Resultats de la cerca

Biografia La família es traslladà a viure a Barcelona i Rafael entrà d’alumne als escolapis de Sant Antoni Inicià el noviciat a Moià el 21 de novembre de 1909 i hi professà el 20 d’agost de 1911 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 21 de gener de 1917 Ensenyà en el collegi de Sant Antoni de Barcelona, el de Vilanova i la Geltrú, el Calassanci i el de Balmes Poc després de l’ordenació sacerdotal fou cridat a fer el servei militar fora de Catalunya Donà classes de ciències naturals i de matemàtiques, a més de tenir cura dels mig…

Biografia Cursà els estudis primaris a Manresa i el batxillerat a l’internat del Reial Collegi Terrassenc En traslladar-se la família a Barcelona 1885, ingressà a l’Escola Pia de Sant Antoni, on acabà el batxillerat Demanà entrar a l’Escola Pia, vestí la sotana a Moià el 19 de setembre de 1886 i hi professà el 15 d’agost de 1888, moment a partir del qual es canvià el nom de pila pel de Marc, si bé després tornà a emprar el de Josep Féu la carrera eclesiàstica a Iratxe i a San Pedro de Cardeña Rebé l’ordenació sacerdotal el 1896 Des del 1893 es dedicà a l’ensenyament als collegis escolapis de…

La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa En termes generals, els exploradors catalans de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat tenien formació universitària Viatgers i exploradors Les seves propostes s’adreçaren als governs d’alguns dels diferents estats europeus que havien iniciat els viatges de descoberta del món Portugal, la monarquia hispànica, Anglaterra Si la…

Estudià arquitectura 1883 i ciències exactes a Barcelona doctorat a Madrid el 1888 Arquitecte municipal de Mataró l’any 1889, hi projectà el mercat cobert i la xarxa de clavegueres Establert a Barcelona, decorà la joieria Macià al carrer de Ferran 1893 i dirigí la construcció de la casa Martí —Els Quatre Gats— 1895, que té les característiques del seu estil inicial l’anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades Dibuixà la creu de ferro —amb escultura de Llimona— del Rosari Monumental de Montserrat 1896, dirigí la casa…

Corpus Ainaud de Lasarte, J Gudiol, J Verrié, F -P Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , CSIC-Instituto Diego Velázquez, Madrid, 1947 Ars Hispaniae , Plus Ultra, Madrid Art de Catalunya-Ars Cataloniae , collecció, Edicions L’isard, 16 vol, Barcelona Barral i Altet, X dir Historia del arte de España , Barcelona, 1996 Barral i Altet, X dir Dictionnaire critique d’iconographie occidentale , Presses Universitaires de Rennes, Rennes, 2002 Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya , Barcelona, 1990 Catálogo de edificios y monumentos de interés…

Narcís Xifra i Masmitjà 1850-1934 fou un gironí, enginyer industrial i professor de matemàtiques Entrà com a director tècnic de la casa Francesc Dalmau i Fill al final de la dècada del 1870, i s’incorporà amb naturalitat i amb el mateix càrrec a la Societat Espanyola d’Electricitat, quan aquesta es constituí l’any 1881 La mecànica i l’electricitat foren les seves dues especialitzacions industrials Hi ha constància que va introduir millores en algunes de les màquines que construí per compte de l’empresa on treballava Per exemple, el commuta-dor automàtic, sistema Xifra, del qual anaven…

Diòcesi fins el 1492, fou erigida en arquebisbat a partir d’aquesta data, amb una província eclesiàstica de València , que ha sofert diferents modificacions fins el 1957 La primitiva diòcesi era forçosament més reduïda que l’actual, puix que hi havia els bisbats de bisbat de Xàtiva i bisbat de Dénia dins l’actual demarcació de València Originàriament, pertanyia a la província eclesiàstica de Cartagena, però a la fi del segle VI passà a la de Toledo, a causa de l’ocupació de part de la Cartaginense pels bizantins Després de la conquesta del futur Regne de València per Jaume I de Catalunya-…

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…

Vida Ebenista de professió, aprengué nocions de mecànica i òptica Afeccionat a la fotografia, aviat mostrà interès pel cinematògraf Fabricà la seva pròpia filmadora, i el 1897 realitzà el primer film argumental a l’Estat espanyol, Riña en un café , seguit de dos documentals, Salida de los trabajadores de "La España Industrial" i Salida del público de la Iglesia Parroquial de Santa María de Sans L’èxit de públic obtingut propicià que installés un cine a l’hotel Martín de La Rambla, que fracassà Tot seguit filmà Visita de doña María Cristina y don Alfonso XIII a Barcelona 1898, primer…

“En el nom de Déu Jo Mir, que anomenen d’altre nom Llobet, a tu Aurundina i als teus fills, aquests són Unigil, Venrell, Guistrimir i Mascarell És manifest que vaig concedir a tu Aurundina, dona, i al teu marit difunt, Guifré, el pare d’aquests teus fills susdits, dues terres meves pròpies per a complantar per precària, les quals tinc al comtat de Barcelona, al Maresme, a la vila de Premià i al seu terme, perquè les plantessis i féssiu créixer les vinyes, tal com ho heu fet, i perquè us faci d’això una carta legítima de tota aquella meitat, per la vostra labor i plantació, tal com ho faig I…