Resultats de la cerca
Es mostren 41621 resultats
cuir
Tecnologia
Pell adobada, caracteritzada pel seu gruix o la seva duresa, o bé pell en brut sense adobar, de bestiar gros.
La influència de l’anglès i de l’alemany ha fet que de vegades tècnicament hom empri aquest mot per anomenar qualsevol mena de pells adobades en aquest cas és reservat el mot pell per a designar el material no adobat En el llenguatge normal, però, hom coneix com a cuirs les pells amb un adob, que les fa dures, poc flexibles i sovint gruixudes, a més de les pells de bestiar gros, no adobades Així, doncs, són cuirs les pells de bou, de vaca, de cavall, d’elefant, etc, un cop escorxat l’animal, i així hom parla, per exemple, de cuirs en brut i cuirs secs ja abans que…
programa Erasmus
Sistema de beques i de mobilitat i intercanvi d’alumnes universitaris entre estats membres de la Unió Europea.
Establert el 1987 per la Comissió Europea, el 1995 s’integrà en el programa Sòcrates des del 2007, Programa d’Aprenentatge Permanent Fins el 2013 se n’havien beneficiat uns dos milions d’estudiants El finançament de les beques és a càrrec, en proporcions variables segons els països, del fons comunitari Erasmus i de les administracions dels estats membres Hom inclou també en el programa Erasmus alguns estats que no són membres de la UE Suïssa, Noruega, Liechtenstein, Islàndia i Turquia Per a l’homologació dels títols i l’equivalència de les qualificacions es val de l’European…
premi Pere Quart
Premi literari en llengua catalana convocat anualment del 1987 fins el 2010 per l’Ajuntament de Sabadell i l’editorial La Campana a textos inèdits d’humor i sàtira, de qualsevol gènere.
Relació d’obres i autors guardonats 1987 Auques i espantalls , de Miquel Descolt 1988 Un submarí a les estovalles , de Joan Barril 1989 Bla, bla, bla , d’ Ignasi Riera 1990 La propina , d’ Enric Larreula 1991 Manual del perfecte escriptor mediocre , de Ramon Folch i Camarasa 1992 Les tres Glorioses , de Nèstor Luján 1993 Vacances al Zurich , d’Anna Vila 1994 La casa a mida , de Jan Baca 1995 desert 1996 No la saps, aquesta , de Lluís Permanyer 1997 El nom del porc , d’ Albert Om 1998 L’home que no volia avorrir les dones , de Paco López Diago 1999 Criatura i…
diputat del comú
Història
A les ciutats i les viles de l’Espanya borbònica, on els regidors dels ajuntaments eren perpetus, diputat elegit per sufragi popular, per un temps determinat, per tal d’assistir a les sessions i intervenir amb veu i vot en totes les qüestions relacionades amb els proveïments.
El càrrec fou creat juntament amb el de síndic personer pel Consell de Castella el 5 de maig de 1766 com a conseqüència del motí de Squillace, per tal d’evitar els fraus, i fou suprimit definitivament al s XIX en ésser creats els ajuntaments constitucionals A Barcelona, a causa del pes de l’organització gremial i de la tradicional intervenció de l’elecció dels jurats del Consell de Cent, l’elecció dels diputats del comú fou feta a través dels gremis, dels collegis i de les parròquies el 1771, tanmateix, hom hi introduí el procediment general d’elecció per barris, amb la…
assot
Història del dret
Pena que hom imposava a certs delinqüents, d’ésser assotats.
És una de les penes més antigues i generalitzades Entre els hebreus el nombre de cops no podia passar de 40 en els pobles hispànics el nombre màxim ha estat de 200, llevat en el Liber Iuduciorum , que permet d’arribar als 300 A Roma era aplicada, des de la llei de les Dotze Taules, als injuriadors i als criminals escandalosos sense tenir-ne en consideració la condició social Als Països Catalans i a tota la península Ibèrica era aplicada habitualment als reus no pertanyents a les classes privilegiades Tant era aplicada al delinqüent lligat al costell, com passejat…
Sindicat de Banquers de Barcelona
Economia
Entitat bancària domiciliada a Barcelona i creada amb un capital d’l milió de pessetes l’any 1910 amb el nom de Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona.
Té el seu origen en la creació el 1908 de l’Associació de Banquers de Barcelona, formada pels bancs que no eren sota la denominació de societat anònima, com també de banquers de tipus corresponsal —empreses individuals i familiars de caràcter comarcal— que incloïa entitats de tot Catalunya El seu objectiu era la defensa de llurs interessos comuns davant els altres bancs —amb més volum, equip humà i organització— o la mateixa Administració El 1910 l’Associació fundà el Sindicat de l’Associació de Banquers de Barcelona, entitat ja de caràcter mercantil No obstant això…
cirrípedes
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, molt relacionats amb els copèpodes, però molt modificats externament en l’estat adult.
Totes les espècies són marines, sèssils o paràsites, bentòniques o epibionts hi ha formes pedunculades i unes altres de sèssils, sense peduncle El cos no és clarament segmentat recobert pel mantell, és protegit per una closca formada per cinc o més plaques quan no hi ha peduncle els escuts són fusions en una muralla, i quan hi és, són articulats En estat adult, els ulls manquen, i les antenes del segon parell són absents o molt reduïdes posseeixen sis parells d’apèndixs bífids cirriformes, els cirrus , multisegmentats, que es mouen i arrosseguen aigua amb oxigen i…
agent diplomàtic | diplomàtica
Dret internacional
Segons el Conveni de Viena sobre relacions diplomàtiques (1961), cap d’una missió o membre del personal diplomàtic d’aquesta missió.
El Conveni reconeix formalment tres tipus d’agents diplomàtics ambaixadors enviats en missió extraordinària, ministres plenipotenciaris o altres representants acreditats davant del cap d’estat de l’Estat receptor, i chargé d’affaires, o encarregat de negocis L’agent diplomàtic gaudeix de determinats privilegis i immunitats inviolabilitat de la persona, de residència i de correspondència, a més de la immunitat criminal, civil i administrativa, bé que l’Estat que acredita l’agent diplomàtic pot renunciar a la seva immunitat de jurisdicció És exempt de les càrregues de la…
Lliga del Bé Públic
Història
Nom sota el qual s’agruparen els grans feudataris revoltats contra Lluís XI de França.
Propugnaven la disminució dels imposts i llur intervenció en la direcció de la política, les finances, l’exèrcit i l’administració Com a cap elegiren Carles, duc de Berry, germà de Lluís XI La gran noblesa entrà en la coalició, però aquesta no trobà suport en la mitjana noblesa ni en la petita, en el clericat ni en l’alta burgesia, i el poble els fou hostil El duc de Borbó, Joan II, obrí les hostilitats març del 1465 A Montlhéry 16 de juliol, s’enfrontaren, en una batalla indecisa, les forces del rei i les del comte de Charolais futur Carles el Temerari, i aquest no…
Sant Genís de Vilamorell (Borrassà)
Art romànic
El lloc de Vilamorell és citat en un document de l’any 976 com a límit de Tonyà L’any 982, segons el precepte del rei Lotari, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia un alou a Vilamorell L’any 1108 el prevere Esteve, juntament amb els seus familiars, donà una propietat de Vilamorell a la canònica de Santa Maria de Lledó De l’església de Sant Genís de Vilamorell, se’n fa referència en dos documents del 1315, en un dels quals el cavaller Bernat de Vilar, de Vilamorell, declara no tenir-hi dret de patronat En l’altre, el bisbe erigeix un benefici a la capella i el dota amb rendes…