Resultats de la cerca

És típica dels països d’agricultura pobra i d’èpoques de necessitat per fam i pressió demogràfica, com les àrees mediterrànies normalment de vinya i oliveres o l’Àsia dels monsons La baixa rendibilitat obliga a un progressiu i cíclic abandó de les feixes

El terreny és planer, amb alguns turons puig Seguí, 320 m alt, al sector ponentí del terme, on apareix la base miocènica des Pla El límit amb el municipi de Palma al S és fixat en part pel barranc encaixat de sa Talaia El torrent de Solleric permet algun regatge, però dominen els conreus típics de secà L’any 1982 la superfície explotada era de 1 785 ha el 86% del terme, de les quals 1 163 ha el 65% eren conreades Predominen els conreus herbacis 732 ha, de cereals i farratge i els fruiters de secà, principalment ametllers 371 ha La ramaderia, que complementa l’agricultura, consta d’uns 40 caps…

El seu territori és estret i de forma allargada, perpendicular a la costa i arriba des dels turons que limiten l’Horta, a ponent, fins a la mar el terme és pràcticament partit en dues parts per l’enclavament de Mauella i Teuladella, del municipi de València Les terres són, en gran part, d’horta, regades amb aigua de la séquia de Montcada, que travessa el terme Hom hi conrea patates, cebes, enciams, etc, i a l’àrea d’expansió cap al secà, taronges al secà, reduït a la part més alta del terme, garrofers i vinyes Gairebé totes les terres són conreades pels seus propietaris Una certa…

El sector septentrional, dins la serra, culmina a 905 m alt, a sa Fita, termenal amb Escorca i Selva de Mallorca El declivi vers es Raiguer és ràpid, fins a 500-200 m alt, puntejat per relleus aïllats, com el puig de Suró 641 m alt Els materials liàsics i triàsics dominen a la serra, i els eocènics en es Raiguer El bosc cobreix el sector muntanyós, amb predomini del pi blanc al NE 148 ha i de l’alzina al NW 140 ha La màquia d’olivella ocupa unes 300 ha, i els pasturatges unes 50 ha Els conreus 720 ha són gairebé tots de secà predominen els conreus…

Situació Petita capella en ruïnes, l’absis de la qual s’ha convertit actualment en una cabana de pastors ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Vicenç es troben en un indret isolat, al sud-est de la vila de Lasquarri, en l’antic camí de l’Avellana Mapa 32-11 251 Situació 31TBG968718 Per a anar-hi cal agafar la pista que comunica Lasquarri amb Lluçars, i un cop fets uns 2 km ja es veuen a mà dreta les ruïnes de l’església JAA-JBP Església Es tracta d’un edifici en estat totalment ruïnós i abandonat, del qual s’ha adaptat la part absidal per a cabana de pastor, mitjançant la…

L’esterilització pot tenir lloc amb procediments químics o físics, entre els quals es destaquen la filtració a través de membranes de porcellana, que elimina tots els microorganismes, llevat dels virus la calor, que pot ésser emprada en forma de flama, de calor seca o de calor humida el flamejat, que pot ésser emprat per a esterilitzar objectes resistents bisturís, pinces, tisores, etc la calor seca a 160°C durant una hora, en estufes del tipus Pasteur o Poupinel, emprada per a l’esterilització del material quirúrgic l'autoclau de Chamberland, amb temperatures de 120…

Els drets es mantingueren vinculats a la seva família fins al segle XIX El darrer senyor de la Bossa d’Or fou Guillem Descatllar i d’Olesa, mort el 1801

Hom conrea el 30% del terme, amb un predomini del secà cereals, seguit d’oliveres, vinya per a panses, ametllers i garrofers El conreu és directe La població minvà gradualment fins als anys noranta El poble 334 h agl 2006 314 m alt és a la dreta del riu de Gorgos Pertangué al comte de Parcent Lloc de moriscs, es rebellà, com altres pobles veïns de la Marina, contra l’expulsió del 1609 L’església parroquial Sant Josep neoclàssica el 1536 fou agregada a la de Parcent Incou el despoblat de Vernissa i les restes del castell de Pop

La major part del territori és improductiva matollar, roures, alzines L’agricultura és predominantment de secà 255 ha, destinada a cereals i a vinya El regadiu es limita a 16 ha i aprofita l’aigua de fonts, abundants al terme fonts de Baños i de Mangraneres La pèrdua de més del 90% de la població des del 1900, anuncia una eminent despoblació El poble 44 h agl 2006 811 m alt és, aturonat, damunt el riu de la Maimona L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels depèn de la de Vilanova de la Reina

Pot ésser palmellada i contrapalmellada La mà d’àguila és una pota d’àguila amb una ala oberta i estesa cap amunt adherida a la seca cuixa Hom parla de mà beneint quan és en acció de beneir, amb els dits primer, quart i cinquè encongits, el primer dels quals tocant els altres dos, i de mà jurant mà de justícia quan només resten encongits el quart i el cinquè i el primer és separat del segon i el tercer La mà de justícia és un bastó prim a l’extrem superior del qual hi ha una mà jurant d’or