Resultats de la cerca

En el primer congrés París, 1945 eren representats prop de 70 milions de treballadors, 27 milions dels quals eren soviètics, i Citrine en fou nomenat president L’adhesió al Pla Marshall de la CIO incorporada a la Federació i de les TUC, a més de l’AFL no adherida a la FSM, provocà la separació d’aquestes centrals sindicals l’any 1948 L’escissió de la CET francesa, amb la creació de la CET-FO, provocà una nova divisió de la FSM En el segon congrés 1949, Di Vittorio comunista italià substituí Citrine en la presidència, i aquell mateix any les sindicals escindides TUC, CET-FO, CIO i l’AFL…

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i, després d’haver guanyat un concurs de cant a Viena 1936, prosseguí els estudis d’aquesta disciplina a Praga amb F Carpi Després d’un seguit de concerts a diverses ciutats italianes, el 1941 debutà a l’Òpera de Gènova com a Fiordiligi Così fan tutte i de seguida s’especialitzà en el repertori mozartià, fins a arribar a Viena, on cantà sota les ordres de J Krips Don Giovanni , que enregistrà en disc El 1947 participà en les funcions de Peter Grimes , de B Britten, a Roma i l’any següent estrenà el paper de Jocasta de l'…

Estudià a l’Escola d’Orgue de Brno amb L Janácek 1905-08 i privadament, a Praga, amb J Novák 1913-14 Impartí classes de teoria i composició al Conservatori de Brno 1919-52 i a l’Acadèmia de Música de la ciutat 1947-60, de la qual fou nomenat catedràtic el 1957 De jove adoptà els mètodes compositius més innovadors de la seva època i fou admirat i considerat un compositor prometedor Posteriorment evolucionà cap a un llenguatge més tradicional Tingué com a deixebles, entre d’altres, M Sokola, V Kaprálová, Josef Berg i Jan Novák Exercí també de crític musical en diversos diaris txecs…

Es formà a Bratislava, on estudià composició amb A Moyzes i musicologia a la Universitat Comenius Del 1937 al 1939 assistí a les classes magistrals de V Novák al Conservatori de Praga Treballà a la ràdio de Prešov 1939-45 i a la de Košice 1954-51 El 1952 es feu càrrec de l’Orquestra Filharmònica Eslovaca de Bratislava, i del 1968 al 1984 ensenyà a l’Acadèmia de Música de la ciutat En la seva obra predomina el lirisme colorista, típic del postromanticisme nacionalista, amb línies melòdiques de volguda expressivitat i un cromatisme exaltat semblant al d’A Honegger La influència de…

El 1913 ingressà al Conservatori de Budapest i rebé l’ensenyament de Z Kodály Posteriorment assistí a les classes de V Novák al Conservatori de Praga, i enllestí els seus estudis el 1923, any en què retornà a Croàcia Exercí la docència al Conservatori de Zagreb durant aquest any, i el 1924 es traslladà ja a Belgrad, on ensenyà al Liceu 1924-37 i a l’Escola de Música 1937-45 El 1945 fou nomenat professor de composició a l’Acadèmia de Música de la ciutat Fou el primer compositor croat del segle XX que adquirí reputació internacional, malgrat que al seu país hagué de suportar l’…

Estudià piano i composició amb J Juzeliunas al Conservatori de Vílnius 1952-57 i posteriorment fou alumne de B Woytowicz al de Varsòvia, institució de la qual fou professor 1972-2008 El 1963, a París, inicià estudis de polifonia i cant gregorià amb N Boulanger Guanyà, entre d’altres, el Premi del Festival de Primavera de Praga per Sonetti di Petrarca 1965, que forma part del Trittico fiorentino El seu estil és força eclèctic i obert a canvis més agosarats quant a l’harmonia, com en el cas de Nomopedia 1962 Característiques seves són la simplicitat i l’economia de mitjans Entre…

Estudià composició i orgue al Conservatori de Praga 1942-47 i, després, a l’Acadèmia d’Arts Musicals amb Řídký Des de molt petit conegué els instruments de vent, la qual cosa li facilità l’escriptura de les obres concertants La seva música és rica en matisos i d’una expressivitat captivadora Dels concerts que compongué, el més famós és el núm 2 per a trombó 1952 També és important el Concert per a clarinet i orquestra de cambra 1971, punt culminant de la seva època de maduresa, caracteritzada per una inventiva personal i de lliure fantasia, amb ritmes irregulars i fórmules menys…

Filla d’una família de llarga tradició musical, estudià al Conservatori de Praga i feu el seu debut a Tbilisi el 1857 Després d’actuar els anys següents a Odessa i Constantinoble, el 1863 cantà a Torí i el 1864 ho feu a Spoleto i Bolonya Ernani i Guillaume Tell El 1867 fou escollida per a l’estrena italiana de Don Carlo a Bolonya, i dos anys més tard, per a La forza del destino a la Scala, en una versió revisada pel mateix Verdi També a la Scala, fou la primera Aïda representada a Itàlia 1872 i la primera soprano del Rèquiem verdià 1874 Després d’aquesta data, els seus papers…

Inicià la seva formació musical de molt jove Entre els seus mestres hi hagué Josef Blatný 1925-28, que li ensenyà teoria de la música, i Vilém Kurz 1926-28, de qui rebé lliçons de piano Estudià geografia i història a la Universitat de Brno 1925-29, on assistí a classes de musicologia amb V Helfert El 1934 es doctorà a Brno amb una dissertació sobre les cantates sacres de GB Bassani Fou professor en diversos centres d’ensenyament superior, com ara el Conservatori 1939-45, 1950-52 i la Universitat des del 1950 de Brno Participà en l’edició de diccionaris de música i publicà nombrosos estudis…

Rebé la seva primera formació musical a la Kreuzschule de Dresden Més tard compaginà els estudis a la universitat amb els de música i se sap que el 1718 era alumne del compositor i violinista JG Pisendel El 1723 anà a Praga, on s’estigué sis mesos i rebé lliçons de G Tartini El 1726 fou nomenat mestre de concerts a Merseburg, i fou durant aquest període que JS Bach li confià com a alumne el seu fill gran, Wilhelm Friedemann Després de diverses feines de curta durada en diferents ciutats alemanyes, el 1740 es traslladà a Berlín com a director musical de la capella reial, càrrec que ocupà fins…