Resultats de la cerca
Es mostren 47312 resultats
Tipologia d’aqüífers en roques carbonatades
La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…
Sant Romà de Vila (Encamp)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn, on hi ha oberta la porta d’entrada La foto, feta abans de les darreres reformes, mostra un dels elements que semblen, amb més seguretat, romànics el mur de migjorn J Vigué L’església de Vila, dedicada a sant Romà, és situada a l’entrada del poble, en un camp sota la carretera Hom pot anar a Vila des d’Encamp, agafant la carretera que passa per davant l’església de Santa Eulàlia Cal accedir a l’església de Sant Romà per una escala que baixa de la carretera fins a la placeta que hi ha davant Situació x 1°34′15” — y 42°32′00”…
Bibliografia general referent al romànic del Gironès
Art romànic
AAV Amics de l’art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1950 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Pinturas románicas , coll Unesco de Arte Mundial, 7, París 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia , Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud de…
Els insectes i l'activitat humana (I)
Introducció La tinya del raïm, o cuc del raïm Lobesia botrana , un lepidòpter, de la qual la fotografia mostra una larva que ha minat un gra, és un lepidòpter que constitueix un de tants flagells agrícoles provocats per insectes Les erugues de la tinya del raïm, en efecte, minen poncelles i fruits, i afavoreixen, a més, els atacs fúngics Rafael Campillo Els insectes incideixen d’una manera important en l’activitat humana Tot i que potser són més coneguts pels seus efectes perjudicials o molestos insectes picadors, transmissors de malalties, flagells de conreus, destructors de productes…
Myanmar

Estat
Estat de l’Àsia del sud-est, a la part nord-oest de la península indoxinesa, limitat amb la Xina al NE, amb Laos i Tailàndia al SE, amb l’Índia i Bangladesh al NW, amb el golf de Bengala al SW i amb la mar d’Andaman al S; la capital és Naypyidaw.
La geografia física Des d’un punt de vista geomorfològic, Myanmar es constituïda per una depressió central, orientada de N a S i omplerta per sediments terciaris, plegats i fracturats, i unes regions perifèriques, de muntanyes amb la mateixa orientació i difícilment penetrables la serralada de l’Arakan Arakan Yoma a l’W, les muntanyes Kumon, amb el cim més alt del país Hakakabo Razi, 5881 m i Pātkoi al N, les muntanyes Gaoligong, l’altiplà dels Xans i la serralada de Tenasserim a l’E A l’extrem S de la depressió drenada pel riu Irauadi i els seus afluents hi ha el delta d’aquest riu 35000 km…
reserva de la biosfera

Reserva de la biosfera de Yellowstone-Grand Teton (EUA)
© Unesco
Geografia
Ecologia
Figura internacional de protecció de la natura creada el 1974 per la UNESCO en el marc del Programa Home i Biosfera (MaB, de l’anglès Man and Biosphere) amb l’objectiu de promoure una relació d’equilibri entre les accions humanes i el medi natural.
S’aplica a àrees amb ecosistemes terrestres o marins, o amb una combinació d’ambdós El seu origen data d’una conferència intergovernamental d’experts del 1968 durant la qual hom posà les bases científiques per a dur a terme un ús racional dels recursos naturals Les primeres reserves de la biosfera de la xarxa mundial es designaren l’any 1976 L’any 1983, la UNESCO i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient PNUMA, amb la cooperació de la FAO i la Unió Mundial per a la Natura UICN, organitzaren el Primer Congrés Internacional de Reserves de la Biosfera a Minsk Bielorússia Un any més…
Els gadiformes: bacallans, lluços, mòlleres i afins
L’ordre dels gadiformes és integrat per peixos de forma allargada i de mida grossa o mitjana, però tots amb una característica força general les aletes pelvianes s’insereixen en posició jugular Igualment, els radis de llurs aletes sempre són tous, si bé el primer radi de la primera aleta dorsal pot ésser espinós en els macrúrids Tenen el cos revestit d’escates cicloides que, pel fet d’ésser molt petites, es poden desprendre amb molta facilitat El nombre d’aletes dorsals oscilla entre una i tres, i el de les anals entre una i dues la caudal pot ésser truncada o arrodonida, i també pot estar…
Bibliografia
Art popular tradició i innovació Agostino, G d’Ed Arte popolare in Sicilia Le tecniche i temi i simboli , Palermo, Flaccovio Editore, 1991 Alcina Franch, J Arte y antropología , Madrid, Alianza Forma, Alianza Editorial, 1982 Alcover, A M Moll, F de B Diccionari Català-Valencià-Balear , Palma de Mallorca, 1975 segona edició Boas, F Cuestiones fundamentales de antropologia cultural Dimensión de los problemas , Buenos Aires, Solar/Hachette, 1964 Burke, P Cultura popolare ne’ll Europa moderna , Milà, Oscar Studio Mondadori, 1980 Buttita, A «L’artista popolare e le sue ragioni», dins Arte…
la Garrotxa

Comarca
Comarca de Catalunya, la més oriental de les de muntanya.
La geografia Cap de la comarca, Olot Comprèn l’alta conca del Fluvià i les capçaleres de la Muga i de les rieres d’Amer i de Llémena El territori no és homogeni i hom pot considerar-hi, tant des del punt de vista físic com humà, dues subcomarques el sector que s’estén al nord de la vall del Fluvià, denominat freqüentment alta Garrotxa , i el que ocupa la part meridional, conegut correntment per comarca d’Olot Vista aèria de la ciutat d’Olot, cap de comarca de la Garrotxa © Arxiu Fototecacat L’alta Garrotxa constitueix un sector molt muntanyós, laberíntic i escarpat amb profunds engorjats i…
Garrigàs

Castell de Vilajoan, a Garrigàs
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Garrigàs, d’una extensió de 19,89 km 2 , ocupa part de la plana alluvial de l’Alt Empordà, al punt de contacte amb les serres de relleu suau que limiten aquesta plana a ponent S’estén a l’esquerra del Fluvià, el curs del qual forma, en part, el límit meridional del terme Hi aflueixen algunes minses torrenteres L’extrem occidental del Rec Madral i altres petites sèquies adjacents reguen part del sector oriental i més planer El territori es caracteritza per pujols i serrats arrodonits, de poca elevació El municipi comprèn el poble de Garrigàs cap de…