Resultats de la cerca
Es mostren 1324 resultats
Castell de Trilhan
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, era situada al SE de l’actual poble de Trilhan, en un indret més elevat El topònim Lo Castèl és l’únic record de la seva existència Sota de l’antic castell unes terrasses senyalen sens dubte l’emplaçament de l’antic vilatge, ara abandonat, format al redós del castell DB El lloc de Trilhan és conegut des de l’any 1011, en què el papa Sergi IV adreçà una butlla al monestir de Sant Miquel de Cuixà on li confirmava els seus béns, entre els quals l’alou de Trilhan, com a dependència de l’església de Santa Felicitat, de Sornian, sotmesa a Sant Miquel de Cuixà…
Sunyer I d’Empúries-Rosselló
Història
Comte d’Empúries i de Rosselló (~834-848), d’origen incert, bé que sovint ha estat considerat fill de Bel·ló de Carcassona i, per tant, germà d’Oliba I de Carcassona i de Sunifred I d’Urgell-Cerdanya.
En la cronologia d’Abadal, Sunyer I hauria estat el successor, vers el 834, de Berenguer de Tolosa al davant dels comtats d’Empúries i de Rosselló, dels quals, cap als anys 842-846, hauria estat circumstancialment desposseït, o quasi, per Alaric i Argila, magnats que aquest historiador considera uns intrusos Encara que segons algun historiador Sunyer I pogué rebre Empúries-Rosselló més tard, el 842, arran de la deposició de Bernat de Septimània, sembla més versemblant la data del 834, car, segons que sembla, vers el 835 Sunyer investí el bisbe Guimer de Girona amb el terç del pasquer i del…
Força de Naüja
Art romànic
El lloc de Naüja, emplaçat a la capçalera del riu Rigat, és esmentat freqüentment en la documentació a partir del segle XI En aquesta època i posteriorment, ja al segle XII, la senyoria de Naüja pertanyia a la nissaga dels Urtx, probablement sorgida de la casa vescomtal de Cerdanya-Conflent, i que havia pres el nom del poble d’Urtx En aquest sentit hi ha una referència que Galceran I d’Urtx, mort vers el 1173, era senyor de Naüja, d’Urtx i d’una part de Jóc D’aquest indret és originari un llinatge anomenat Naüja així, en un document datat el 1177, Arnau Bertran de Torrelles va…
vescomte
Història
A l’imperi Carolingi, dignatari o funcionari al servei d’un comte, generalment a la capital o en un pagus del comtat.
Amb la patrimonialització de les funcions, aquest càrrec es feu hereditari des del començament del segle X, i el seu primitiu caràcter funcional es transformà en honorífic i feudal i la funció passà a ésser exercida pels vicaris Aleshores els vescomtes començaren a adoptar, no el nom del comtat o del pagus en el qual exercien llur càrrec, sinó el d’alguna de llurs possessions alodials o feudals, generalment la més important D’aquesta manera els vescomtes de Girona esdevingueren vescomtes de Cabrera els de Besalú, de Bas els de Peralada, de Rocabertí els de Rosselló, de Tatzó els de Vallespir…
La diòcesi d’Elna i les seves vicissituds fins el 1300
Art romànic
Làpides sepulcrals dels bisbes Guillem Jordà, del 1186, i de Ramon de Vilallonga, del 1216, que es troben al claustre de la catedral d’Elna ECSA - A Roura Els bisbes La diòcesi d’Elna, que es va restaurar gairebé simultàniament amb l’alliberament del territori, es va anar afermant tot al llarg del segle IX A partir del bisbe Riculf I 887-915, germà del comte Miró, s’inicià la sèrie de bisbes més coneguts, molts d’ells de llinatge comtal o nobiliari El seu àmbit s’estenia pel Rosselló, el Conflent i el Vallespir, comtats o grans divisions territorials que seran la base dels tres grans…
El marc geogràfic del romànic del Rosselló
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Rosselló amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació El terme Rosselló és un corònim que hom aplica a una plana, a una comarca i a una regió catalana ultrapirinenca que comprèn les comarques del Rosselló pròpiament dit, el Vallespir, l’Alta Cerdanya, el Conflent i la Fenolleda, regió també dita de Perpinyà o Catalunya del Nord Aquí, no cal dir-ho, utilitzarem el significat de comarca La comarca del Rosselló, amb els seus 1244 km 2 , és situada entre el Conflent a l’oest, el Vallespir al sud, les terres occitanes al nord i…
comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona
© Lluís Prats
Història
Territori de Septimània al voltant de la ciutat de Carcassona, regit per un comte.
Tot i tenir probablement antecedents visigòtics, sobretot a partir del començament del segle VI, no n’és coneguda l’existència sinó a partir del comte Belló mort abans del 812 El comtat devia haver estat restaurat per Pipí el Breu vers el 759 De Belló, originari probablement del Conflent, davallen, d’una banda, els comtes de Carcassona i, de l’altra, els de Barcelona descendents immediats de Belló a Carcassona foren Giscafré ~812 i Oliba I 814-837, fills seus, i Oliba II 863-880 i Acfred ~873-906, fills d’Oliba I i, als comtats catalans, Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i de…
Sant Romà de Ral
Situació Vista de conjunt de l’església, molt transformada l’any 1744, que guarda, però, la façana meridional romànica decorada amb arcuacions llombardes ECSA - A Roura L’església de Sant Romà s’aixeca isolada al nord del petit poble de Ral, al costat del cementiri Mapa IGN— 2249 Situació Lat 42° 38′ 0″ N - Long 2° 7′ 2″ E Ral és a l’extrem sud de l’embassament de Puigbalador Des de Formiguera cal agafar la carretera D-118 en direcció a Puigbalador i prendre un trencall a mà dreta D-32 que hi condueix CPO Història El primer esment del lloc de Ral es troba al testament del comte Guifré II de…
Castell d’Ovança (Montlluís)
Art romànic
Situació Restes de la torre de planta rectangular del desaparegut castell ECSA - J Bolòs Les restes de la torre del castell d’Ovança, anomenada popularment “la Castellassa”, són sota la fortalesa de Montlluís, damunt dels congosts de la Tet Controlava, per tant, una de les entrades, des de la vall del Conflent, a la Cerdanya Aquest castell centrava un petit vilatge medieval Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 30’ 41” N - Long 2° 7’ 12” E Si seguim la carretera que va de Sallagosa cap al Conflent, immediatament després d’haver passat sota els murs de Montlluís i a uns 100…
Cronologia dels segles X, XI i XII. Preromànic i romànic
Dates històriques Segles VIII-X Art Preromànic 911 Sunyer I, comte de Barcelona 950-992 Borrell II, comte de Barcelona 985 Al-Mansur saqueja Barcelona 988 El comte Borrell II de Barcelona es desvincula del rei franc Hug Capet 992-1018 Ramon Borrell, comte de Barcelona 1017-1035 Berenguer Ramon I, comte de Barcelona 1018 Abat Oliba, bisbe de Vic 1035-1076 Ramon Berenguer I, comte de Barcelona 1097-1131 Ramon Berenguer II, comte de Barcelona 1131-1162 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Arquitectura Segle IX 819 Fundació del monestir de Sant Genís de Fontanes Rosselló 822 Fundació del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina