Resultats de la cerca

Una església dedicada a sant Joan i sant Mamet de Berga, situada dins l’antic terme del castell de Madrona, i possiblement a la Serra de Queralt no ha estat localitzada fins ara Les notícies històriques sobre aquest edifici són molt reduïdes i pensem que es tractava d’una petita església, capella o oratori que devia dependre de Sant Pere de Madrona i que possiblement va tenir una curta vida L’any 1005 el comte Guifré, el vescomte Bardina i la seva muller Adalez donaren al monestir de Santa Maria de Serrateix un alou que tenien al comtat de Berga, al terme del castell de Madrona, al lloc…

La masia de Palau de Biure, avui del terme municipal d’Olvan, havia format part de la parròquia de Sant Martí de Biure i, en perdre aquesta les seves funcions, de Santa Maria de la Guàrdia El nom de la masia de Palau Palat, Palatiolo apareix ja en la documentació del segle XII L’any 1177 Pere de Merlès amb el consentiment de la seva muller i del seu fill, encomanà a l’orde militar del Temple la custòdia del Mas “Palat”, mas que possiblement és l’actual masia de Palau En el testament del trobador Guillem de Berguedà de l’any 1187 es fa referència, indirectament, però, a la masia…

Església parroquial esmentada des del 964 Entre els anys 1072 i 1198 la documentació l’anomena indistintament Sant Fruitós in Kastro Terciolo o Castrotercioli i Sant Fruitós de Genebreda , bé que del final del segle XII en endavant sempre s’esmenta únicament amb el cognom de Castellterçol L’apellatiu de Ginebreda el devia rebre de l’antiga villa o gran propietat de la Ginebreda, encara subsistent al nord de la vila L’església de Sant Fruitós va esdevenir el centre d’una gran parroquia i població El 1130 l’església amb la seva sufragània de Sant Julià d’Úixols fou cedida al…

D’aquest castell, situat vora l’església de Sant Pere, hi ha documentació a l’Arxiu Diocesà de Solsona, tot i que és indirecta, ja que consta d’una sèrie de donacions i vendes de terres que termenejaven amb el castell de Miraver o que hi eren dins Les dades són dels anys 1014, 1015, 1068, 1070 i 1098 en la donació que Ramon, senyor de Miraver, fa de l’església Aquesta senyoria passà al seu fill Pere i al fill d’aquest, Ramon Pere, i la seva muller Agnès l’any 1150 i a Ramon de Vilaró l’any 1227 De manera directa en tenim constància en un document del 7 de juny de 1199, en el qual…

Aquesta guàrdia tenia la missió d’informar la ciutat de Manresa i transmetre la informació a la resta del Bages, ja sigui al castell de Callús, al castell d’Or o a la guardiola de Sant Fruitós Era comunicada amb un seguit de castells i guàrdies que anaven des del castell de la Guàrdia de Montserrat, a Castellfollit i Guardiola, i les guàrdies de Coll d’Arbós, de Vallformosa El fet d’ésser al límit del terme de Manresa fa que surti esmentada en les dues delimitacions que es conserven dels termes d’aquesta ciutat El primer, del 978, que després de passar per la serra de Montcunill va seguint…

Aquest castell apareix en la documentació molt tardanament El 1265, Bernat Egidii, executor del rei Jaume I en les qüestions dels feus, concedí, confirmà i corroborà a Pere de Riba i als seus successors perpètuament, en feu del senyor rei, la vila i la vall de Pi amb totes les jurisdiccions, les donacions i els emprius en tota la parròquia de Santa Eulàlia de Pi i en el vilar de Vilella, parròquia de Santa Maria de Talló Ho havia de tenir en feu del rei en franc alou, excepte la dècima de la mateixa vila i vall, que era de l’església d’Urgell Anys més tard, el 1294, es documenten…

Fins ara la documentació ha aportat ben poques notícies sobre l’església de Sant Climent, de la qual es té una referència de la tercera dècada del segle XI Consta, per una acta testamentària datada el 1037, que el testador, un sagristà de Santa Maria de la Seu dit Seniofred, llegà ad Sancti Clemente… Chavane el seu antifoner, i ultra això, deixà també als dos preveres que la regien un sou a cadascun Tres segles i escaig després, en les relacions de la dècima de la diòcesi d’Urgell de l’any 1391, consta que el capellà de l’església de Cava satisféu per aquest impost una lliura i…

La capella de Nostra Senyora de les Puelles era situada a la vora del portal de Sobrepones, al costat de l’actual palau de Justícia Les obres d’anivellament de la plaça de la catedral, al peu de l’escalinata, posaren al descobert les restes de la capella No hi ha documentació específica de la seva antiguitat i del seu funcionament, però l’estudi de les restes arqueològiques dóna peu a situar-la en el segle XII Sembla que rebé el nom de les Puelles pel fet d’atribuir-ne la fundació a dues germanes donzelles En registres de la baixa edat mitjana, apareix administrada per la…

El petit poble de la Cirera, al centre del terme de Llorac, és situat a la riba dreta del riu Corb Tot i que és infreqüent, la documentació consigna una menció de la seva església una trentena d’anys abans que el primer esment del castell del lloc, que data del 1174 Així, per una escriptura de l’any 1140 o 1141, hi ha referència que Guillem de Cirera, amb el consentiment del bisbe de Vic, feu donació a l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem de l’“ ecclesia de Cireza ” A banda d’aquesta notícia, que evidentment posa de manifest l’origen romànic de l’església de Santa Maria…

Antiga església parroquial, avui desapareguda, del terme del castell dels Arcs Era situada a la partida del mateix nom, al sud del municipi actual L’església de Arcubus és documentada per primera vegada en la butlla que el papa Celestí III atorgà a l’església de Tarragona l’any 1194, on consta que pertanyia al precentor de la catedral El rector d’ Arcubus pagà 45 sous els anys 1279 i 1280 en concepte de dècimes papals L’església dels Arcs, que al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, tenia com a sufragània l’església de Santa Caterina de Vinyols, que amb el temps absorbí la seva…