Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme arriba des de la dreta del Fluvià fins prop de la riba esquerra del Ter Ocupa la serralada que separa les conques d’ambdós rius i les valls de les nombroses rieres que drenen el terme, principalment la riera de la Farga, afluent del Ter, i els seus torrents de Règalo i de Siriana El límit septentrional del terme és format parcialment pel Fluvià, però inclou un meandre de l’esquerra d’aquest riu En aquest sector, el riu fa de límit entre Vilademuls i els termes de Pontós, al NE, i Navata, al N, municipis de l’Alt Empordà A l’E, el límit amb el terme de Bàscara…

Els petits propietaris i els grans magnats La documentació medieval més antiga sobre el territori demostra l’existència de zones on la propietat de la terra era molt fragmentada, encara com a pervivència d’època anterior Precisament les notícies d’aquests minifundis han arribat, generalment, a través dels judicis que comportaren la seva anihilació, l’absorció dins els grans dominis dels comtes, grans magnats o de l’Església, la seu i els monestirs És, clarament, el pas, en la distribució de la terra, cap al ple feudalisme, durant els segles IX i X Com a prova d’això, hom pot adduir un parell…

Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…

Situació i presentació És situat al peu de la serra de l’Argentera, voltat pels de Colldejou W, Pratdip SW, que només el toca en un punt, Mont-roig del Camp S i E, Riudecanyes N, i l’Argentera NW El seu terme és força accidentat i les seves altituds oscillen entre els 90 i els més de 500 m El terme és drenat pel barranc de la Borda, el de Rifà límit en part amb Colldejou, el de les Roques, el de la Font, el de Sant Magí, el de les Estàpies i la riera de Vilanova El municipi comprèn el poble de Vilanova d’Escornalbou, que n'és el cap, el llogaret de l’Arbocet i la urbanització de Rifàs Un…

Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…

Situació El paratge de la Selva de Sant Romà —dit popularment a la contrada, per deformació, “Sant Arromà"— és a migdia de la població de la Selva de Mar, format per una vall molt envoltada per la muntanya, entre el coll de Sant Genís a migdia i el Mirall i el coll del Molí, a tramuntana, a l’alta conca de la riera de la Selva Mapa 259M781 Situació 31TEG157853 Un camí porta als paratges de Sant Romà, al mas Buscató que és al centre de la vall, des de la Selva de Mar pel collet del Molí Aquest mas és a 1 km aproximadament del poble Història La selva o mata de Sant Romà és un lloc esmentat…

L’AIE del Penedès i la Conca d’Òdena, celebrada a Martorell el 1950 i l’AIE de les comarques catalanes, a Santes Creus el 1953, foren la primera i la segona trobades d’estudiosos d’aquesta sèrie Fins el 2000 se n’han fet 43 L’AIE és una reunió científica d’estudiosos que té lloc de manera itinerant per tot Catalunya, amb incursions esporàdiques en indrets de parla catalana, com Perpinyà 1971, la parròquia andorrana d’Encamp 1993 i Morella 1996 La primera assemblea 1950 fou impulsada per Joan Mercader i Riba, d’Igualada, i Josep Iglésies i Fort, de Reus, i per un bon nombre de collaboradors…

De forma de vuit i amb una superfície d’1075315 m 2 , té, de nord a sud, una longitud de 2080 m, una amplada, que varia segons el lloc, entre 730 i 235 m i una profunditat que va de 6 m, al llindar que correspon a la part més estreta, a 62 m al fons d’un embut situat a la part meridional En aquesta part presenta, al seu voltant, tretze estanyols de petita extensió entre d’altres, els de la Cendra, del Vilar, gros i petit de Montalt, de Porqueres, de la riera Castellana, de ca n'Ordis, etc Es nodreix de deus subterrànies molt regulars, que li aporten uns 600 litres d’aigua per segon Assentat…

Situació Ruïnes de l’església, que s’alcen al cim d’un serrat al costat de la casa de la Ternuda ECSA - JA Adell L’abandonada església de Sant Marc és situada al costat de la casa de la Ternuda, que s’emplaça al cim d’un serrat en el vessant nord de la serra del Castell de Llaguarres Mapa 32-11 251 Situació 31TBG931722 Per a anar-hi cal prendre l’anomenada “carrerada del Coll”, que surt de la carretera N-230 de Benavarri a Llaguarres i, passant per l’ermita de Sant Medard, segueix pel costat del convent de la Mare de Déu de Llinars i arriba al cap de 4 km al paratge del Coll, passada la casa…

Situació Ermita d’història molt desconeguda situada en un turó a ponent del poble de les Paüls ECSA - MÀ Font Les ruïnes d’aquesta ermita són emplaçades damunt un turó situat a ponent del poble de les Paüls, des d’on es pot veure la serra de Gavàs i el massís del Turbó Mapa 32-10 213 Situació 31TCH014055 Per a anar-hi, partint de les Paüls, cal agafar la carretera C-144 en direcció a Castilló de Sos, i un cop fets uns 2 km s’ha d’agafar una pista a mà dreta, no apta per a vehicles, que en un recorregut d’uns vint minuts arriba a l’ermita MAF Història Aquesta ermita se situa en el mateix solar…