Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
Josep Piqué i Iserte

Josep Piqué i Iserte (1974)
© Josep Branchat i Cavallé - Fundació d’Art Josep Piqué
Arquitectura
Pintura
Escultura
Disseny i arts gràfiques
Arquitecte, dissenyador, escultor i pintor.
Inicià els estudis d’arquitectura a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona el 1931, i el 1941 obtingué el títol de doctor Per raons professionals i familiars, l’any 1954 fixà la seva residència a Reus, i establí el seu taller a Montbrió del Camp La seva trajectòria artística començà en entrar a formar part del grup artístic ARA Artistes Reusencs Actuals, creat el 1960 sota el lideratge de Ramon Ferran amb la voluntat d’innovar en el llenguatge artístic i explorar nous camps d’expressió Artista multidisciplinari, treballà la pintura, l’escultura en ferro, acer i bronze, el collage i…
Remei Varo i Uranga
Pintura de Remei Varo i Uranga
© Fototeca.cat
Pintura
Pintora.
Filla de pare andalús i mare basca Es formà a l’escola de San Fernando de Madrid Durant la guerra civil visqué i tingué taller a Barcelona Separada del seu primer marit, el dibuixant i cartellista Gerard Lizarraga, es casà amb el poeta surrealista Benjamín Péret , amb qui visqué a París 1938-42 —on es relacionà amb tot el grup surrealista— i el 1942 es traslladaren tots dos a Mèxic, fins a la separació de Péret, que retornà a París el 1947 Visqué un quant temps a Veneçuela, on es guanyà la vida fent illustracions De nou a Mèxic, es tornà a casar i aviat es consagrà com una de les figures…
Josep Triadó i Mayol

Josep Triadó i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, exlibrista i pintor.
Cursà estudis a Llotja Amplià estudis, becat, a Madrid 1890-91 Els anys noranta es dedicà a la pintura i participà en les Exposicions Internacionals de Belles Arts de Barcelona 1894, 1896 i 1898, amb obres de caràcter simbolista, com La Mort , i paisatges lírics, poètics, boirosos, semblants als de Vancells Els anys 1897-98 es familiaritzà amb l’art industrial d’arrels angleses introduït a Catalunya per Ade Riquer, que li ensenyà gravat Es dedicà cada vegada més al dibuix i el 1902 en guanyà la plaça de professor a Llotja, on romangué fins a la mort Les arts gràfiques esdevingueren el seu…
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil més lligat a…
Crèdit català (1881-1924)
La constitució Obligació del Crèdit Català, 1886 És una societat que es creà el 20 de novembre de 1883 Segons els estatuts socials “ el objeto de la sociedad es organizar, establecer, desarrollar y esplotar sic toda clase de negocios que sean o tengan relación con la Banca, Industria, Comercio, Ciencias, Letras y Artes, etc y que se consideren de probable éxito para lograr una buena renta a los accionistas que impusieren su capital ” Tant el capital com l’accionariat queden lluny de la majoria dels projectes ambiciosos El capital és tan sols de 250 000 pessetes i se’n desemborsen…
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Història
Art
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…
, ,
Bibliografia sobre l’art català. Estudis generals
Ainaud de Lasarte, J Alcolea, S Gudiol, J Arte de España Cataluña , Editorial Seix Barral, Barcelona, 1955 Ainaud de Lasarte, J Martinell, C Verrié, F P L’Art Català , Editorial Aymà, Barcelona, 1958 Alberch, R et al Gremis i oficis a Girona treball i societat a l’època pre-industrial , Ajuntament, Girona, 1984 Alcolea i Gil, S Catalunya-Europa L’art català dins Europa , Pòrtic, 2003 Alonso García, G Los maestros de la Seu Vella de Lleida y sus colaboradores , CSIC, Lleida, 1976 Art català Estat de la qüestió , Vè Congrés del C E H A, Diputació de Barcelona, Caixa d’Estalvis de Catalunya,…
Albert Ràfols i Casamada

Albert Ràfols i Casamada
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Educació
Literatura catalana
Pintor, pedagog de l’art i el disseny i escriptor.
S'inicià en el món del dibuix i la pintura al costat del seu pare, Albert Albert Ràfols i Cullerés A partir del 1942 cursà estudis d’arquitectura, que més tard deixà de banda per lliurar-se plenament a la pintura La influència paterna postimpressionista i el seu particular cézannisme es feren palesos en la primera exposició, l’any 1946, a les galeries Pictòria, on exposà amb el grup Els Vuit Posteriorment anà elaborant una abstracció poètica, amorfa en la seva configuració, lliure i intelligent, fruit d’una pausada gestació, prop d’ambients, temes, objectes o grafismes de la vida quotidiana…
,
Joaquim Pla i Cargol
Història
Comunicació
Literatura catalana
Publicista, escriptor i erudit.
Vida i obra Estudià ciències a la Universitat de Madrid Fou cofundador de l’editorial Dalmau Carles, Pla, que durant molts anys controlà la producció del llibre escolar a l’Estat espanyol i Amèrica És autor de manuals per a l’ensenyament de la llengua, la geografia i les ciències, com també de biografies dels pintors de l’escola castellana Vinculat al moviment literari del primer terç del segle XX conreà la crítica d’art i publicà proses literàries en revistes gironines i llibres com Terra de gestes i de beutat Girona 1917, escrit amb la collaboració de Xavier Monsalvatge Fou acadèmic…
, ,
Ignacio Zuloaga Zabaleta
Pintura
Pintor basc.
Pertanyia a una família basca d’artistes vinculada a Madrid des del s XVIII A Madrid, el 1886, ja féu còpies de Velázquez i d’El Greco al Museo del Prado Treballà a Roma 1889 i a París 1890, on visqué amb Santiago Rusiñol, Josep MJordà i Pablo Uranga, i intervingué en l’adquisició dels quadres d’El Greco que foren installats al Cau Ferrat També amb Rusiñol, viatjà a Itàlia el 1893 Treballà a Andalusia 1895-98 —on practicà a més la tauromàquia— i a Segòvia 1898 Des del 1899 portà a terme una gran carrera pictòrica internacional presentà obres a París, Venècia, Alemanya, Viena, Buenos Aires i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina