Resultats de la cerca

Pastor baptista 1946, l’any 1951 fundà l’Església Presbiteriana Lliure d’Irlanda del Nord, des de la qual llançà virulents atacs contra l'Església catòlica Diputat del Parlament britànic per la demarcació d'Antrim 1970-2010, fou el líder indiscutible del Democratic Unionist Party  DUP, del qual fou cofundador el 1971, i també diputat al Parlament Europeu 1979 Encapçalà la defensa a ultrança del manteniment d’Irlanda del Nord dins del Regne Unit, i el 1985 criticà durament el govern britànic encapçalat per Margaret Thatcher per l'acord angloirlandès d'aquest any, que donava al govern irlandès…

De nom Albert-Bernard Bongo, després de cursar estudis secundaris es decantà per la carrera militar en l’exèrcit colonial francès, en el qual ascendí fins al grau de capità Amb la independència 1960 abandonà l’exèrcit i inicià una carrera política a l’ombra del president Léon M'Ba, del qual fou un fidel collaborador Confinat alguns dies en l’intent de cop d’estat del 1964, des de l’any següent fou successivament representant presidencial, adjunt a la defensa i, des del 1966, vicepresident Confirmat en el càrrec el 1967, la mort de M'Ba aquest any el situà a la presidència del país El 1973 es…

Diplomat a l’Institut International des Droits de l’Homme de París, fou un activista en els moviments d’independència Afiliat al partit Istiqlāl 1943, dedicà molts esforços a l’organització del moviment obrer de Casablanca 1944-49 i de les classes populars marroquines emigrades a França 1949-52 Participà en l’organització i direcció dels moviments de resistència i de l’Exèrcit d’Alliberament 1953-56 L’any 1959 fou un dels membres fundadors del partit Union National des Forces Populaires UNFP, que posteriorment 1975 esdevingué Union Socialiste des Forces Populaires USFP Detingut i empresonat,…

Professor mercantil, al costat de Josep Pallach milità al Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya , després PSC-Reagrupament, dins del qual s’integrà breument al Partit dels Socialistes de Catalunya 1978 passà després a Convergència Democràtica de Catalunya , i fou sots-director general d’Acció Cívica de la Generalitat 1982-84 i diputat al Congrés dels Diputats 1982-85 En 1985-88 fou conseller de Cultura del govern català Des del 1988 fou membre del parlament català i senador i portaveu del grup de CiU al parlament espanyol El 1999 deixà d’ésser senador a les Corts…

Professor a la Universitat de Barcelona, els anys vuitanta, les seves investigacions es dirigiren vers l’estudi dels moviments socials en l’època contemporània fent treball de camp a la Dokumentazionem Zentrum de Viena i a la Fondazione Giangiacomo Feltrinelli de Milà Collaborador de diverses revistes especialitzades —com Recerques , Studi Storici , Estudios de Historia Social  i Historia Social — i director del Centre d’Estudis Historiogràfics de la Universitat de Barcelona 1989-94, els darrers anys les seves investigacions s’han centrat en l’estudi de la repressió durant el franquisme Entre…

L’any 2013, el país va ser testimoni de la consolidació al poder del Partit Democràtic de Mongòlia PDM, amb la reelecció del president Tsakhiagiin Elbegdorj pel 50,8% dels vots enfront del candidat del Partit del Poble Mongol PPM, Badmaanyambuugiin Bat-Erdene 42,52% Immediatament després de la seva investidura al juliol, Elbegdorj va reprendre els esforços del Govern per reduir els índexs de corrupció al país, amb el suport de la majoria conformada pel PDM i diversos grups menors al Gran Hural Al novembre, va arribar una de les mesures més controvertides del nou Govern, amb la…

Al gener, el president de la comissió constitucional, Yash Ghai, va lliurar l’esborrany de constitució al president del país, Epeli Nailatikau Aquest la va signar al setembre, una vegada introduïdes les esmenes del Govern, al capdavant del qual hi ha el general colpista del 2006 i actual primer ministre interí, i home fort del país, Frank Bainimarama Aquestes esmenes, segons Amnistia Internacional, porten al deteriorament dels drets humans, atès que consoliden el poder arbitrari de l’exèrcit en temps de crisi i la seva immunitat, fins i tot per delictes de tortura Altres canvis van ser la…

La intransigència del president Robert Mugabe va paralitzar el Govern de coalició, format al febrer del 2009 per les pressions internacionals Mugabe va designar diversos ambaixadors i altres alts càrrecs sense consultar el primer ministre, l’opositor Morgan Tsvangirai —de fet, el president va continuar manant sense permetre que el primer ministre prengués cap decisió important— Les tensions en el si del Govern de coalició van preocupar els països veïns del Consell de Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC, en especial Sud-àfrica, que van demanar al president que garantís que les eleccions,…

La presidenta Ellen Johnson-Sirleaf, candidata del Partit Unit PU, va ser reelegida en obtenir el 90% dels vots en la segona volta de la consulta, celebrada el 8 de novembre Winston Tubman, nebot de l’expresident William Tubman, no hi va participar i va demanar l’abstenció en considerar que no se’n respectaven les garanties Tanmateix, va aconseguir el 9% dels vots perquè les paperetes ja estaven impreses quan va decidir retirar-se La participació va ser molt baixa, del 38% En la primera volta, celebrada l’11 d’octubre, Johnson-Sirleaf va obtenir el 43% mentre que Tubman, del Congrés pel Canvi…

La tensió entre el sector presidencial i l’oposició va augmentar amb la condemna de Malick Noël Seck, secretari general de Convergència Socialista, a dos anys de presó per haver enviat una carta “amb amenaces” al Consell Constitucional, que decidirà al final del gener del 2012 si el president Abdoulaye Wade es pot presentar a un tercer mandat El Consell Constitucional, format per cinc magistrats, haurà d’interpretar la reforma constitucional del 2003, que limita a dos els mandats presidencials consecutius L’oposició considera que Wade no es pot presentar, perquè està complint el segon mandat…