Resultats de la cerca

Visqué des de la seva infància a Astúries Enginyer de camins, entrà a la política a través de Manuel Fraga l’any 1976 Fou regidor d’ Alianza Popular per Gijón 1979-86, senador per Astúries 1982, conseller de l’organisme preautonòmic i president de la comissió de turisme i esports de la diputació provincial, i diputat des del 1986 L’any 1990 fou nomenat secretari general del Partit Popular, càrrec en què fou confirmat en els congressos del 1993 i el 1996 En el primer govern del Partido Popular 1996, sota la presidència de José María Aznar ocupà el càrrec de vicepresident primer del govern i…

Realitzats estudis d’història de l’art i de música piano a Vílnius, en fou professor des del 1978 i edità les biografies dels més recents compositors de Lituània Aprofitant la Perestroika de Gorbačov , en les primeres eleccions lliures febrer-març del 1990 fou elegit en segona volta president de la república i se situà al centre del procés per la independència després que el parlament proclamés que la República Socialista de Lituània passava a ser República de Lituània, el 9 de novembre del mateix any, Landsbergis exigí que sortís del seu país l’exèrcit soviètic, ja que només hi…

L’any 1947 fugí amb la seva família a Hong Kong durant la guerra civil xinesa Estudià a la Universitat de Liverpool Gran Bretanya i posteriorment als EUA El 1969 tornà a Hong Kong, on combinà la seva activitat a l’empresa privada amb una implicació en l’àmbit de la gestió pública El 1985 participà en el Comitè Consultiu de Legislació Bàsica Basic Law Consultative Committee, en el qual representants xinesos i britànics elaboraren una petita constitució per a Hong Kong que havia de tenir efectes després de la reincorporació de l’aleshores encara colònia britànica a la Xina Durant els anys…

El seu veritable nom és Josep Maria Fill del pintor Josep Obiols i Palau, es llicencià en geologia mentre militava activament en el Moviment Socialista de Catalunya participà en la Caputxinada 1966 i, més tard, tingué un paper destacat en les tasques de l’Assemblea de Catalunya Per mitjà de CSC i del PSC-Congrés, arribà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE, dins del qual fou considerat portaveu de l’ala esquerra i més nacionalista Diputat per Barcelona al congrés el 1977, el 1979 i el 1982, del 1983 al 1996 fou primer secretari i del 1996 al 2000, president, del PSC PSC-PSOE, i…

En la guerra contra els carlins obtingué al País Basc el grau de coronel 1837 Participà en l’assetjament de Barcelona el 1843, i el 1844 en els de Figueres, Alacant i Cartagena aquest any aconseguí el grau de brigadier Amb l’alçament del juliol del 1854 el govern el destinà a Catalunya com a governador militar Pel març del 1855 li fou encomanada interinament la capitania general de Catalunya, i pel juny n'esdevingué titular en propietat En l’exercici d’aquest càrrec es caracteritzà com a home dur, simplista i arbitrari Darrere la formalitat d’un judici militar, protagonitzà l’…

Llicenciat en dret i doctorat en dret internacional 1987 per l’Escola Superior de Santa Anna de Pisa Inicià la carrera política en la Democrazia Cristiana Partito Popolare Italiano, PPI, després de la crisi del 1994, de les joventuts europees del qual fou secretari en 1991-95 En 1996-97, dins de la coalició de govern de centreesquerra L’Ulivo, tingué càrrec al Ministeri de Finances, i el 1998 fou designat ministre per a les polítiques comunitàries i posteriorment d’Indústria 1999-2001 en els governs de Massimo d’Alema i Giuliano Amato respectivament L’any 2002 passà del PPI al partit…

No pogué actuar públicament fins el 1914 Un comitè regional amb Salvador Seguí, que n'esdevingué secretari general, Camilo Piñón, Joan Pey, Salvador Quemadas, etc organitzà el congrés de Sants 1918, amb delegats de 73 860 afiliats Exercí dins la CNT un paper decisiu i director, per tal com sempre hi aportà el major nombre d’afiliats En 1919-23 hagué d’afrontar, després de la vaga de La Canadenca , una violenta onada d’atemptats i empresonaments contra els seus principals dirigents, fet que, juntament amb la dissolució decretada per Martínez Anido pel novembre del 1920, n'afectà greument el…

És situat en un vistós edifici bastit pels arquitectes Renzo Piano i Richard Rogers, als quals fou adjudicada la construcció després d’un concurs internacional 1971 Respon a una iniciativa del president Pompidou manifestada des del 1969, i fou inaugurat l’any 1977 A més d’ésser un important arxiu documental biblioteca, hemeroteca, centre de disseny, discoteca, fototeca, material audiovisual, etc, organitza nombroses activitats, com exposicions antològiques i revisions dels moviments artístics d’aquest segle Du també la gestió del Museu Nacional d’Art Modern Convertit en fogar important d’…

El seu àmbit inicial era la província Per acord del consell d’economia de la Generalitat republicana augmentà la seva jurisdicció a tot Catalunya, amb el nom de Caixa d’Estalvis de la Generalitat El 1939 recuperà la seva antiga denominació, que es convertí en l’actual el 1977 El seu creixement ha estat sostingut, aprofitant les possibilitats d’obertura de noves oficines Des del 1990 és la segona caixa de Catalunya i fins el 2005 ho fou dels Països Catalans El 1984 adquirí la Pedrera , seu des del 1987 de la Fundació Caixa Catalunya, dedicada a la difusió de l’art i la cultura Dins l’obra…

Fou fundat el 1919 amb el nom de Partit dels Treballadors Alemany per un grup de dreta antisemita L’any abans d’esdevenir-ne líder Adolf Hitler   1921, canvià el nom S’hi gestaren  les doctrines del nacionalsocialisme , i alhora fou el mitjà per a portar-les a la pràctica Rígidament jerarquitzat en la figura del líder Führer, exhibí una retòrica agressiva, antisemita, anticomunista i antiliberal i creà el cos paramilitar de les SA  Sturmabteilung, 'secció d’assalt' i s’involucrà en una intensa activitat d’agitació i intimidació contra la República de Weimar, que culminà en el fracassat putsch…