Resultats de la cerca
Es mostren 2237 resultats
Sargantana marroquina
La sargantana marroquina Lacerta perspicillata és una espècie introduïda en petites poblacions, procedent del N d’Àfrica A la fotografia hom mostra la varietat reticulada, la més corrent, que també s’identifica gràcies a la parpella inferior, proveïda d’una «finestra» transparent Javier Andrada Aquesta sargantana és pròpia del NW d’Àfrica i es troba a les muntanyes del Marroc i a la costa d’Algèria és introduïda a l’occident menorquí i té una certa capacitat invasora És una sargantana petita, de 5 cm de cap i tronc, amb cua de 7 a 8 cm, deprimida, de color oliva més o menys…
Sallent d’Organyà
Poble
Poble del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Sant Joan, a 1 003 m d’altitud, a l’W de Coll de Nargó i comunicat mitjançant una pista forestal.
S'alça damunt la riba esquerra del riu de Sallent i comprèn un ampli sector disseminat L’església parroquial és dedicada a sant Salvador D’origen possiblement romànic, avui és desfigurada per diversos cossos adossats L’absis és rectangular i entre aquest i la nau hi ha un cos més elevat, que sobresurt també en planta i que és cobert exteriorment a doble vessant, seguint el mateix eix de les teulades de la nau i de l’absis, tot amb lloses de llicorella La festa major s’escau l’últim diumenge de maig Vora Sallent, al pla de l’Estany, hi ha un…
la Garona
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus…
La fossa de Cofrents - Aiora
La fossa de Cofrents-Aiora és una depressió d’orientació aproximadament N-S, limitada per falles, que s’estén des dels voltants de Cofrents, on enllaça amb la conca del Cabriol, fins a prop d’Almansa, on pren una orientació NW-SE Almansa - la Font de la Figuera Duu associades nombroses fossetes o «graben» menors satèllits, d’orientació E-W, és a dir perpendiculars a la fossa principal fosses del Xúquer, de Carcelén, de Xarafull, de Zarra i del Pinar de Meca la darrera enllaça amb la fossa d’Alpera, de direcció NNESSW És una depressió de fons diapíric, reblerta de materials…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
Southampton
Ciutat
Ciutat i port del comtat de Hampshire, a Anglaterra, Gran Bretanya, en el litoral de la Mànega.
Situada a l’interior d’una profunda rada, entre l’estuari de l’Itchen a l’E i el del Test a l’W El seu port és el tercer d’Anglaterra pel tràfic de mercaderies i el primer pel de passatgers i transatlàntics Hom hi ha installat un dels dics secs més grans del món L’expansió portuària es realitza vers el NW, a les vores del Test Indústries navals, fabricació de motors marins, serveis portuaris de dipòsit i distribució Refineria de petroli al Southampton Water, braç unit dels dos rius que comunica amb la Mànega a través del Solent i del Spithead La ciutat de Fawley, a la rodalia, és un centre…
Oder
Riu
Riu d’Europa, tributari de la mar Bàltica (912 km de longitud i 18.000 km2 de conca).
Neix a l’extrem sud-oriental dels Sudets, al peu de l’Oderské, a Txecoslovàquia, on rega la Moràvia Septentrional, i passa per Ostrava, aigua avall de la qual entra a Polònia, que recorre de SE a NW Rega la baixa Silèsia, passa per Breslau i, pocs quilòmetres abans d’Eisenhüttenstadt RDA, rep el Neisse de Lusàcia, afluent principal per l’esquerra, i des d’aquesta confluència serveix de límit fronterer entre Polònia i la República Democràtica Alemanya, fins poc abans de desembocar al golf de Szczecin, a través d’un delta llarg i estret Passa per Frankfurt de l’Oder i Szczecin L’…
Navaixes
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de parla castellana del País Valencià, situat a la vall del Palància, aigua amunt de la ciutat de Sogorb.
El terme és de reduïdes proporcions El riu entra engorjat al sector NW, prop de la presa del pantà d’El Regajo les fonts hi són abundants cal destacar la font de l’Esperança, i permeten el regadiu d’unes 120 ha llegums i arbres fruiters sobretot El secà 350 ha és ocupat per vinya i oliveres El 27% de la població activa es dedica a l’agricultura, el 15% a la indústria fàbrica de rajoles i el 40% als serveis La tradicional activitat balneària són nombroses les fonts mineromedicinals ha perdurat en l’estiueig de famílies de la ciutat de València, viu ja al començament del s XX als…
Mosel·la

El Mosel·la al seu pas per la localitat d’Ehnen (Luxemburg)
© Turisme de Luxemburg
Riu
Riu de França i d’Alemanya, afluent del Rin per l’esquerra (550 km).
Neix a Bussang, a 725 m d’altitud, al vessant occidental dels Vosges, entre el Ballon d’Alsace i el Ballon de Guebwiller A Épinal deixa els Vosges, on corre per una estreta vall, i flueix cap al N, encaixat en els altiplans calcaris Côtes de la Moselle de la Lorena, extrem NE de la conca de París Era un antic afluent del Mosa, abans d’ésser capturat pel Rin per mitjà d’un afluent del Meurthe, cosa que determina l’àmplia recolzada que fa vorejant Toul Al N de Nancy rep el Meurthe, que recull les aigües del vessant NW dels Vosges Passa per Metz i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina