Resultats de la cerca
Es mostren 9726 resultats
obesitat infantil
Patologia humana
Acumulació anormal i excessiva de greix corporal per sobre dels valors considerats normals en infants, la qual cosa pot ser perjudicial per a la salut.
En la majoria de casos 95%, l’obesitat infantil té una causa exògena, determinada pel desequilibri entre la ingesta i la despesa calòrica No existeix un consens internacional de definició estandarditzada d’obesitat infantil, com tampoc uns punts únics de tall que defineixin les categories de normopès, per la qual cosa els professionals utilitzen corbes i taules de referència vàlides i útils al seu entorn Per tal de poder establir comparacions internacionals, es recomana utilitzar les taules de l’Organització Mundial de la Salut, encara que a l’Estat espanyol, se solen utilitzar les taules de…
Geòrgia
Divisió administrativa
Estat del SE dels EUA.
La capital és Atlanta El relleu presenta dos sectors ben diferenciats el NW, muntanyós, format pels contraforts apalatxians, i la resta de l’estat, ocupat per la plana, que, inclinada de NW a SE, és formada per material argilós i calcari La costa és baixa De clima subtropical, la mitjana de pluviositat anual és de 1 250 mm El sistema fluvial és determinat per l’existència del Blue Ridge, al NW altitud màxima 1 453 m al pic Brasstown Bald, que obre dos vessants, sobre l’Atlàntic i el golf de Mèxic, respectivament Grans extensions forestals pins, roures, faigs prop de 2/3 del…
trajectòria

Elements característics de la trajectòria en artilleria
© Fototeca.cat
Militar
Línia que descriu el centre de gravetat d’un projectil en el seu camí per l’aire.
Si el projectil es mogués en el buit, la combinació de la força adquirida en el canó i de la força de la gravetat faria que la trajectòria fos una paràbola En moure's en l’atmosfera, però, apareixen altres forces, com ara la resistència a l’avanç, la resultant de les interaccions de l’aire i del projectil, amb el seu moviment de rotació sobre el seu eix longitudinal, i les degudes a altres factors, especialment el vent En artilleria, on té un interès especial l’estudi de la trajectòria, els elements característics són, ultra la peça i l’objectiu, el pla de tir que és el pla que conté la…
serra del Catllaràs

Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, a la cara septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà.
Recolza, juntament amb la serra de Falgars , al nord, als contraforts sud-orientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest…
Carolina del Sud
Divisió administrativa
Estat del sud-est dels EUA.
La capital és Columbia Les muntanyes dels Apalatxes, a l’oest, són aquí baixes i ocupen poc territori el piedmont segueix una suau inclinació fins a unir-se amb la plana costanera La costa és baixa i amb formacions deltaiques El clima és subtropical humit, amb 17,6°C de temperatura mitjana a Columbia, i amb 1 189 mm de pluges anuals La xarxa hidrogràfica és formada per eixos longitudinals, rius de curs divagant i que sovint formen aiguamolls, en direcció NW-SE Peedee, Santee amb el Cooper, Edisto i Savannah La vegetació és en gran part de boscs, amb predomini de coníferes La…
Queensland
Litoral de l’estat de Queensland, al NE d’Austràlia
© Corel Professional Photos
Divisió administrativa
Estat del NE d’Austràlia.
La capital és Brisbane La costa pacífica és abrupta i té moltes illes a l’interior s’alça la Great Dividing Range 900-1 500 m, i a l’W s’estén un vast altiplà Travessat pel tròpic de Capricorn, té clima tropical, quasi equatorial, al N les pluges són relativament abundants a la costa i a les muntanyes i disminueixen a l’interior El bosc cobreix la serralada i a l’interior hi ha transició de la sabana al saltbush Té gairebé la meitat del bestiar boví del país i hi ha ramaderia lletera i ovina als Darling Downs La canya de sucre és el conreu més important a les planes costaneres i assegura el…
la Guaiana Francesa
Territori no independent
Departament francès d’ultramar situat al NE de l’Amèrica del Sud, que ocupa una part del Massís de la Guaiana.
La capital és Caiena 57047 h 2009 El seu clima és equatorial molt marcat Les precipitacions són de 3 000 mm anuals i les temperatures oscillen entre els 23°C i els 25°C La major part del país és coberta per la selva equatorial 88% només 1 000 ha són cultivades La població és distribuïda molt desigualment, amb la densitat més baixa de la Guaiana 1,4 h/km 2 Aquesta població és sobretot mestissa i parla llengües caribs i el francès, la llengua oficial Les principals produccions agrícoles són la canya sucrera, el cafè, el cacau, el blat de moro, el tabac, la mandioca i les bananes…
radiador

Radiador d’aigua d’aletes per a automòbil
© Fototeca.cat
Calefacció
Aparell que presenta una gran superfície de radiació.
Emprat per a escalfar l’aire circumdant fent circular pel seu interior vapor, aigua calenta, etc, com en els de les installacions de calefacció central, o bé per a refredar una substància calenta que hi ha al seu interior o hi circula, com en els dels circuits de refredament dels motors de combustió interna, especialment els dels vehicles automòbils Els radiadors de motor , en els quals el líquid calent entra per la part superior i surt per la inferior, ja refredat, poden ésser d’aigua, eventualment barrejada amb líquids refrigerants, o d’oli, segons que per l’interior circuli aigua o el…
empriu
Història del dret català
Dret d’aprofitament comunal de certs béns rústics, en general pastures, boscs i aigües (més rarament, terres ermes reduïbles a conreu), per part dels veïns d’un poble o comunitat rural, gairebé sempre com una accessió a la possessió particular, sota qualsevol títol jurídic, d’una peça de conreu.
Hom ha considerat els emprius, propis de l’occident europeu, com a residus d’una primitiva propietat collectiva veïnal o com a concessió del sobirà o senyor feta als habitants dels pobles del seu domini No seria difícil de detectar a Catalunya una doble procedència romana i germànica testimoniada entre els visigots establerts sobre propietats d’hispanoromans Però en les contrades catalanes organitzades arran del principi de la conquesta cristiana, hom els registra ben aviat en la pràctica corrent de sostreure de la possessió o tinença individual del sòl rural les superfícies de boscs, prats,…
bufador

Tall esquemàtic d’un bufador de soldar
© fototeca.cat
Tecnologia
Aparell que permet d’obtenir una flama estreta i llarga de temperatura molt alta mitjançant la combustió d’una mescla d’un gas combustible i oxigen i que, dirigida a mà sobre un objecte qualsevol, serveix per a escalfar-lo o fondre’l.
És constituït per un tub mànec, que serveix per a manejar-lo, per un cap del qual entren el gas i el tub de l’oxigen i que porta enroscat, a l’altre cap, el bec , format per un tub colzat, proveït a l’extrem del broquet el conjunt, bec i broquet, és canviable, per tal d’aconseguir la flama adequada en cada cas El material més emprat en la construcció de bufadors és el llautó, i per als broquets, el coure en el bufador, l’oxigen, que surt a pressió per una tovera, es troba amb el gas i l’arrossega per dins el bec, on es fa la mescla, que, sortint a pressió pel broquet, produeix la flama de…