Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
L'agricultura
El significat i la importància de l’agricultura El terme agricultura té un significat restringit i un de més ampli En sentit estricte significa allò que l’etimologia del mot suggereix conreu dels camps del llatí ager, “camp”, i cultura, “conreu” Entesa d’aquesta manera, és l’activitat gràcies a la qual l’home obté de la terra els productes indispensables per a la vida, els aliments En un sentit més ampli, el terme comprèn també altres activitats, en general estretament relacionades amb el conreu de la terra la cria de bestiar i l’explotació dels boscos silvicultura Si prenem el sentit més…
Les unitats estructurals: els Pirineus centrals i orientals
Les unitats estructurals dels Pirineus s’han establert segons el sentit de desplaçament dels encavalcaments principals o segons la direcció cap on s’inclinen els plecs principals vergència Per això, hom distingeix els Pirineus septentrionals, amb vergències fonamentalment cap al N, dels Pirineus meridionals, que ho fan preferentment cap al S Els Pirineus meridionals estan constituïts per un conjunt de mantells de corriment, entre els quals podem diferenciar uns mantells superiors , constituïts només per roques de la cobertora, i uns mantells inferiors , formats per roques del sòcol hercinià i…
La fauna i el poblament animal a les mediterrànies
Els orígens de la fauna mediterrània Atès que l’origen del clima mediterrani és recent, les relacions de parentiu entre la fauna que ocupa actualment les cinc regions amb aquest tipus de clima s’han de cercar en esdeveniments anteriors, i especialment en la situació de les terres sorgides en el passat i en la major o menor proximitat d’aquestes regions en altres èpoques geològiques La història d’aquestes relacions pot començar en el període juràssic de l’era mesozoica, amb la fragmentació del supercontinent que abans reunia gairebé totes les terres L’intercanvi de grups comuns fou possible…
La flora i el poblament vegetal de les mediterrànies
Els orígens de la vegetació mediterrània Entre les zones disjuntes de vegetació esclerofilla de tipus mediterrani que hi ha al planeta es poden trobar diferències i similituds degudes fonamentalment a característiques geològiques i topogràfiques, a patrons de convergència evolutiva, a relacions filogenètiques i a empremtes paralleles d’intervenció humana Les relacions filogenètiques determinen les similituds entre les dues zones de l’hemisferi occidental Califòrnia i Xile i les de les terres que pertanyien a l’antiga Gondwana Sud-àfrica i Austràlia Editrònica El bioclima mediterrani, tal com…
El funcionament ecològic de la sabana
Al ritme de les pluges Les sabanes estan àmpliament distribuïdes en un context geogràfic molt extens, caracteritzat per variacions climàtiques considerables Tal com s’ha assenyalat, de tots els factors que dominen l’ecologia de les sabanes, el primordial és probablement la sequera estacional, que limita el creixement de les plantes i no permet el desenvolupament d’un cobricel dens de capçades Els models climàtics Tanmateix, es donen models climàtics associats a aquests ecosistemes, com ara temperatures elevades tot l’any i una precipitació anual concentrada principalment en una estació,…
Canadà

Estat
Estat de l’Amèrica del Nord, entre els oceans Atlàntic a l’E, el Pacífic a l’W i l’Àrtic al N, i els Estats Units d’Amèrica al S; la capital és Ottawa.
La geografia física El relleu i la geologia L’estructura geològica del Canadà és relativament simple Hom pot distingir-hi tres grans unitats l’escut canadenc, precambrià, les muntanyes de l’est, primàries, i les planes i muntanyes occidentals, aixecades durant el cicle alpí El llac Moraine, situat en el parc nacional de Banff, a Alberta Nancy Girard Bégin CC BY-NC 20 L’ escut canadenc , que ocupa quasi la meitat de la superfície del país, s’estén des de la conca del riu Mackenzie, al nord-oest, pel sud de la badia de Hudson, fins a l’extrem…
Bèlgica

Estat
Estat de l’Europa occidental limitat pels Països Baixos al N i al NE, per Luxemburg i Alemanya a l’E, per França al SW i per la mar del Nord al N; la capital és Brussel·les.
La geografia Bèlgica és dividida en tres regions naturals l’alta Bèlgica, la Bèlgica mitjana i la baixa Bèlgica L’alta Bèlgica és situada al sud-est de l’estat i és constituïda pel massís de les Ardenes, bloc hercinià format per gresos, calcàries i esquists paleozoics que fou erosionat i posteriorment remogut pels moviments alpins la seva altitud oscilla, en general, entre 300 i 400 m, i té el punt culminant de Bèlgica, la Baraque Michel, de 692 m a l’extrem meridional, els sediments secundaris han afaiçonat un paisatge que recorda el de la Lorena francesa Al nord de la línia…
Badalona
Vista aèria de Badalona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Barcelonès, al vessant marítim de la serralada de Marina, ocupant la plana al·luvial costanera situada a l’esquerre del delta del Besòs.
Situació i presentació Limita amb Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet a l’W municipis amb els quals forma un sector d’una certa homogeneïtat que hom ha volgut anomenar el Barcelonès del Nord, el Barcelonès Oriental, el Baix Besòs, etc, i al qual, segons com, s’inclou Tiana i Montgat a l’E amb la mar Mediterrània, amb 4,8 km de platja, amb Tiana i amb Montgat Maresme i al N amb Montcada i Reixac Vallès Occidental i Sant Fost de Campsentelles Vallès Oriental Badalona s’estén entre la Serralada Litoral o Serra de Marina i la mar, a la plana litoral formada per la sedimentació dels…
Isona i Conca Dellà
Vista general d’Isona
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Jussà, a la conca de Tremp (conca de Dellà).
Situació i presentació L’actual municipi d’Isona i Conca Dellà, de 139,36 km 2 es creà el 1970 amb l’agregació a l’antic municipi d’Isona 38,7 km 2 de 5 municipis més Benavent de la Conca o de Tremp, Conques, Figuerola d’Orcau, Orcau i Sant Romà d’Abella Es troba al SE de la comarca del Pallars Jussà, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, i constitueix el centre neuràlgic de la Conca Dellà o d’Isona El municipi limita al N amb el municipi de Conca de Dalt, a l’E amb el d’Abella de la Conca i un bocí del de Coll de Nargó Alt Urgell, al SE amb la Baronia de Rialb Noguera i les terres més…
literatura francesa
Literatura francesa
Literatura en llengua francesa.
Dels orígens a la fi de la guerra dels Cent Anys L’interès de les obres més antigues en llengua d' oïl , que els clergues componien per a l’edificació dels fidels, és més filològic que no literari Cantilène de Sainte-Eulalie , segle IX Vie de Saint-Léger , segle X Passion de Clermont , en una llengua provençalitzada Vie de Saint-Aléxis , mitjan segle XI Hom coneix la poesia èpica primitiva gràcies a la Cançó de Rotllan, a la cançó de Guillem i, més tard, a Li coronemenz Loois Durant el període clàssic de la literatura francesa medieval 1120-1270 l’epopeia servà un caràcter de simplicitat i…