punta de niló
Música
Vareta que duu una petita bola a la punta, amb la qual hom fa sonar alguns instruments de percussió, com les timbales i els xilòfons.
En general no sobrepassa els 50 cm de longitud sovint té forma lleugerament cònica i va aprimant-se cap a l’extrem que manté la bola
estil directe
Gramàtica
Manera de reproduir textualment un període en una altra frase.
Així, a " Demà no hi aniré”, va afirmar en Pere, el període " demà no hi aniré" és d’estil directe S'oposa a l’estil indirecte