Resultats de la cerca
Es mostren 6325 resultats
Gener 2012
Diumenge 1 L’Iran llança un míssil de prova a l’estret d’Ormuz L’armada iraniana llança un míssil de prova d’abast mitjà en aigües internacionals vora l’estret d’Ormuz L’endemà, proven tres nous míssils al mateix indret El Govern iranià qualifica les proves de "simulacions" del tancament de l’estret d’Ormuz i rep crítiques dels estats occidentals El Banc de Grècia descarta tornar a la dracma El governador del Banc de Grècia, George Provopoulos, desmenteix els rumors que Atenes estigui preparant el retorn del país a la dracma, la qual cosa comportaria, segons molts analistes, un agreujament de…
Setembre 2011
Dijous 1 Cimera a París per desbloquejar 15000 milions per a Líbia París és el lloc escollit per a la celebració d’una cimera de caps d’Estat i de Govern de tot el món per tractar de desbloquejar uns 15000 milions d’euros per al nou Govern de Líbia França i el Regne Unit lideraran aquesta trobada El jutge del cas Gürtel arxiva la causa contra l’extresorer del PP El jutge d’instrucció del cas Gürtel al Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Antonio Pedreira, arxiva la causa respecte l’exsenador i extresorer del PP Luis Bárcenas perquè considera que no hi ha proves dels delictes de frau…
Els centres de producció
Art gòtic
Anvers de la creu processional dels Sants Màrtirs de Cardona, marcada i realitzada al centre obrador de Barcelona per Marc Olzina en 1420-22 L’obra fou destruïda el 1936 ©IAAH/AM Apartir dels segles XIV i XV comencem a conèixer d’una manera certa les obres, els possibles autors i els centres de producció de l’orfebreria gòtica catalana Les ciutats, viles i poblacions més destacades dels territoris catalans, és a dir, els centres neuràlgics del poder, de les xarxes viàries i de les mercaderies, foren els nuclis on s’installaren els argenters d’ofici del país i, a les ciutats, també hi…
El nou paper de les arts decoratives
Arribats els anys seixanta, introduïts el disseny industrial i el món de l’ interiorisme , terme nou que començà a popularitzar-se a partir d’aquell moment, van caldre una sèrie de plataformes diferents de les existents fins aleshores per tal de difondre una nova manera de concebre un tipus d’objecte que fins llavors havia format part dels bells oficis, de les indústries artístiques o de les arts industrials, com es vulgui, mentre aquestes arts i la decoració prenien altres camins La situació era nova i, com tota novetat, provocava reflexions i tenia defensors i detractors, els uns a favor de…
balança

Balança de braços iguals
© Fototeca.cat
Física
Instrument que permet de mesurar la massa d’un cos per comparació amb la d’un altre, de massa coneguda, mitjançant la igualació o determinació de la relació existent entre llurs pesos en un camp gravitatori qualsevol.
El tipus bàsic és el de la balança que té els braços d’igual longitud, o balança de braços iguals Aquesta, en esquema, és formada per una barra rígida anomenada canastró , que és travessada transversalment per tres prismes d’acer anomenats fulcres L’aresta inferior, o ganivet , del fulcre central del canastró recolza sobre una superfície horitzontal dura d’àgata o acer, que forma part del suport fix de la balança , i materialitza així un eix horitzontal i perpendicular al canastró, al voltant del qual aquest pot oscillar Damunt els ganivets dels fulcres extrems del canastró recolzen dues…
pedagogia
Pedagogia
Art i ciència de l’educació.
Tradicionalment es referia als principis i mètodes per a l’ ensenyament , per a la formació completa física, intellectual, ètica, social de l’infant actualment, però, va més enllà del període escolar, ja que inclou totes les etapes de la formació de l’individu Les opcions educatives que en el curs de la història han fet els diversos pobles, cultures i grups ideològics han donat lloc a intuïcions, utopies i realitzacions que es descriuen com a història de la pedagogia i de les quals bona part han estat assumides a partir del segle XIX per la pedagogia pròpiament dita, que les contempla…
Grup Excursionista i Esportiu Gironí

Piscina olímpica situada al Complex Esportiu Sant Ponç del Grup Excursionista i Esportiu Gironí
© GEIEG
Esport general
Entitat esportiva i cultural de Girona conegut popularment com El Grup o per les sigles GEiEG.
Fundat el 1919, sota la presidència de Josep Torra Mercadal Nasqué amb la vocació d’impulsar l’excursionisme i l’atletisme a la ciutat de Girona i ha esdevingut un dels motors de la vida social i cultural gironina Es començaren a organitzar sortides i excursions, i el 1920 tingué lloc la primera pujada collectiva al Rocacorba Al mateix temps, s’organitzaren entrenaments atlètics i curses al camp de Mart de la Devesa El 1921 participà en el primer campionat provincial d’atletisme Aquell mateix any es començà a publicar el butlletí i s’organitzaren les primeres sortides ciclistes Destacà Jaume…
,
Joaquim Rodrigo i Vidre
Música
Compositor valencià.
Vida Cec des dels tres anys arran d’una malaltia, inicià els estudis musicals quan en tenia vuit A l’edat de disset anys estudià harmonia i composició amb Francesc Antich, i rebé algunes lliçons d’E Gomà i E López-Chavarri El 1922 escriví les seves primeres composicions i el 1924 estrenà a València l’obra per a orquestra Juglares El 1925 rebé el diploma d’honor del Concurso Nacional de Composición per Cinco piezas infantiles De bon començament, ja escriví les seves obres amb el sistema Braille Entre el 1927 i el 1932 anà a París per ampliar els estudis a l’Escola Normal de Música amb P…
Joan Oliver i Sallarès

Joan Oliver
Literatura catalana
Escriptor.
D’una família de tradició dins de la burgesia industrial sabadellenca, els seus avantpassats tingueren un paper determinant en el món de les finances el seu besavi patern fou Pere Oliver, fundador de la Caixa d’Estalvis de Sabadell, i el seu avi matern, Joan Sallarès i Pla Estudià a Barcelona la carrera de dret 1916-20, però des de jove es decantà per les lletres i escriví poemes, teatre i prosa literària Formà part, amb Francesc Trabal i Armand Obiols, del Grup de Sabadell, de caràcter avantguardista Collaborà en el Diari de Sabadell 1930-34, La Veu de Catalunya , La Publicitat , la Revista…
,
El poder fàctic: els capitans generals
Els capitans generals de Catalunya 1874-1901 Fins al Sexenni revolucionari, l’Exèrcit fou un motor actiu de construcció del règim liberal i, en aquest sentit, va reflectir en la seva mateixa actitud els projectes moderats o progressistes que es van anar enfrontant A partir de la Restauració, la iniciativa política va quedar en mans de civils L’Exèrcit, que s’havia anat transformant internament entre el 1868 i el 1874 —moment en què va desaparèixer la figura del militar-polític de l’etapa anterior i en què es reforçà la seva unitat—, es va convertir en la garantia del sistema polític que s’…