Resultats de la cerca
Es mostren 2056 resultats
Sant Pere de Manyanet (Sarroca de Bellera)
Art romànic
No és coneixen notícies històriques directes sobre aquesta antiga parròquia Molt probablement aquesta església gaudí d’una afecció especial car donà nom a la vall de Manyanet, capçalera del riu de Bellera, coneguda d’antic com a vall de Sant Pere En formaven part els llogarets de Buira, Castellvell de Bellera, Avellanos, Castellnou d’Avellanos, Vilancòs, i el mateix Manyanet D’altra banda, el topònim Manyanet prové del llatí Medianetu que significa justament “línia on és posa un molió” Per tant, podem identificar-la també amb Sancti Petri de Nubibus 1 488 m d’altitud, límit…
Sant Quirze de la Glorieta de Montesclado (Farrera)
Art romànic
Manquen notícies per establir la jurisdicció i relació que el lloc de la Glorieta tenia dins del conjunt territorial del Pallars Sobirà fins a arribar al final del segle XIII L’any 1272, el comte de Foix i vescomte de Castellbò adquiria al comte de Pallars la coma de Burg cal suposar que la Glorieta formava part d’aquesta compra El 1296, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorava a Roger Bernat III, vescomte de Castellbò, les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse Al final del segle XV, la Glorieta estava integrada al vescomtat de Castellbò, i pertanyia al quarter de Tírvia…
Guerau de Rocabertí i Desfar
Història
Baró de Vilademuls i de Navata.
Fill del vescomte Dalmau VI de Rocabertí i d’Ermessenda Desfar Fidel servidor del casal de Barcelona, Jaume II se serví dels seus bons oficis per a posar pau entre Frederic II de Sicília i els Anjou i anà d’ambaixador a la cort d’Avinyó a sollicitar la mediació del pontífex en el litigi entre Felip V de França i Sanç I de Mallorca sobre Montpeller Després d’unes topades amb el comte Ponç VI d’Empúries 1320, es feu acompanyar del seu nebot, el vescomte Dalmau VII de Rocabertí , a l’expedició del 1323 a Sardenya, on tingué una participació destacada per manament de l’infant Alfons s’avançà al…
Guillem III d’Anglaterra

Guillem III d’Anglaterra, segons un gravat contemporani
© Fototeca.cat
Història
Rei d’Anglaterra, Escòcia (Guillem II) i Irlanda (Guillem I) (1689-1702), príncep d’Orange (1650-1702) i stadhouder de les Províncies Unides dels Països Baixos (Guillem III: 1672-1702).
Fill pòstum de Guillem II de Nassau-Orange i de Maria, filla de Carles I d’Anglaterra, fou proclamat stadhouder pel partit orangista amb ocasió de la revolta popular contra el líder republicà Jan de Witt, acusat de facilitar la invasió de les Províncies Unides als exèrcits de Lluís XIV de França 1672 Aïllant-la diplomàticament Gran Aliança de la Haia, 1674, forçà França a replegar-se i a oferir la pau en condicions favorables Nimega, 1678 Casat amb Maria després reina Maria II , primogènita del duc de York després Jaume II d’Anglaterra, intervingué en els afers anglesos cridat per l’oposició…
Sant Andreu de Barravés (Vilaller)
Art romànic
Antiga abadia benedictina de la vall de Barravés, més tard subjecta a Sant Vicenç de Roda El seu emplaçament exacte és encara avui una incògnita, fins que hom no el demostri amb l’estudi dels seus vestigis materials o arqueològics La desaparició de tot rastre del monestir es podria explicar per les riuades freqüents de la Noguera Ribagorçana en aquest sector El problema de la localització d’aquest cenobi no es pot resoldre fàcilment, perquè no ha pervingut pràcticament res del seu arxiu, de manera que la major part de les notícies són indirectes o extrapolades Fa uns quants anys l’historiador…
Castell de Lasquarri
Art romànic
El poble de Lasquarri és situat en la confluència de diversos barrancs que s’articulen entorn del de l’Oliviadre El seu castell, avui desaparegut, s’emplaçava a la part alta de la població Històricament la vila de Lasquarri es trobava, a l’inici del segle XI, a la línia defensiva de la frontera amb els musulmans i depenia del castell de Llaguarres L’any 1023, el rei Sanç III de Pamplona i de Ribagorça, essent a la cort de Nájera, donà al monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles “ villam que est in Ripacorcia nucupta Alasquorre ” amb tot el seu terme i amb les seves esglésies, quan hagués…
Sant Vicenç de Castell de l’Areny
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Vicenç s’aixeca en el pla anomenat del Capell, formant una petita plaça amb les cases veïnes que es troben a redós dels encinglerats penyals de les Roques del Castell, que formen una aresta entre les valls de la Clusa i de Vilada o Camprubí El lloc és a cavall d’un aflorament de roques que el creuen de llevant a ponent, amb fortes balceres, sobretot pel cantó de migjorn, que van a morir a la riera de la Clusa, que passa per la fondalada de ponent Es troba a 8 quilòmetres de Vilada Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000…
fogatjament
Història del dret
Relació de focs, distribuïts per localitats, termes i demarcacions superiors, per a l’exacció de la imposició del fogatge.
Aquestes relacions provenien dels criteris preestablerts per la cort general on s’havia disposat aquella imposició i depenien molt de si les corts s’havien concertat amb el rei en una quantitat global del donatiu o bé si s’havia de pagar a tant per foc unes vegades n'eren exclosos els miserables, unes altres els clergues, i d’altres els moros i els jueus alguna vegada incloïen elsmasos rònecs i deshabitats, si és que les terres eren conreades, i unes altres vegades, si un menor d’edat que tenia béns propis vivia…
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243 i 1251…
esperit
Filosofia
Religió
Principi actiu que hom estableix com a intrínsecament, tot i que no sempre absolutament, independent en general de la matèria i àdhuc, sovint, com si s’hi contraposés.
En les creences religioses de diversos pobles, el concepte d’esperit lliga amb el d'ànima, car ambdós són principis vivificadors El desig de cercar una explicació i un control de la natura ha provocat que hom hi projectés l’existència d’esperits, reflex de l’activitat física i psíquica de la persona Aquest esquema lògic, anomenat per Edward Taylor animisme , seria el primer estadi històric en la formació dels sistemes religiosos Hom dubta actualment d’aquesta hipòtesi, car hi ha cultures primitives que no han seguit aquest camí i alguns pobles melanesis, indis nord-americans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina