La constitució
La societat es constituí a Barcelona el 28 de desembre de 1881. A l’escriptura es justifica la seva creació pel fet que “entre el gran número de sociedades que desde algún tiempo a esta parte se ven instalarse... ninguna ha aparecido todavía que tenga por objeto el auxilio de la propiedad, sí rústica como urbana”. Amb aquest objectiu es crea el banc, que es proposa comprar finques, fer préstecs hipotecaris i obrir comptes de dipòsit als propietaris.
El capital es fixà en 25 milions de pessetes, ampliable fins a 50 milions, si calia. S’emeteren 50 000 accions de 500 pessetes cadascuna. El desemborsament inicial era del 5% i s’anunciava un altre 5% al cap de quinze dies. Els promotors —els consellers i algunes persones més— subscriviren més de la meitat de les accions emeses —25 500— d’acord amb el que la llei estipulava.
La Junta de Govern (1881) fou la següent:
- President – Marcel·lí Lluís Oriol i Nieto
- Directors – Agustí de Miró i Gassó; Josep Marsans i Rof; Enrique Berrocal y Gómez de Agüero
- Vocals – Marià Llopart i Casení; Manuel Jové i Montané; Emili de Sisternes i de Bruguera; Eduard Reixach i Mas; Agustí Feliu i Basora
El capital estava bastant repartit. Els promotors són propietaris en la seva majoria i advocats que no exerceixen, que sembla que és la professió de molts propietaris d’aquesta època. Tots són barcelonins, fora de Berrocal, que viu a Madrid, i Emili de Sisternes, que viu a Mataró. Destaca la presència entre ells de Josep Marsans i Rof, que serà creador de la banca que porta el seu nom i que aleshores té trenta-set anys.
No consta que el banc es posés en marxa.