Resultats de la cerca
Es mostren 760 resultats
Pere Coromines i Montanya

Pere Coromines i Montanya
Economia
Escriptor, polític i economista.
Vida Nascut en el si d’una família menestral d’origen empordanès, estudià dret a la Universitat de Barcelona El 1888 entrà a l’Associació Escolar Catalanista i, dissolta aquesta, s’afilià al partit republicà de Salmerón Llicenciat en dret a Barcelona 1894, fou redactor de La República Milità primer al partit republicà, però es desenganyà aviat dels ideals republicans i, tot seguit, es vinculà als ambients llibertari El 1895 entrà a formar part del grup sorgit de L’Avenç i rebé la influència dels corrents anarquitzants i redemptoristes del Modernisme Així, donà conferències sobre política al…
La Fira de Mostres de Barcelona
Els inicis, la suspensió amb la Dictadura i la represa amb la Segona República Al març del 1918 l’Associació d’Atracció de Forasters de Barcelona proposà a la Cambra de Comerç i Navegació de la ciutat l’organització d’una fira de mostres, a semblança de les que es feien a Leipzig, Lió o en altres ciutats europees L’Associació de Fabricants de Joguines celebrava anualment una petita exposició dels seus productes a Barcelona des del 1914, i es va adherir a la petició de la Cambra El Foment del Treball Nacional, la Cambra d’Indústria de Barcelona i la Lliga de Defensa Comercial i Industrial –una…
L’època dels nous moviments socials
Definir una època tan concreta com la dels nous moviments socials no pot sorprendre ningú Bé que els processos històrics quasi mai no tenen una cronologia tan precisa, hi ha moments en què els canvis es precipiten i adquireixen força suficient per a caracteritzar períodes de llarga durada Uns pocs exemples poden illustrar-ho Va ser en aquest període 1900-30 que el catalanisme assolí la maduresa suficient per a participar en les eleccions, prou vitalitat per a diferenciar-se segons tendències i per a, fins i tot, tenir un paper molt actiu en la política espanyola és per tot això que es…
anarquisme
Atemptat contra el rei d’Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista L’illustration Française
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…
pedagogia
Pedagogia
Art i ciència de l’educació.
Tradicionalment es referia als principis i mètodes per a l’ ensenyament , per a la formació completa física, intellectual, ètica, social de l’infant actualment, però, va més enllà del període escolar, ja que inclou totes les etapes de la formació de l’individu Les opcions educatives que en el curs de la història han fet els diversos pobles, cultures i grups ideològics han donat lloc a intuïcions, utopies i realitzacions que es descriuen com a història de la pedagogia i de les quals bona part han estat assumides a partir del segle XIX per la pedagogia pròpiament dita, que les contempla…
Sant Miquel de Sant Llorenç (Guardiola de Berguedà)
Art romànic
Com s’esdevenia en molts monestirs, al cenobi de Sant Llorenç prop Bagà sembla que molt aviat hi va haver una església monàstica i una església parroquial L’església del monestir era dedicada a sant Llorenç i l’església de la parròquia tenia com a advocació, entre d’altres, sant Miquel Segons parer de Joan Serra i Vilaró aquesta església de Sant Miquel era situada al costat d’on actualment hi ha el cementiri de Guardiola de Berguedà, uns centenars de metres més amunt del lloc on es bastí el cenobi Per anar-hi, cal, abans d’arribar a l’esplanada que hi ha davant del monestir, girar a mà…
La premsa diària
“L’Esquella de la Torratxa”, Barcelona, 23-7-1937 Coll part / GS Durant el període comprès entre el febrer del 1931 i el juliol del 1936 es produí un creixement en el nombre de capçaleres informatives diàries, que va representar una renovació en els continguts i també una voluntat de penetració en la societat i d’incidència en el camp econòmic i en l’opinió pública, per mitjà de campanyes que afavorien opcions polítiques concretes La presentació i el disseny també van evolucionar, sobretot per la incorporació de la fotografia com a element informatiu primordial Prova d’això és la gran…
L’Associació per la Cultura de Mallorca
L’Associació per la Cultura de Mallorca fou fundada l’1 d’abril de 1923 per un grup d’intellectuals de diverses tendències polítiques agrupats al voltant dels ideals del mallorquinisme Poc abans, el 20 de febrer de 1923, “Jaume Sastre prevere, Andreu Bordoy, Joan Capó, Guillem Colom de Sóller, Miquel Duran d’Inca, Llorenç Garcias d’Artà, Pere Oliver Domenge de Felanitx i Josep Claverol de Sant Jordi”, havien signat una Proclama en què afirmaven que “feia falta a Mallorca una entitat, que, allunyada de tota concupiscència política tal com avui es practica, s’establesca per aünar primer tots…
La FAI, partit polític o plataforma de grups?
Consigna abstencionista de la CNT-FAI, sd AMSFG La FAI va ser creada l’estiu del 1927 en el transcurs d’una reunió de grups i federacions anarquistes de tot Espanya i Portugal que es va celebrar clandestinament a la platja del Saler de València I, per molt que hagi estat la mateixa historiografia anarquista la primera a buscar els antecedents de la FAI en la llunyana Aliança de la Democràcia Socialista de Bakunin, aquesta iniciativa responia a la voluntat conjuntural d’estructurar nuclis anarquistes clandestins Els calia assegurar la seva influència damunt els sectors sindicals dispersos per…
soprano
Música
Varietat de veu més aguda i amb una extensió aproximada del do3 al la4, si bé pot estendre’s per ambdós extrems, particularment en composicions per a solista (cant).
Durant la primera meitat del segle XVI, la tradicional situació de marginació de la dona dins el món musical europeu, especialment en l’àmbit de la música religiosa, començà a canviar en certes corts del nord d’Itàlia, on algunes dames de famílies molt importants començaren a destacar com a músics i patrons de les arts en general De fet, fins l’aparició del madrigal a mitjan segle XVI C de Rore i L Marenzio pràcticament no hi ha música composta per a veus femenines A partir de la formació del Concerto delle dame a Fer rara grup de veus femenines agudes creat amb el patronatge d’Alfons II d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina