Resultats de la cerca
Es mostren 1575 resultats
neopitagorisme
Filosofia
Moviment filosoficoreligiós que florí a Alexandria (del sI aC al II dC).
La influència del pensament pitagòric fou notable a Roma durant el sI aC Hom pot reconèixer elements pitagòrics, barrejats amb altres tendències, a l’obra de Varró i, possiblement, a la de Nigidi Fígul Durant el sI dC el seu representant més important fou Apollini de Tíana Al s III dC hom troba l’obra del Pseudo-Hermes Trismegist hermetisme Es relacionen amb el neopitagorisme les posicions platonitzants de Plutarc de Queronea sI dC, d’Apuleu i de Numeni d’Apamea s II dC aquest últim és considerat un precursor dels neoplatònics Les característiques principals del neopitagorisme són la creença…
tanzīmāt
Història
Nom donat al conjunt de reformes promulgades per l’imperi Otomà per tal de tendir a la seva europeïtzació.
Iniciades, sense èxit, per Selim III davant els fracassos de l’armada contractació d’oficials francesos, el 1793, amb el boicot dels geníssers, als quals feia costat l’estament religiós, motivaren l’enderrocament del soldà mateix i la seva substitució temporal pel seu cosí Mustafà IV Amb l’entronització de Mahmut II, les tanzīmāt reberen un nou impuls i foren dirigides, fonamentalment, a minvar el poder dels geníssers supressió de llur cos, així com el dels sipais i l’orde religiós Bektaşi, que els donava suport i a l’occidentalització dels costums en general, però la culminació de les…
beduí | beduïna
Home beduí en un mercat de les muntanyes de Ta'izz, Iemen
© Fototeca.cat
Etnologia
Individu de les tribus nòmades o seminòmades, d’origen àrab, que habiten les estepes i els deserts de l’Orient Mitjà i de l’Àfrica septentrional.
Als països de llengua àrab, el nom de badwī o badawī designa l’habitant del desert, en contraposició al ciutadà Els beduïns posseeixen unes formes de vida i algunes característiques ètniques comunes, però no constitueixen una ètnia particular, i hi ha grans diferències entre ells, segons els països Menyspreen tradicionalment el treball manual, viuen del comerç i la ramaderia i s’allotgen en tendes Llur organització social es basa en la divisió en tribus cabila, subdividides en famílies ' aila i governades per un xeic šayh , càrrec que, en principi, no és hereditari El règim de propietat de…
ermità agustí
Cristianisme
Membre de l’orde mendicant creat pel papa Alexandre IV (1256).
Sorgí de l’agrupament en una sola institució de diversos grups d’ermitans que escolliren la regla de sant Agustí en oposició a la regla, més contemplativa, de sant Benet Després d’un període difícil, l’orde agafà volada i en el seu si el constant neguit de reforma féu sorgir d’altres congregacions menors El punt àlgid de la seva expansió fou al final del s XVIII És una religió clerical, presidida per un prior general no vitalici i aconsellat pels assistents que representen les zones respectives els provincials, elegits pel capítol de la pròpia província, són també temporals L’…
swazi
Etnologia
Individu d’un poble bantú del grup nguni.
Poble pastor i agricultor, el conreu de les terres és encomanat a les dones, mentre que els homes es dediquen a la caça i a la pesca La seva organització social, provinent segurament del règim feudal instaurat per Dlamini al segle XVIII, és notòriament estratificada L’autoritat suprema és compartida entre un rei determinat hereditàriament i la seva mare o un substitut d’aquesta Els clans reials constitueixen la classe dirigent del regne i són distribuïts per tot el territori Patrilineals i patrilocals, els swazis consideren la poligínia com un distintiu de condició social elevada Pel que fa…
cadi
Islamisme
Jutge en els països musulmans.
Malgrat que, segons el dret islàmic, hauria de dictaminar sobre tots els processos judicials, actualment només són de competència del cadi les causes directament relacionades amb la religió dret familiar i successori, segons el dret alcorànic altres funcions seves són vetllar per les fundacions pies, assenyalar el començament i el final del ramadà, etc L’exercici d’aquest càrrec, instituït pel califa Omar i nomenat des d’aleshores pel governant, requereix determinades condicions pertànyer al sexe masculí bé que l’escola hanefita admet també les dones, ésser musulmà i lliure,…
Rosa-Creu
Història
Societat secreta originada a Alemanya (segle XVII), lligada posteriorment a la francmaçoneria, el ritu escocès de la qual situa el grau de príncep de la Rosa-Creu com el 18è dels 33 de què consta.
Creada, segons la llegenda, pel cavaller germànic Christian Rosenkreuz —segle XV—, hom no en divulgà l’existència fins a la primeria del segle XVII, amb el llibre Fama Fraternitatis RC Pocs anys després, una obra satírica titulada Chymische Hochzeit Christiani Rosenkreuz —sembla que escrita pel teòleg protestant JV Andreä—, que feia befa dels cercles ocultistes, contribuí, però, a fer-la conèixer Dins la mateixa centúria els ocultistes s’aplegaren sota la invocació de Rosenkreuz, amb el propòsit d’intervenir pacíficament i secretament en el món, per assolir-hi la pau i una religió…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura…
Muḥammad ‘Abduh
Islamisme
Cristianisme
Teòleg musulmà.
Professor a Al-Azhar 1877 i a l’escola normal Dār al-'Ulūm 1879, s’exilià 1882 a Beirut i a París, on retrobà Ǧamāl al-Dīn al-Afġanī , que havia influït molt en l’evolució del seu pensament Havent tornat al Caire 1888, fou nomenat gran muftí d’Egipte 1889, càrrec que ocupà fins a la mort És considerat el fundador del moviment modernista de l’islam Concebé l’educació com a mitjà per a formar una consciència nacional basada en la religió Reformà el sistema d’ensenyament d’Al-Azhar introduint-hi assignatures profanes i preconitzant la restauració dels grans clàssics de la llengua i…
Nicolas Malebranche
Filosofia
Filòsof francès.
Membre de l’Oratori 1660, intentà de conciliar i de sintetitzar el cartesianisme i l’augustinisme La seva primera obra, De la recherche de la vérité 1674-78, suscità objeccions teològiques per part d’Antoine Arnauld, al qual respongué Malebranche amb el Traité de la nature et de la grâce 1680 Deixeble molt lliure de Descartes, intentà de relacionar la raó i la fe, que Descartes havia separat Segons ell, així, la raó humana, emanació de la raó divina, és constantment aclarida per aquesta, i la veritable filosofia s’identifica amb la religió Sostingué la teoria de la visió de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina