Resultats de la cerca

Situació Restes de murs situats a la carena de l’altiplà de Terrassa que formen un clos que podria correspondre a aquest castell desaparegut ECSA - J Bolòs Restes de construccions situades a la part més alta de l’altiplà que s’estén al nord-est de Rigardà, damunt de la riera de Rigardà i davant de l’església de Santa Eulàlia de Vilella Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 28’ 6” N - Long 2° 32’ 21” E Si seguim la carretera que va de Vinçà fins a Rigardà, molt poc abans d’arribar a aquest darrer poble, surt a mà esquerra una carretera asfaltada que mena a unes cases i, després, convertida en pista…

Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…

Situació Minses restes de mur i indicis d’un vall o fossat d’aquest històric castell J Castellví El seti d’aquest castell, esdevingut un pur jaciment arqueològic, s’ha de cercar en un promontori de la zona alta del poble de Censà, prop de l’església parroquial El castell es localitza en la propietat núm B-282 del cadastre, en el lloc anomenat “lo Castell” Des d’aquest indret es gaudeix d’una bona vista vers el S, en direcció a Oleta, i vers el N, cap al coll de Censà, antic pas que condueix a la comarca del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 11” N - Long 2° 10’ 25” E Censà, limítrof…

Fill de Miró II de Cerdanya i d’ Ava En morir el seu pare, l’any 927, sembla que Sunifred i els seus germans, Guifré , Oliba i Miró , eren menors d’edat, motiu pel qual la mare, la comtessa Ava, tingué cura de l’administració dels comtats En el testament patern, en efecte, sembla que s’hi estableix un indivís i que n’és encomanada la regència a Ava Les funcions de govern personal de la comtessa s’allargaren fins cap a l’any 938, que sembla que el seu fill gran, Sunifred, passà a ajudar-la en les tasques de govern, de les quals Ava es retirà des de vers el 941 Els primers anys després de la…

Comprenia el bisbat de Girona, la meitat del de Barcelona al nord i a l’est del Llobregat, i una gran part del de Vic, tal com era abans de la creació del de Solsona Correspon al territori al qual sembla limitar-se al començament del s XII el nom de Catalunya La distinció entre Catalunya Vella i Catalunya Nova respecte al Principat, exclosos els comtats de Rosselló i de Cerdanya, fou feta pels compiladors de dret consuetudinari des del s XIII Pere Albert fins al XV Tomàs Mieres, per tal de designar el territori anomenat Catalunya des d’antic i aquell al qual fou estès aquell nom des del…

Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…

Els Arquer foren represaliats durant la croada albigesa i mentre duraren aquestes expedicions militars segle XII mantingueren un corredor per a evacuar càtars cap a la corona catalanoaragonesa Com a vassalls del comte de Tolosa,  eren feudataris dels comtes de Barcelona, per la qual cosa, després de perdre els drets jurisdiccionals sobre les seves propietats de les Corberes i del Conflent, reberen la protecció del comte d’Empúries i, després, del comte de Barcelona Mentre unes branques marxaren a Sardenya i a Mallorca, en el tercer quart del segle XIII una línia s’afincà a Santa…

El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va vendre a Alfons…

Aquesta fortalesa, avui desapareguda, era situada al SE de l’actual poble de Trilhan, en un indret més elevat El topònim Lo Castèl és l’únic record de la seva existència Sota de l’antic castell unes terrasses senyalen sens dubte l’emplaçament de l’antic vilatge, ara abandonat, format al redós del castell DB El lloc de Trilhan és conegut des de l’any 1011, en què el papa Sergi IV adreçà una butlla al monestir de Sant Miquel de Cuixà on li confirmava els seus béns, entre els quals l’alou de Trilhan, com a dependència de l’església de Santa Felicitat, de Sornian, sotmesa a Sant Miquel de Cuixà…

Vida i obra Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intellectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local Feu amistat amb JB Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla El 1851 publicà a la SASL dos…