Resultats de la cerca
Es mostren 1173 resultats
clau analítica
Electrònica i informàtica
Mètode pràctic per a arribar a la determinació d’exemplars d’éssers vius, és a dir, a la identificació de l’espècie o, en general, del tàxon al qual pertanyen.
Es basa en l’anàlisi de caràcters morfològics i també, en alguns casos, de caràcters químics o fisiològics i en la divisió progressiva del tàxon inicial en subgrups Cada divisió pot ésser feta en forma de disjuntiva, base de les claus dicotòmiques , o bé en forma de tres o més possibilitats És el mètode més emprat de determinació
anatomia topogràfica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia sintèticament les parts (òrgans, aparells, etc) dels éssers vius i les relacions que entre elles s’estableixen, en relació amb les zones que ocupen.
bioclimatologia
Meteorologia
Ecologia
Branca de la climatologia que estudia la interacció que s’estableix entre el clima i els organismes vius al llarg de períodes representativament llargs (desenes o una centena d’anys).
Considera els efectes del clima sobre la distribució de plantes i animals i sobre la fisiologia i patologia humanes climatologia mèdica i hi és d’especial interès la determinació de les influències del clima i dels microclimes urbans sobre la salut humana pollució
cladisme
Biologia
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius atenent a les relacions filogenètiques, establertes tot recercant el parentiu de les espècies en les coincidències morfològiques, fisiològiques i bioquímiques homòlogues ( homologia
).
L’objectiu del cladisme és d’aplegar els individus o grups amb un antecessor comú clades , i interpretar les coincidències observades segons una llei d’economia natural que considera que, llevat dels casos de convergència evolutiva, els caràcters evolucionats es desenvolupen una sola vegada, i la diferenciació s’esdevé posteriorment i no a la inversa Les relacions cladístiques poden ésser representades gràficament per mitjà de dendrogrames Per bé que segons el cladisme caldria replantejar les classificacions actuals, no dóna resposta a importants problemes filogenètics i taxonòmics,…
acció calvisiana
Dret romà
Acció pretoriana que permetia a les persones arrogades d’impugnar les transmissions entre vius fetes per l’arrogador, quan en podia pervenir perjudici per als drets successoris de l’arrogat.
També atorgava al patró el dret de reclamar la meitat de l’herència del llibert mort abintestat
Sant Esteve de Guils de Cerdanya
Art romànic
Situació Aspecte del sector sud-est de l’església, un dels edificis més característics de l’arquitectura cerdana del segle XII, amb una àmplia profusió de mènsules i elements esculpits ECSA - A Roura L’església parroquial de Sant Esteve és al bell mig del poble de Guils de Cerdanya, situat al pendent d’una muntanya, al nord del puig Peiró Mapa 36-10 217 Situació 31TDH079004 Guils de Cerdanya és uns 5 km al nord-oest de Puigcerdà s’hi arriba per la carretera local que parteix de la N-260, a mà dreta, poc després de Puigcerdà en direcció a la Seu d’Urgell RMAE Història El topònim del lloc de…
teoria de Gaia
Biologia
Teoria que considera la superfície de la Terra com un sistema integrat, en el qual els organismes vius i els factors geològics i climàtics es troben interrelacionats i s’influeixen mútuament.
Fou una idea proposada durant la dècada dels anys setanta pel químic i biòleg britànic James E Lovelock i complementada per la biòloga nord-americana Lynn Margulis
podenc eivissenc
Caça
Modalitat de caça en què el caçador dirigeix els gossos de la raça podenc eivissenc, fins a sis, que busquen i capturen els conills, i els porten vius al seu amo.
Es fan campionats tant en l’àmbit de societats de caçadors, com territorials i estatals
autoecologia
Ecologia
Part de l’ecologia que estudia els éssers vius considerats individualment, tenint en compte llurs necessitats i reaccions i, també, la influència que els factors del medi exerceixen damunt d’ells.
És un terme ja en desús que s’oposa a la sinecologia o ecologia de les comunitats
hibisc
Gineceu de l’hibisc de la Xina
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere de plantes arbustives o herbàcies, de la família de les malvàcies, de fulles alternes palmatinèrvies, de flors pentàmeres, grosses i sovint de colors vius, i de fruits en càpsula quinquelocular.
És un gènere ampli, algunes de les espècies del qual són conreades en jardineria, tal com l’hibisc de la Xina H rosa-sinensis i l’hibisc de Síria H syriacus , i algunes altres tenen interès industrial, com ara H cannabinum , que proporciona el kenaf