Resultats de la cerca
Es mostren 3451 resultats
dietari
Història
Gènere historiogràfic que dóna les notícies per dies, amb una extensió i freqüència majors que els annals i els cronicons, per evolució dels darrers dels quals sembla haver-se originat.
Als Països Catalans els annals o cronicons més tardans acaben sovint amb anotacions que són pròpiament de dietari Així s’esdevé, per exemple, amb el Cronicó Barcinonense IV , o de Mascaró , a partir del 1379 i amb el Cronicó Valencià a partir del 1428 Els veritables dietaris semblen iniciar-se a la segona meitat del s XIV, i són o bé portats per comanda de determinades corporacions o bé per particulars Entre els primers cal destacar el Manual de novells ardits i el Llibre de les solemnitats de Barcelona, corresponents al municipi barceloní, el Dietari de la generalitat de Catalunya, dut per…
Necròpoli de Vallcarrós (Tamarit de Llitera)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli se situa 1 km al nord de Tamarit de Llitera, a la partida del mateix nom Mapa 31-13 326 Situació 31TBG860400 Per la carretera del Campell es passa a uns 300 m a l’oest, precisament on és l’actual camp de tir Vallcarrós Necròpoli La necròpoli fou localitzada l’any 1974 en el moment de realitzar l’esplanació de terres per a la construcció del camp de tir de la corresponent societat local Aleshores, Amado López realitzà una primera excavació d’urgència Posteriorment, un equip de la universitat de Saragossa, format per M Martín-Bueno, Moreno i de Diego, estudià el lloc…
Força o recinte fortificat de Santa Maria la Mar
Art romànic
Els orígens d’aquesta fortificació es remunten al final del segle XII Consta documentalment que l’any 1198 Ramon I de Canet, senyor del lloc, obtingué de Pere el Catòlic l’autorització per tal de construir una força forcia dins la parròquia de Santa Maria de Pabirans la Mar o dins la parròquia de Sant Andreu de Bigaranes Posteriorment, Santa Maria la Mar s’incorporà al vescomtat de Canet, creat el 1322, i seguí les seves mateixes vicissituds Cap al 1350 passà als Fenollet, vescomtes d’Illa, i d’aquests als Pinós 1423 i als Castro 1441 Després passaria una altra vegada als Pinós…
Sepultures de Puig Ventós (Viver i Serrateix)
Art romànic
Situació Conjunt d’almenys cinc sepultures situades al Puig Ventós, turó proper al mas Santamaria de Serrateix Aquestes sepultures figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 330-M781 x 97,9 — y 43,7 31 TCG 979437 Per anar-hi, de la plaça de Serrateix estant, cal agafar una pista que mena cap al sud-oest deixem a la dreta el camí que va al mas Cebers i hem d’arribar gairebé al mas Santamaria, situat, aproximadament, a 1 quilòmetre de Serrateix El turó és a la dreta del camí, immediatament abans d’aquest mas les sepultures són damunt…
Fornícula de les roques del fornot de cal Garsa (Veciana)
Art romànic
Situació Ermitatge excavat en una roca arenosa, testimoni de la presència d’hàbitats humans d’època alt-medieval M Solà Uns cent metres al NO de la masia de cal Garsa, a mà esquerra, i molt a prop de l’antic camí de Copons a Calaf, podem veure una construcció feta a la roca que la gent del lloc anomenen “les roques del fornot” Mapa 35-15391 Situació 31TCG768137 El camí que mena a l’esmentada masia de cal Garsa es troba, a mà esquerra, al quilòmetre 48 de la carretera de Copons als Prats de Rei Es localitza en un terreny de camps de conreu, a una alçada de 600 m Forat a la pedra Podem parlar d…
Torreta de Cal Saumell (el Montmell)
Art romànic
Situació Antiga torre de guaita, damunt de la vall de Sant Marc ECSA - J Bolòs Guàrdia situada al costat de la casa anomenada la torreta de Can Saumell, a mitja muntanya, damunt la vall de Sant Marc Mapa 34-16418 Situació 31TCF719772 Si seguim la carretera que va d’Aiguaviva a Canferrer, a 1 km d’Aiguaviva, abans d’arribar a Sant Marc, agafarem un camí que surt a mà dreta i mena al cementiri Si el seguim amunt ens portarà en uns minuts a la masia i a la torre JBM-JARN Història No es disposa, per ara, de notícies històriques documentals d’època medieval sobre aquesta torre i el mas ensorrat…
Jean Cocteau
Portada de la primera edició del poema Traduit d’avance , de Jean Cocteau , publicat per “Dau al Set” (1953), amb dibuixos de l’autor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Cinematografia
Literatura francesa
Escriptor, dibuixant i director cinematogràfic francès.
La seva obra, tota la qual ell considerava com a emanació de la poesia, començà sofrint l’impuls del futurisme i del cubisme Potomac, 1914 Les mariées de la Tour Eiffel 1921, i oferí, més endavant, una desconcertadora i gairebé equívoca barreja d’avantguardisme i d’academicisme Escriptor nat, conreant l’ellipsi amb un gust potser excessiu a través de les seves acrobàcies atenyé els gèneres més diversos Cal situar entre les dues guerres mundials el millor moment de la seva obra PleinChant poemes, 1922, Le secret professionnel crítica, 1922, Les enfants terribles novella, 1929, La voix humaine…
Les acantàcies
Distribuïda principalment per les zones tropicals, aquesta família té 250 gèneres i unes 2500 espècies, de les quals només una, Acanthus mollis , és autòctona del nostre país Altres espècies, com Aphelandra aurantica , es cultiven en jardineria com a plantes d’interior Les acantàcies són arbres, arbusts o plantes herbàcies de fulles simples i oposades Les flors, zigomorfes i agrupades en inflorescències espiciformes, són portades per bràctees grosses, sovint acolorides El calze, format per quatre peces parcialment soldades, és bilabiat o campanulat La corolla, simpètala i de tub curt, té un…
Altres falcònids
Falcó llaner Falco biarmicus Aquest és un falcó divagant molt rar als Països Catalans és una mica més freqüent a les Illes i, potser, a les comarques més meridionals, malgrat la manca de citacions en aquestes darreres El falcó llaner s’ha citat en diverses ocasions al S de la península Ibèrica i, en general, és molt possible que passi desapercebut en confondre’l amb el falcó pelegrí, essent, doncs, menys rar del que sembla A les nostres latituds hom disposa de 8 citacions 6 a les Illes 3 a Menorca el gener, el maig i el juny 2 a Formentera el maig i el juliol i una a Mallorca el setembre i…
La Palanca (Sant Fruitós de Bages)
Art romànic
Situació Forats excavats a la roca al lloc conegut per “la Palanca” i que ens fan descobrir la construcció en aquest lloc d’una palanca o pontarró de fusta F Junyent-A Mazcuñan Els vestigis d’aquesta construcció són situats en un indret on el Llobregat travessa un roquissar afaiçonat per nombroses clivelles, poc després del conflent del riu d’Or, a la banda meridional del terme Long 1°52’39” - Lat 41°43’52” Hom hi pot anar emprenent la carretera de Manresa a Vic Poc després d’haver passat per la barriada del Guix, cal desviar-se, a mà dreta, per tal de seguir un camí carreter que hi mena FJM-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina