Resultats de la cerca
Es mostren 995 resultats
Josep Milà Atset
Alpinisme
Excursionisme
Excursionista i alpinista.
Pagès de professió, durant la Guerra Civil formà part de la columna Durruti al Pirineu de Lleida, on descobrí l’alta muntanya Acabada la guerra passà uns mesos al camp de concentració de Vernet d'Arieja Impulsor de l’excursionisme al Penedès, fou un dels fundadors de l’entitat Joventut Excursionista Vilafranquina 1944, clausurada els anys cinquanta Fomentà activitats com la neteja de camins i de fonts a la comarca i organitzà excursions collectives i campaments als Pirineus i als Alps El 1949, juntament amb els excursionistes Josep Llaudó, Cosme Milà germà seu i Joaquim Cabeza,…
Josep Estorach Pons
Escalada
Escalador.
Germà dels també escaladors Francesc i Maria Estorach, s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG i ingressà a la seva secció d’escalada, el Grup Especial d’Escalada GEDE, que va arribar a presidir També fou soci d’altres grups d’escalada, com el Grup d’Alta Muntanya GAM, del Club Muntanyenc Barcelonès CMB, i el Centre Acadèmic d’Escalada CADE, del Centre Excursionista de Catalunya CEC Mecànic de professió, com el seu germà Francesc, es fabricava pitons, martells i altres estris per a practicar l’escalada L’any 1948 ell i el seu germà obtingueren els primers…
Francesc Estorach Pons
Escalada
Escalador.
Provinent de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, seguí les passes dels seus germans, Josep i Maria Estorach, i s’inicià en l’escalada al Club Excursionista de Gràcia CEG, on formà part del Grup Especial d’Escalada GEDE També fou membre del Grup d’Alta Muntanya GAM del Club Muntanyenc Barcelonès CMB Amb els seus germans realitzà més d’una vintena de primeres escalades a Montserrat i al Pedraforca durant la dècada del 1940 Mecànic de professió, com el seu germà Josep, fabricava el seu propi material per a la pràctica de l’escalada, com ara pitons i martells El 1948, juntament…
cirurgià | cirurgiana
Medicina
Persona que practica la cirurgia.
Als Països Catalans, els cirurgians formaven part de l’estament dels artistes i constituïen confraria amb els barbers o cirurgians menors barber la de Barcelona existia ja el 1408 sota l’advocació dels sants Cosme i Damià, patrons, també, amb la Passio Imaginis , de la confraria de Palma Mallorca El 1506 es constituí a Barcelona el collegi de cirurgians, reorganitzat al s XVII i el 1708, que atorgava el títol de cirurgià a partir d’uns quants anys de pràctica i d’un simple examen Collegis similars foren constituïts a d’altres poblacions importants Els fadrins tenien llur pròpia organització o…
Billy Wilder
Cinematografia
Guionista, productor i director cinematogràfic nord-americà d’origen austríac.
Bé que inicià estudis de periodisme i dret, es dedicà al periodisme, professió que li permeté accedir al cinema, on s’inicià com a guionista Amb l’ascens del nazisme, el seu origen jueu el forçà a fugir primer a París, on dirigí el seu primer film, Mauvaise graine 1934, i poc després als Estats Units Establert a Hollywood, es dedicà a l’escriptura de guions, entre els quals hi ha Ninotchka 1939, d’Ernst Lubitsch i Ball of Fire 1941, de Howard Hawks, i hi debutà com a director el 1943 amb Five Graves to Cairo En una primera època donà una visió àcida i pessimista de la vida, en…
Lech Wałęsa
Història
Nom amb què és conegut el dirigent sindical i polític polonès Leszek Wałęsa.
De professió electromecànic, començà treballant a Dobrzyn i el 1967 s’incorporà a les drassanes Lenin de Gdańsk Durant els anys setanta desplegà una gran activitat sindical per al millorament de les condicions laborals dels obrers, la qual cosa li comportà diversos empresonaments i acomiadaments Com a membre del comitè de vaga de Gdańsk esdevingué el màxim líder del moviment obrer del seu país en les vagues que a l’estiu del 1980 s’estengueren per tot el litoral bàltic de Polònia i que donaren lloc al naixement dels sindicats lliures autogestionaris Solidarność , organitzats ben…
Banc de la Propietat (1881)
La constitució La societat es constituí a Barcelona el 28 de desembre de 1881 A l’escriptura es justifica la seva creació pel fet que “ entre el gran número de sociedades que desde algún tiempo a esta parte se ven instalarse ninguna ha aparecido todavía que tenga por objeto el auxilio de la propiedad, sí rústica como urbana ” Amb aquest objectiu es crea el banc, que es proposa comprar finques, fer préstecs hipotecaris i obrir comptes de dipòsit als propietaris El capital es fixà en 25 milions de pessetes, ampliable fins a 50 milions, si calia S’emeteren 50 000 accions de 500 pessetes…
Marcel·lí Iglesias Ricou

Marcel·lí Iglesias Ricou
@ Generalitat de Catalunya
Política
Polític.
Vinculat per origen familiar a la ramaderia, entre el 1974 i el 1981 combinà aquesta professió amb la de monitor d’esquí a la Vall d’Aran Militant del PSOE des del 1980, en les eleccions municipals del 1983 fou elegit alcalde de Bonansa i diputat provincial Del 1987 al 1995 fou president de la Diputació provincial d’Osca El 1991 fou elegit diputat a les corts d’Aragó Després de les eleccions autonòmiques del 1999, gràcies al pacte de coalició amb el Partido Aragonés PAR, fou elegit president de la Diputació General d'Aragó , primer catalanoparlant que ocupà aquest càrrec Fou…
Chiara Lubich

Chiara Lubich
© Peter Williams/CMI
Cristianisme
Ecumenista italiana.
Mestra de professió, el 1944 fundà a Trento el moviment catòlic dels Focolars, sota la seva direcció, el qual posava èmfasi en la iniciativa dels seglars, l’apropament de la litúrgia als fidels, el paper central dels evangelis en la fe cristiana i la unió de la humanitat a través del missatge de la pau i l’amor, aspectes que anticipaven les innovacions del Concili Vaticà II Estès a finals dels anys quaranta a tota Itàlia i a Europa des dels anys cinquanta, el moviment establí la seu a Roma el 1948 i el 1960 rebé l’aprovació papal Amb una importància creixent en la societat…
Emili Boix i Merino
Arquitectura
Arquitecte.
Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura de la Universitat de Madrid, on es llicencià el 1880 El 1882 exercí la seva professió al Ministeri d’Ultramar El 1884, fou professor a l’Escola d’Arts i Oficis i el 1886 fou designat, per la reina regenta, arquitecte del Palau de Justícia El mateix any treballà a la societat constructora del palau de l’Exposició Nacional Fou arquitecte auxiliar de l’edifici de la Biblioteca i Museu Nacional 1887-91 i membre de la junta de govern de la Societat Central d’Arquitectes 1887 El 1889, ocupà un càrrec tècnic urbanístic a l’Ajuntament de Madrid…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina