Resultats de la cerca
Es mostren 849 resultats
Sant Silvestre de Valleta (Llançà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental Hom hi pot veure perfectament l’esquema de l’edifici, amb una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, amb la porta d’entrada a migjorn F Tur L’antiga cella i església parroquial de Sant Silvestre es troba a uns 3 km de l’actual poblet de Valleta, aigües amunt de la riera del mateix nom, isolada en un paratge desert, vora el marge esquerre d’aquesta riera Mapa 220M781 Situació 31TEG082911 Tot i que el reduït nucli agrupat de Valleta es troba a 4 km a ponent de Llançà, vora la carretera de la Bisbal a Portbou,…
Santa Magdalena d’Empúries (l’Escala)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’església des de llevant A primer terme hi és visible la capçalera, de la qual encara resta l’arrencada de l’arc F Tur Aquestes ruïnes d’una petita església i d’un conjunt de construccions cementirials són a menys de 200 m a migdia de Santa Margarida Per aquest motiu i tenint en compte que hom en desconeixia la dedicació, s’ha publicat sovint amb el nom de “Santa Margarida II” Cal advertir que hi ha hagut confusions a l’hora d’aplicar aquesta nomenclatura de Santa Margarida I i Santa Margarida II —originada ja en la imprecisió que s’observa en la publicació que citem…
Sant Pol (la Bisbal d’Empordà)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera, amb l’absis central i el del costat de tramuntana Bé que estan mancats d’ornamentació, llueixen un bon aparell E Pablo L’església de Sant Pol ha donat nom al poblat rural de Sant Pol de la Bisbal o de les Gavarres, dins el municipi de la Bisbal, parròquia de la qual l’església de Sant Pol és sufragània Mapa 334M781 Situació 31TEG032423 Situats a la Bisbal d’Empordà, cal agafar la carretera local de Calonge Fets uns 6 km hi ha a mà esquerra, el camí que porta, uns 500 m més enllà, al petit nucli de Sant Pol, presidit per l’església La clau de l’església…
Castell de Vallfogona de Riucorb
Art romànic
Situació Castell d’època templera, avui dia molt malmès i en part reaprofitat per a habitatges moderns ECSA - M Catalán Les restes d’època romànica del castell de Vallfogona es troben integrades dins del castell actual, al centre del poble, prop de l’església parroquial, que presenta un aspecte de gran casalot, completament modificat Mapa 34-15390 Situació 31TCG530030 Vallfogona és un municipi de la vall del Corb, al límit amb la Segarra, que forma part del rodal colomí adscrit actualment dins els límits comarcals de la Conca de Barberà Per a arribar-hi des de Santa Coloma de Queralt cal…
Sant Esteve de Vilaür
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església, damunt la qual és visible el sobreaixecament del mur, el qual doblà la seva alçada J Bonell L’església parroquial de Sant Esteve és a la plaça Major de Vilaür, al bell mig del nucli antic del poble, que era circuit de muralles, de les quals encara subsisteixen diverses restes Per accedir a la plaça i a l’església des de llevant, cal passar per un portal de l’antic recinte fortificat Mapa 296M781 Situació 31TDG965659 El poble de Vilaür es troba a la cruïlla de les carreteres locals de Bàscara a Sant Pere Pescador per Sant Mori i Sant…
Biologia i genètica 2014
Biologia
Genètica
Regulació i micromanipulació del genoma La miopia és una de les 378 malalties genètiques degudes a un funcionament anòmal d’ARNmi, segons la base de dades actualitzada del The Human MicroRNA Disease Database © Fototeca2 / Hagen Stoll / Fotoliacom El 2014, a les portades de les revistes científiques de referència, van destacar els avenços de coneixement, biomèdics i tecnològics derivats, directament i indirectament, de la seqüenciació i l’anàlisi d’un nombre creixent de genomes dins l’anomenat 1000 Genomes Project, l’objectiu del qual és seqüenciar i comparar el genoma de 1000 persones de…
Militar 2011
Militar
Relacions internacionals i conflictes armats L’any 2011 les relacions internacionals van estar marcades per tres fets que sobresurten de manera important sobre la resta d’esdeveniments El primer van ser les revoltes de la “primavera àrab” protagonitzades per una part de les poblacions del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient un altre, la guerra lliurada per una coalició internacional contra Líbia, i el tercer, el desè aniversari dels atemptats terroristes contra els Estats Units l’11-S del 2001 i que van donar lloc a la política de guerres preventives a l’Afganistan i l’Iraq Les primaveres àrabs…
Oristà

Poble d’Oristà
© C.I.C -Moià
Municipi
Municipi del Lluçanès.
Situació i presentació És el més extens del Lluçanès, se situa al sector meridional de la comarca Limita al N amb Prats de Lluçanès i Olost, a l’E amb Sant Bartomeu del Grau Osona i l’enclavament de Muntanyola, al S amb Santa Maria d’Oló Moianès, i a l’W amb Sant Feliu Sasserra, l’enclavament de Prats de Lluçanès i Santa Maria de Merlès Berguedà El municipi té un enclavament dit de Comesòlibes al SW de Sant Feliu Sassera El terme s’estén per la vall mitjana de la Riera Gavarresa, que travessa el terme de N a S després de rebre la riera de Lluçanès sota Cabanes Conflueixen també a la Riera…
Els Ricart. Els estampats com a producte final
Jaume Ricart i Guitart Dels filats als estampats La família Ricart Jaume Ricart i Guitart era fill de Casserres de Berguedà Hi devia néixer més o menys al mateix temps que el segle XIX Eren els anys en què la capital de comarca i els pobles veïns estaven plens de dotzenes de petits tallers que filaven i teixien cotó Per a filar utilitzaven, per descomptat, les berguedanes Però les seves principals activitats es desenvoluparan a Barcelona, tot i que fins a la meitat del segle funcionà una fabriqueta de filats i teixits de cotó a nom seu a la població on havia nascut A Barcelona obrí una…
Josep Pla i Casadevall
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i Fígaro , i a…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina