Resultats de la cerca

A mesura que l’estructura feudal dels s XI i XII permetia la formació de municipis amb dret a elegir els propis representants i prendre acords amb caràcter executiu, cada un d’ells procurava de conservar els documents originals acreditatius dels privilegis i les llibertats i els registres de les resolucions del consell, així com els llibres de comptabilitat La classificació de l’arxiu comprenia separadament els documents rebuts privilegis, lletres, suplicacions, etc, els produïts per l’administració acords, lletres patents o closes, crides, ordinacions, etc, processos, contractes, memorials,…

Consta generalment d’un micròfon que capta el so de l’element sonor corda, tub, etc, un oscillador patró, un element visualitzador, un selector de la nota que cal afinar i un altaveu que pot emetre la nota seleccionada L’oscillador patró es basa en un cristall de quars, i per divisió de la freqüència patró són obtingudes les freqüències de les notes L’element visualitzador, que pot ser una agulla, una pantalla numèrica o un visualitzador de batements, indica la freqüència o la diferència de freqüències respecte a la nota patró i, per tant, permet saber en quin sentit s’ha de variar la tensió…

Fou fundat l’any 1951 La temporada 1995-96 es proclamà campió de grup de preferent territorial i ascendí a primera catalana La temporada 1998-99 fou subcampió d’aquesta categoria, amb Ramon Maria Calderé d’entrenador, i ascendí a tercera divisió per primera vegada en la seva història S’hi mantingué tres temporades fins la 2001-02 i després d’una temporada a primera catalana retornà a tercera Després d’un temps a primera catalana 2006-08, en què fou campió en l’edició de 2007-08, ascendí de nou a tercera divisió En l’edició de 2012-13 quedà subcampió, però en els play-off d’ascens a segona B…

En fou el precedent l’Associació d’Estudiosos del Judaisme Català ADEJUC, constituïda el 1985 a Tàrrega, presidida fins el 1988 per Jaume Riera i Sans  i posteriorment, fins el 1992, per Eduard Feliu i Mabres Dissolta l’ADEJUC el 1993, hom creà la Societat Catalana d’Estudis Hebraics com a filial de l’IEC el 1995, que tingué com a president Eduard Feliu, fins a la seva mort 2009 Des d’aquest any ocupà el càrrec Pere Casanellas, que el febrer del 2020 fou rellevat per Jordi Casanovas Miró Té com a finalitat general el conreu dels estudis històrics i filològics relacionats amb la història del…

Germana bessona de la també escriptora Francesca Forrellad , fou una de les cofundadores del grup de teatre Quadre Escènic de la Puríssima de Sabadell 1948, del qual també fou actriu, i autora de dos drames en castellà Dos dramas i Regimiento de caza 43 Es donà a conèixer al gran públic el 1953, any que guanyà el premi Nadal amb Siempre en capilla , novella d’intriga sobre un químic i dos metges durant una epidèmia de diftèria a Londres al segle XIX L’obra obtingué una gran acollida i fou traduïda a diversos idiomes Aclaparada pel ressò de l’èxit, Forrellad desaparegué del món literari…

Es graduà al Lafayette College de Pennsilvània EUA Posteriorment treballà de 1954 a 1967 com a corresponsal de Paris Match Amb el també periodista Larry Collins és coautor de diversos llibres en forma de reportatges o crònica novellats sobre fets històrics del segle XX que esdevingueren  best-sellers Paris brûle-t-il 1964, Ou tu porteras mon deuil 1967, O Jerusalem 1972, Cette nuit la Liberté 1975, Le cinquième Cavalier 1980 i, després d’un llarg parèntesi, New York brûle-t-il 2005 En solitari, és autor de La Cité de la joie 1985, portada al cinema per Roland Joffé el 1992,…

Estudià a París, on s’adherí al Romanticisme, i de nou al seu país passà a dirigir el Teatre Nacional de Iaşi 1840-42 Collaborà en revistes d’orientació nacionalista i liberal, i participà en la revolució del 1848, el fracàs de la qual el dugué a l’exili En retornar, entre d’altres activitats dirigí la revista România literară 1855, que propugnava la independència dels principats Obtingué càrrecs polítics diversos ministre d’afers estrangers, 1859 ambaixador a París, 1855 Recollí la tradició de cançons populars amb Poezii populare ale românilor ‘Poesies populars romaneses’, 1852-53, i com a…

Centrà la seva atenció essencialment en Itàlia, i dedicà els millors estudis a l’art d’aquest país Der Cicerone, eine Einleitung zum Genuss der Kunstwerke Italiens ‘El cicerone, una introducció per a la fruïció de les obres d’art a Itàlia’, 1855, la seva obra més cèlebre, Die Kultur der Renaissance in Italien ‘La cultura del Renaixement a Itàlia’, 1860 i Geschichte der Renaissance ‘Història del Renaixement’, 1867 Els darrers anys efectuà estudis sobre diversos punts històrics Erinnerungen aus Rubens ‘Records de Rubens’, 1898, Griechische Kulturgeschichte ‘Historia de la…

Fill d’Eduard d’Anglaterra, el Príncep Negre , i successor del seu avi Eduard III Durant la seva minoritat governà el seu oncle Joan de Gant, recolzat en la noblesa, però no pas en la clerecia ni en el poble, que, oprimit pels imposts, atiat pels lollards i per les predicacions de Wycliffe i més que res per la gran por que produí la Pesta Negra, es revoltà diverses vegades Watt Tyler, 1381 Inicià el seu govern personal el 1388 Procurà la pau amb França i hagué de fer cara a les lluites amb la noblesa, que l’afebliren Enric de Lancaster Enric IV, fill de Joan de Gant, desembarcà a Anglaterra…

La seva àmplia cultura literària i sensibilitat es palesen en els poemes d' Oktostychy ‘Octaves’, 1919, Dionizje ‘Dionisíaques’, 1922, Lato 1932 ‘L’estiu del 1932’, 1933, Warkocz jesieni ‘La trena de la tardor’, 1954 i el volum pòstum Muzyka wieczorem ‘Música al capvespre’, 1980 Mestre indiscutible del conte i de la novella curta, sap presentar els seus personatges en un clima líric característic Els seus temes preferits són la bellesa de la vida, el pas inexorable del temps, la mort i el patetisme del destí humà Entre els reculls de contes es destaquen Panny z Wilka ‘Les senyoretes de Wilko…