La constitució
Obligació del Crèdit Català, 1886.
És una societat que es creà el 20 de novembre de 1883. Segons els estatuts socials “el objeto de la sociedad es organizar, establecer, desarrollar y esplotar (sic) toda clase de negocios que sean o tengan relación con la Banca, Industria, Comercio, Ciencias, Letras y Artes, etc. y que se consideren de probable éxito para lograr una buena renta a los accionistas que impusieren su capital”.
Tant el capital com l’accionariat queden lluny de la majoria dels projectes ambiciosos. El capital és tan sols de 250 000 pessetes i se’n desemborsen només 125 000. Els subscriptors són persones que no estan vinculades a l’alta burgesia barcelonina.
La primera Junta de Govern de Crèdit Català fou la següent:
- President – Rossend Argensó i Draper
- Vocals – Josep Font i Campderrós, propietari; Candid Romero Baldrich, advocat; Salvador Soliva Ruscalleda, empleat del Banc de Barcelona; Joaquim Gorchs i Draper
- Director gerent – Eugeni Bonnín i Guarni
“Al Timbre Imperial”
El Crèdit Català té els seus projectes. Ho demostra la cotització de les seves accions a la Borsa barcelonina. Però és la realitat i la conjuntura econòmica a la baixa les que s’encarreguen de moderar els projectes inicials. L’únic objectiu social que va tirar endavant és el de comerç d’obres artístiques. El Crèdit Català va obrir un establiment al carrer d’Escudellers, núm. 13, de Barcelona amb el nom d’“Al Timbre Imperial”, dedicat a aquell comerç.
L’any 1885 van fer una emissió d’obligacions per un import d’1 200 000 pessetes, que volien dedicar a la compra d’obres d’art. Un any més tard obren a la seva botiga una “sección artística”, destinada a la compravenda, per compte de la societat o a comissió, d’“obras pictóricas, láminas, fotografías, etc.” i accepten que els subscriptors d’obligacions puguin recuperar el valor dels seus títols, amb una plusvàlua del 10%, mitjançant l’intercanvi amb les obres propietat de l’empresa. (segons anunci oficial al “Diario de Barcelona”, 1886, pàg. 2188).
Les obligacions no cancel·lades, segons aquesta oferta, s’anaren amortitzant normalment fins al juliol del 1887. El termini previst d’amortització era fins al març del 1895. No consta que es recuperés res més.