Resultats de la cerca

Propera a l’antic castell de Port, erigit, segons es diu tradicionalment, en un puig de migdia de la muntanya de Montjuïc, es bastí la capella de Santa Maria de Port, de la qual consta l’existència a la tercera dècada del segle XI Segons un document datat l’any 1031, Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona, féu un llegat de blat per a la dedicació de la dita capella Aquesta primera referència escrita ha fet pensar a alguns autors que fou la mateixa Ermengarda, esposa del vescomte Geribert de Barcelona, qui fundà l’esmentada església de la fortalesa de Port, propietat dels…

Estudià amb Nicolau Manent, a Barcelona Exercí diferents càrrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona, i actuà com a director d’orquestra a Palma Mallorca 1866-70, on fundà l’Orfeó Republicà Balear 1867 Obtingué grans èxits a Espanya, a Alemanya i a Rússia El 1870 obtingué un contracte per anar a Moscou com a director d’orquestra al Teatre Imperial de Moscou i durant algunes temporades estigué al capdavant de l’Orquestra de l’Òpera de Sant Petersburg Dirigí també a Baden i, des del 1873, a Hamburg Les seves gires europees el portaren a Berlín, Dresden, Munic, Leipzig i…

Vida Format amb Jacques Champion de Chambonnières, fou organista de l’església de Saint Honoré de París i músic de cambra 1662-65 de la reina mare Anna d’Àustria, vídua de Lluís XIII de França Destacà, però, com a compositor d’òpera, gènere que pogué introduir al seu país gràcies a l’afecció particular del cardenal Giulio Raimondo Mazzarino Així, des de l’any 1657 collaborà amb el poeta Pierre Perrin i presentà diferents obres sobre textos francesos La pastorale i Ariane ou Le mariage de Bacchus —composta a instàncies del cardenal—, totes dues del 1659 La música d’aquestes dues obres, que no…

Inicià els seus estudis de violoncel amb el mestre Gálvez Bellido al Conservatori del Liceu Als 12 anys, per recomanació de Gálvez, ingressà a l’Institut Casals, on rebé classes de Francesc Vidal i del mateix Pau Casals El 1932 es traslladà a París i estudià composició amb Nadia Boulanger Marxà a Xile, convidat pel govern d’aquest país per estrenar el Concert per a violoncel i orquestra del compositor xilè Adolfo Allende A partir del 1942 fixà la seva residència a l’Argentina, a Buenos Aires, on treballà amb el mestre Erich Kleiber, el qual en valorar les seves qualitats musicals el reclamà…

Filla de l’empresari indi establert a Catalunya Sri Ramuni Paniker i germana del sacerdot i filòsof Raimon Panikkar i del filòsof Salvador Pàniker, durant la Guerra Civil Espanyola estudià en un internat prop de Bonn Llicenciada en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1943, s’incorporà a l’empresa de tints i coles fundada pel seu pare el 1922 Pániker SA, que dirigí a la mort d’aquest, del 1954 al 1974 El 1950 cofundà l’Asociación Química Española de la Industria del Cuero AQEIC, que presidí a la primera meitat dels anys setanta En 1975-77 fou presidenta de la Unió Internacional…

De família amb tradició de mestres, la seva àvia Antònia es dedicà al magisteri a Camprodon, i dues ties seves li inculcaren la metodologia montessoriana Es graduà en magisteri 1950 i en ciències exactes 1953 per la Universitat de Barcelona El 1954 treballà a l’escola Virtèlia i al Liceu Francès i, posteriorment, a l’escola Talitha 1956-62 Contribuí a constituir, juntament amb Marta Mata, Pere Darder, Maria Teresa Codina i d’altres, l’Associació de Mestres Rosa Sensat 1965 El 1962 fundà l’escola Ton i Guida al barri barcelonès del Verdum, on treballà fins el 1979 Treballà també en la formació…

Vida A catorze anys entrà a treballar al sector tèxtil Més conegut amb el renom d’El Truco, destacà de ben jove com a artista polifacètic cineasta amateur , fotògraf, dansaire La seva dèria pel cinema s’inicià amb l’aparició del 9,5 mm a la meitat de la dècada del 1920 Després de diverses cintes menors, el seu primer èxit fou La capsa de llumins 1944, realitzada amb Ignasi Castelltort, que guanyà una medalla d’argent i el premi al millor desenvolupament discursiu en el Concurs Nacional de Cinema Amateur del CEC Després feu Cupido 1945, amb Antoni Moncunill com a director escènic, que rebé el…

Estudià a Reus, on collaborà en diverses revistes Membre funcionari de l’Instituto Geográfico y Estadístico, fou destinat a Girona i a Barcelona Fou vicesecretari del Foment del Treball Nacional Nomenat cap d’estadística municipal de Barcelona 1902, fundà i dirigí l’ Anuario estadístico de la ciudad de Barcelona 1903-22 i el Boletín Municipal , on per primera vegada es presentaren les dades ordenades de manera coherent, amb anàlisis descriptives i valoratives de l’estat i l’evolució dels serveis municipals Impulsà la divulgació de les anàlisis estadístiques, l’estudi de l’evolució de la…

Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la cèlebre proclama…

Al començament disposà d’un tren de laminació i la seva capacitat augmentà substancialment l’any 1977 amb l’adquisició d’un primer forn elèctric de fusió installat a Sant Andreu de la Barca Baix Llobregat, municipi contigu a la seu de l’empresa a Castellbisbal Vallès Occidental Al final dels anys vuitanta inicià l’expansió amb l’adquisició de diverses empreses del sector, algunes de les quals convertí en filials Global Steel Wire Santander, 1987, Torras, Ferreria i Construccions Castellbisbal, 1987, Nervacero Biscaia, 1989 Amb l’adquisició de la Siderúrgia del Besòs 1991 es…