Resultats de la cerca

Professor de la Universitat de Viena 1866, fundà i dirigí a Roma l’Istituto Austriaco di Studi Storici 1883-1901 Fou el primer a aplicar el mètode paleogràfic a la crítica de documents, i per això és tingut pel fundador de la diplomàtica moderna És autor, entre altres obres, de Monumenta graphica medii aevi 1858-82, Acta regum et imperatorum Karolinorum 1867, així com de l’edició dels diplomes imperials des de Conrad I fins a Otó III Monumenta Germaniae Historica , 1878-93

Jesuïta, s’interessà per la música i l’estètica en general Del 1767 al 1796 visqué a Itàlia, i després a París És autor de Le rivoluzioni del teatro musicale, dalla sua origine fino al presente 1783, 2a edició augmentada 1785, obra de repercussió europea, on exalta el drama musical metastassià tot contraposant-lo al melodrama vigent Investigaciones filosóficas sobre la belleza ideal considerada como objeto de todas las artes de imitación 1789 Della influenza degli Arabi sull’origine della poesia moderna 1791

La primitiva domus era situada dalt el pujol que li ha donat nom fou destruïda durant la guerra remença La família Despujol consta des del segle XII 1187 i s’ha perpetuat fins a l’actualitat i Josep de Despujol, marquès de Palmerola i Catllús, comte de Montclar i baró de Fenollar, és el propietari de l’actual casa de Despujol, que és una obra moderna i es troba al peu del mateix pujol, a llevant de la vila de Sant Hipòlit

És considerat el fundador de la moderna escola anglesa de jurisprudència analítica Residí un temps a Alemanya, on entrà en contacte amb Savigny, Niebhur, Schlegel i altres juristes d’aquella època Del 1828 al 1832 fou professor de filosofia del dret a la Universitat de Londres fruit de les seves lliçons és l’obra The Province of Jurisprudence determined 1832 El 1861 la seva vídua, l’escriptora Sara Taylor, publicà un recull de les seves conferències sobre filosofia del dret

Santa Maria del Pla és un temple senzill, de modestes dimensions, construït al lloc d’una esglesiola documentada i concorreguda almenys des del segle XIII, al servei de la qual consta la presència de donades La imatge de la Mare de Déu titular és una talla moderna, obra del vigatà Pere Puntí, inspirada en les marededéus romàniques, de la qual és un exemplar interessant la que posseeixen els amos del proper Mas Canyelles, procedent amb molta probabilitat de l’antiga ermita de Santa Maria

És conforme En petites zones al voltant del meridià central l’escala és pràcticament constant Hom empra sovint modificacions d’aquesta projecció Una d’elles consisteix a utilitzar un cilindre transversal que és secant al globus per dos meridians Una altra consisteix a projectar un globus ellipsoidal en comptes de l’habitual globus esfèric sobre un cilindre transversal aquesta és l’anomenada projecció transversal de Mercator universal o projecció UTM , que és molt emprada en cartografia moderna, especialment en la destinada a fins militars

Port situat a la costa de la mar Lígur, uns 15 km al S de la desembocadura de l’Arno, unit a Pisa pel canal Navicelli Important centre comercial i industrial, s’ha desenvolupat gràcies a la seva activitat portuària A l’edat moderna tingué una colònia jueva important Reconstruïda després de la Segona Guerra Mundial, és una de les ciutats italianes que presenta un aspecte més modern Té refineria de petroli, construccions navals i indústries del cristall i de la ceràmica, entre altres

Catedràtic de viticultura a l’École Nationale Supérieure Agronomique de Montpellier ENSAM, on exercí la docència fins el 2012, els anys 1956-64 publicà l’obra en quatre volums  Cépages et vignobles de France , aportació de referència a l’ ampelografia  moderna Publicà també altres treballs destacats com ara Recherches sur les méthodes d’identification et de classification des vitacées des zones tempérées 1967, Les maladies et les parasites de la vigne 2 vol 1977, 1982, Précis d’ampélographie pratique 1979 i Dictionnaire encyclopédique des cépages 2000

És emprat especialment per l’orgueneria britànica romàntica i moderna, a voltes amb el nom de tuba o tuba mirabilis Requereix una gran pressió d’aire, entre 100 i 700 mm De vegades designa també, de manera abreujada, el joc de trompeta Bibliografia Andrés, R Diccionario de instrumentos musicales , Biblograf SA, Barcelona 1995 Baines, A Brass Instruments Their history and development , Faber & Faber, Londres 1976 Maideu, J Instruments musicals , Eumo Editorial, Vic 1995 Tranchefort, FR Los instrumentos musicales en el mundo , Alianza Música, Madrid 1985

Com a manifestació de la cultura moderna, els pòsters tenen un valor artístic que ultrapassa llur significació El joc de formes i colors, més que el de paraules i imatges, hi exerceix una funció prioritària Els moviments sorgits de l’anomenada contracultura han prodigat llurs versions musicals, artístiques, polítiques, etc, dins una funció més decorativa que propagandística Generalment més artesà en la seva realització que el cartell, és entès com un ambientador visual dels espais públics i privats Per això és considerat també un mass-media més