Resultats de la cerca

Compaginà la pintura amb la feina en el negoci de pastisseria familiar El 1928 exposà per primera vegada en una mostra collectiva, al Centre Agrícola del Penedès Participant del moviment d’avantguarda, la seva obra tingué un caràcter localista i quotidià Realitzà els murals de la sala Sant Raimon de Penyafort ara coneguda com a sala Pau Boada de l’Ajuntament de Vilafranca i, posteriorment, els vitralls de la basílica de Santa Maria Illustrà llibres com Vilafranca, senyora vila , de Manuel Trens, i revistes com la Gaseta de Vilafranca , de Pere Mas i Perera l’ Hèlix , de Joan Ramon Masoliver…

El nom fou aplicat especialment a diverses profetesses, sempre verges, de temperament esquerp i apassionat, en les quals els antics reconeixien una inspiració divina, procedent d’Apollo, i, per tant, la virtut d’emetre oracles Llur història és una de les més obscures i complexes de l’antiguitat hom no en parla fins a les acaballes del segle VI aC, però gaudiren aviat, gairebé arreu, d’un gran predicament social i polític Hom en coneix fins a deu, localitzades en diversos indrets Al món oriental i grec, les més famoses eren la de Marpessos, a l’Àsia Menor, al SE de Troia la d’Eritres, a Jònia…

Entrà a Montserrat el 1964 i treballà a l’obrador de ceràmica del mateix monestir El 1968 obtingué la medalla d’or al Concurs Internacional de Faenza Com a dibuixant, illustrà diverses obres Càntic del sol, Viatge a través de la Història de Montserrat, El país del verd, Juguem cantant , etc L’any 1975 es llicencià en arts plàstiques i en història general de l’art i en ceràmica grega a París Pel juny del 1976 encetà un llarg viatge que el dugué a gairebé tots els països del món i a dedicar-se gairebé en exclusiva a la pintura Els temes que s’hi repeteixen en la seva obra són les dones i el…

Deixeble del seu pare Iacopo i del seu cunyat Mantegna, fou influït també per la pintura flamenca i per Antonello da Messina Treballà al taller de Squarcione, a Pàdua Fou collaborador del seu pare i del seu germà Gentile Entre les seves obres de joventut hi ha la Transfiguració Civico Museo Correr, Venècia i L’oració a l’hort National Gallery, Londres Pintà també diverses Pietà i nombroses Madonne , tema que conreà tota la vida Diverses vegades treballà en la decoració del palau ducal de Venècia A partir del 1500, bé que sense abandonar la pintura religiosa Madonna de San Zaccaria , 1505,…

Pau Rigalt i Fargas i Josep Rigalt i Fargas es dedicaren a l’escenografia El seu germà Pere Màrtir Rigalt i Fargas Barcelona 1785 — 1850, heraldista i dibuixant, escriví un Tratado de nobleza 1834 que hom conserva manuscrit a l’Arxiu Històric de Barcelona dibuixà per encàrrec escuts nobiliaris, no sempre autèntics, per a expedir certificats de noblesa que, per la manca de crítica històrica de l’època, foren acceptats com a verídics i foren la base de diverses concessions o revalidacions de títols El seu fill Bru Rigalt i Nicolás continuà les activitats del pare, que li foren prohibides…

Format a l’acadèmia Baixas de Barcelona i a Llotja, en morir el seu pare hagué de deixar els estudis per a portar amb el seu germà el taller de decoració familiar de Terrassa Exposà individualment sovint a Barcelona i a Terrassa, i participà en exposicions oficials de Barcelona i Madrid El 1914 fou cofundador del gremi d’artistes de Terrassa, on fou professor de dibuix a l’Escola Municipal d’Arts i Oficis Bàsicament paisatgista, són escenaris freqüents dels seus quadres els voltants de Mura, la Mata Bages i el Montseny, a part, naturalment, Terrassa El seu estil, amant de llums properes al…

Ingressà en el cos diplomàtic, viatjà per tot Europa i Amèrica i residí diverses temporades a Madrid, on ocupà també càrrecs polítics diputat, senador i sotssecretari d’estat Conreà tots els genères literaris, des de la traducció fins a la crítica, especialment estudis sobre literatura, crítica literària, assaigs sobre religió, filosofia, estudis sobre política i història la narració breu, el conte, el teatre i, sobretot, la novella, gènere al qual s’incorporà tardanament i en el qual excellí d’una manera notable Fou contrari a la novella naturalista i defensà la tesi que la novella és una…

Treballà a l’obra de la catedral de Barcelona en collaboració amb els seus fills Joan Claperós i Antoni Claperós amb Pere Oller esculpí i pintà les mènsules del cimbori 1422 i algunes claus de volta i gàrgoles del claustre 1448, i el mateix any, amb el seu fill Joan, acabà el templet de la font del claustre, amb la magnífica clau de volta de Sant Jordi són dels Claperós, també, les escultures del portal de Santa Eulàlia Com a escultor en terra cuita féu la creu de terme de la Celada, fora el portal Nou de Barcelona 1444 Una gran imatge seva de Santa Eulàlia, adquirida pel consell de Barcelona…

Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…

Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National Gallery, Jesús amb…