Resultats de la cerca
Es mostren 2701 resultats
Sant Salvador de Toló (Gavet de la Conca)
Art romànic
L’església de Sant Salvador del lloc de Sant Salvador de Toló fou donada, l’any 1088, pel comte d’Urgell, Ermengol IV, i la seva muller, Adelaida, a la canònica de Santa Maria de Solsona L’any 1097, en la butlla atorgada pel papa Urbà II a Santa Maria de Solsona, es confirma la possessió d’aquesta església per part de la canònica solsonina Tanmateix, l’any 1163, amb motiu de la nova consagració de l’església de Santa Maria de Solsona, el bisbe d’Urgell manifestà que és retenia la jurisdicció de l’església de Sant Salvador de Toló Vers l’any 1526, Antoni Roger era rector de l’església…
Berenguer Sunifred
Cristianisme
Bisbe de Vic (1079-99) i arquebisbe de Tarragona (1091-99).
Fill de Sunifred II de Lluçà i d’Ermessenda de Balsareny Essent bisbe de Vic fou un dels avançats de la reforma gregoriana a Catalunya fundà les canonges augustinianes de l’Estany i de Manlleu, i reformà les de Manresa, de Sant Joan de les Abadesses i de Riudeperes Tingué un paper destacat en la pacificació del país després de l’assassinat de Ramon Berenguer II 1082, i li fou confiat per Berenguer Ramon II el restabliment de l’ordre al bisbat de Barcelona, alterat per les divisions i les lluites internes 1086 Entre el 1089 i el 1091 aconseguí de restaurar jurídicament la seu metropolitana i…
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que reflecteixen la…
primat
Cristianisme
Títol honorífic vinculat a una seu arquebisbal que comporta una preeminència sobre els metropolitans o bisbes d’un estat o regió.
Noció pròpia de l’església llatina, que preveu sols el títol amb prerrogatives d’honor i precedència circular pel territori de la primacia amb creu alçada i presidir dintre ell les assemblees, és diferent del patriarcat oriental, que suposa vertadera jurisdicció A l’església llatina el títol neix per concessió papal, i es fonamenta en raons d’ordre històric, demogràfic, o, sobretot, polític La noció de primacia als regnes hispànics no es troba ben definida fins el 1088, que el papa Urbà II la concedí a l’arquebisbe de la ciutat de Toledo, conquerida el 1085 El papa la concedí, a instàncies…
Febre hemorràgica vírica
Patologia humana
Les febres hemorràgiques víriques constitueixen un grup nombrós de malalties infeccioses d’origen víric, que es manifesten bàsicament amb una síndrome febril i sovint amb hemorràgies de diversos teixits Aquestes febres es caracteritzen perquè són transmeses per diversos tipus d’insectes, com ara mosquits o paparres, o algunes espècies de rosegadors Principals febres hemorràgiques víriques nom família de virus vector medi zones geogràfiques Chikungunya Togaviridae mosquits rural, urbà Àsia, Oceania, Cuba Malaltia dels boscos de Kyasanur Togaviridae paparres rural Índia Febre hemorràgica d’Omsk…
Recinte fortificat de Forques
Art romànic
Situació Portal del recinte que s’obria al centre del costat meridional ECSA - A Roura Forques és a la riba dreta del Rard, prop de la carretera de Tuïr a Ceret Les restes del recinte fortificat del castell de Forques són a tramuntana del nucli urbà Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 35’ 7,2” N - Long 2° 46’ 58,2” E Es pot arribar a Forques per diferents itineraris Per la carretera D-615 a partir de Tuïr, per la D-25 des de Trullars i per la D-2, a partir de Vilamulaca PP Història El lloc de Forques fou venut, el 30 de juliol del 844, per Argilà, fill del difunt comte Bera, al seu fill Bera…
antropologia de l’esport

Portada del llibre Antropologia del deporte (1986) dels nord-americans K. Blanchard i A. Cheska
Xavier Medina
Esport general
Disciplina de les ciències socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva sociocultural.
Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…
Ciutat d’Ilerda (Lleida)
Plànol de la trama urbana de Lleida, amb indicació del possible àmbit urbà d’època romana i de les troballes del mateix període A Pérez Els segles IV i V tenen, pel que fa a Ilerda, un extraordinari interès, ja que des de fa un parell de dècades des del 1979 disposem de noves fonts escrites, les quals s’afegeixen a les que ja eren conegudes des d’antic a més d’aquestes noves fonts, cal dir que en dues de les diverses intervencions arqueològiques iniciades poc després per part de la Universitat de Lleida i, posteriorment, pel Servei Municipal d’Arqueologia, es van documentar, per primera…
Els ecosistemes urbans
Flux metabòlic d’entrades i sortides a l’ecosistema urbà barceloní Encara que potser abusivament, ja que una ciutat no és un organisme, podem parlar de metabolisme urbà per expressar la consideració purament física de l’ús global de recursos materials i energètics pel sistema i l’exportació de productes manufacturats i residus sòlids, líquids i gasosos derivats de l’activitat urbana Eduard Clavero, amb dades de M Parés, G Pou i J Terradas Les ciutats poden ser considerades com un tipus peculiar d’ecosistema Com qualsevol ecosistema, en efecte, són constituïdes per conjunts d’organismes la…
Alenyà
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la plana costanera pròxima a l’estany de Canet, entre el Rard i l’agulla de la Mar (o agulla Cabdal), séquia de regatge que marca el límit d’aquest municipi amb els d’Elna i de Sant Cebrià de Rosselló.
En plena zona de monocultura vitícola en un territori dedicat abans al conreu dels cereals, la vinya ocupa 375 ha vins amb denominació d’origen controlada, i 87 ha són ocupades per fruiters amb predomini dels albercoquers La ramaderia es limita a un baix nombre d’ovins i cabrum La producció de vi és de les més altes del Rosselló La població, que el 1841 era de 337 h, aconseguí el 1931 d’arribar a 776, xifra que ja no ha estat superada la proximitat de les terres pantanoses de Sant Cebrià de Rosselló era causa d’una elevada mortalitat, però aquestes terres foren drenades a la segona meitat del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina