Resultats de la cerca
Es mostren 11116 resultats
Isidre Ballester i Tormo
Historiografia catalana
Arqueòleg i polític.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de València el 1901 Membre del Partit Conservador, fou diputat provincial pel districte de la Vall d’Albaida, d’on era la seva família, des del 1915 fins al 1931, excepte els anys de la dictadura de Primo de Rivera També fou vicepresident de la Diputació de València Com a arqueòleg, els seus primers treballs de camp, a l’inici del s XX, foren les excavacions al poblat ibèric de Covalta Albaida, a la necròpoli ibèrica de Casa del Monte Valdeganga, Albacete, i als poblats de l’edat del bronze del tossal Redó i tossal del Caldero Bellús, entre d’…
Manuel Reventós i Bordoy
Historiografia catalana
Historiador i economista.
Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt 1911-14 Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona 1933 Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el moment «en…
Joan de Nuix i de Perpinyà
Historiografia catalana
Escriptor i jesuïta.
Vida i obra Estudià teologia a Barcelona i ingressà en la Companyia de Jesús L’any 1767 era mestre de retòrica a Vic quan fou expulsat juntament amb la resta de religiosos de l’orde, i s’establí a Ferrara, on desenvolupà una vehement activitat literària en el gènere apologètic Al marge de diverses oracions llatines, la seva principal –i única– obra és Riflessioni imparziali sopra l’umanità degli spagnoli nell’Indie contro i pretesi filosofi e politici per servire di lume alle storie de’signori Raynal e Robertson 1780 Publicada a Venècia, fou traduïda al castellà dos cops, la primera per Pedro…
Jaume de Marquilles
Historiografia catalana
Jurista i clergue.
Vida i obra Obtingué el diploma en dret canònic i es doctorà a la Universitat de Lleida La seva obra conservada és un immens comentari sobre els Usatges de Barcelona , escrit al llarg d’un període de seixanta anys i acabat el 1448, quan l’autor en tenia vuitanta En el pròleg Marquilles explica que durant un cert temps exercí com a vicari general de la diòcesi de Vic D’altra banda, es creia que havia estat també vicecanceller del rei Martí l’Humà, però sembla que aquesta dada no és certa El Comentaria super usaticis Barchinone fou imprès a Barcelona el 1505, i se’n conserva una còpia…
Miquel Roger i Casamada
Música
Compositor.
Vida Estudià al Conservatori de Música de Barcelona i posteriorment fou deixeble de Josep Soler en les disciplines de contrapunt, fuga i instrumentació Fou professor del Conservatori Professional de Música de Manresa 1982-86 i, parallelament, es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona S’inicià com a compositor el 1977, any que estrenà l’obra pianística Set de set Rebé encàrrecs de l’Asociación Música XXI 1979, el Festival Internacional de Música de Barcelona 1981, l’Ajuntament de Badalona 1989, l’Associació Catalana de Compositors 1991 i el Centro para la Difusión de…
,
Ricard Viñes i Roda
Ricard Viñes, a l’esquerra, amb Maurice Ravel
© Fototeca.cat
Música
Pianista.
El 1885 es traslladà a Barcelona, on durant dos anys Joan Baptista Pujol li feu classes particulars de piano, atès que encara no tenia l’edat per a ingressar a l’Escola Municipal de Música Ho feu el 1887 i aconseguí el primer premi de piano Aquest mateix any, animat per I Albéniz, viatjà a París i hi estudià piano amb ChA de Bériot i teoria amb A Lavignac al conservatori Fou condeixeble i amic d’Enric Granados, amb el qual compartí els primers anys d’estada a la capital francesa, que, a partir d’aquell moment, fou el centre de la seva activitat al llarg de gairebé mig segle El 1894 fou primer…
,
Vilatge del tossal de les Comes o de Valltallada (Torrefeta)
Art romànic
Situació Restes de murs que afloren en l’àmbit d’aquest antic vilatge medieval ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment es localitza al sector sud-est de l’antic terme de Palou, al cim d’un turó situat a la dreta de la rasa o torrent de Valltallada, des d’on es domina una àmplia zona En l’actualitat es troba pràcticament cobert per la vegetació Mapa 34-14 361 Situació 31TCG548293 Des de Guissona cal prendre la carretera L-313 en direcció a Ponts A 4 km de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou Des d’aquí cal seguir uns 2 km el camí de Sant Martí i de Mas d’en Porta, fins a trobar el…
Poblat de Sant Pere dels Forquets (Argelers)
Art romànic
Situació Un dels nombrosos murs, base d’antigues edificacions, que formaven l’antic poblat ECSA - E Carreras Les ruïnes d’aquest poblat són escampades pels boscos de l’entorn de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets i el mas Cónsul Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0” N - Long 3° 1’ 43,2 E L’itinerari per a arribar a l’indret és el mateix assenyalat en la monografia precedent JBH Història Per a la història d’aquest poblat d’hàbitat dispers hom remet a les notícies històriques de l’indret que es donen en la monografia de Sant Pere de la Cellera o dels Forquets, centre primitiu del terme…
Força de Torroella de Fluvià
Art romànic
Situació Un pany de mur de la Força de Torroella de Fluvià F Tur Torroella de Fluvià és un poble situat en un terreny planer, format per tres veïnats separats uns centenars de metres Un d’ells, anomenat la Força, havia estat clos per unes muralles L’altre, anomenat la Vila, situat a llevant de la Força, es creà al voltant de l’església romànica El tercer, que és a ponent de la Força, rep el nom de carrer del Clot dels Burros i és d’època moderna Mapa 258M781 Situació 31TEG035693 Per anar a Torroella de Fluvià hom pot seguir la carretera comarcal de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou…
Marededeu d'Olot
Imatge de la Mare de Déu procedent d’Olot, que actualment es conserva al Museu d’Art de Girona i és inventariada amb el núm 38 J Vigué Al Museu d’Art de Girona es conserva una marededeu que figura, procedent d’Olot, inventariada amb el núm 38 núm 16 del catàleg del Museu Diocesà de Girona Fa 76 cm d’alçada per 33 cm de llargada i 28 cm de fondària La figura del Nen fa 36,50 cm d’alçada La Mare de Déu va vestida amb una túnica llarga d’escot rodó fins als peus i amb un mantell que li cobreix el cap i li cau per les espatlles Està asseguda damunt una trona flanquejada per dues columnes de fust…