Resultats de la cerca

Visqué, d’infant, la insurrecció de Creta contra els turcs Estudià a Atenes i a París, on seguí els cursos de filosofia de Bergson Havent tornat a Càndia 1909, inicià l’activitat literària Intervingué en política 1919, però immediatament tornà als seus estudis i, alhora, inicià una llarga sèrie de viatges per tot Europa i Àsia Romangué aïllat a Egina durant la Segona Guerra Mundial, i el 1945 intentà de conciliar les dues postures rivals que havien de provocar la contesa civil al seu país Decebut, s’exilià definitivament, condemnat al seu país per l’església i el govern La seva…

Fou director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Études des del 1964, de la revista Actes de la recherche en sciences sociales des del 1975, president del comitè directiu de la revista europea ‘Liber’ des del 1989 i professor titular de la càtedra de sociologia al Collège de France des del 1985 En els llibres Les héritiers 1964, Les étudiants et leurs études 1964 i La reproduction Éléments pour une théorie de l’éducation 1970, fets en collaboració amb JCPasseron, tractà de la sociologia de les desigualtats socials, polítiques i pedagògiques en la situació real dels estudiants…

Darrer marquès d’Aguilar, baró de Mosset i intitulat comte de Montagut, dit també Melcior de Margarit Era fill de Pere-Francesc de Bou i Pujol, que fou primer mere president de Perpinyà 1790 Participà en la Revolució Francesa, però s’hagué d’exiliar a Barcelona al final del 1790 Es destacà entre els emigrats polítics, amb la seva muller, Joana de Bruyères, introductora del vals a Barcelona 1791 El 1809 tornà a França Fou membre de la societat de ciències de Montpeller i fou designat un dels quaranta mantenidors dels jocs florals a Tolosa És autor de poesies neoclàssiques en francès i d’una…

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als…

Fou membre de l’Instituto Español de Historia Eclesiástica de Roma i de la Societat Castellonenca de Cultura, i director del Centre d’Estudis del Maestrat, arxiver i cronista de Vinaròs Baix Maestrat, arxiver de l’Historicoeclesiàstic de Morella i director del seu museu Publicà diverses monografies i articles en periòdics i obres d’investigació històrica com ara El fondo “Instrumenta Miscellanea” del Archivo Vaticano Documentos referentes a España 803-1782 1969, Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón 1964, Nicolás Conill, un valenciano en la corte de…

Residí a Manresa, i cursà els estudis a la Universitat de Cervera, on es graduà el 1757 Concorregué, el 1755, a una plaça de practicant segon a l’Hospital de la Santa Creu Més tard, el 1765 es presentà a unes oposicions al mateix hospital, on treballà i es feu càrrec de la sala de bressols o de desnonats Fou membre de l’Acadèmia Catalana de Medicina El 1777 se’n anà a Amèrica Hi acompanyà, com a metge militar, juntament amb el doctor Francesc Puig, l’expedició del virrei Cevallos a La Plata, amb la finalitat d’evitar l’avançada portuguesa Autor prolífic, entre les seves obres cal…

Doctorat en química a la Universitat de Peterburg el 1865, amplià els estudis a París i més tard a Alemanya, amb Wurtz De retorn al seu país, féu de professor de química general a la Universitat de Peterburg 1866-90 i de director de l’oficina de pesos i mesures 1890-93 Establí una classificació periòdica dels elements químics coneguts aleshores 63, que disposà per ordre creixent dels pesos atòmics El primer esbós març del 1869, que era un simple full imprès destinat als químics russos de l’època, fou seguit per una classificació més acurada gener del 1871, que no es diferencia gaire de la…

L’any 1173, el rei Alfons I de Catalunya-Aragó va autoritzar l’abat del monestir de Sant Miquel de Cuixà, senyor d’ençà del segle X de la vila de Baó, a construir “una fortificació o clos tan fort com fos possible, feta de terra o de pedres, i també una torre i uns valls” Sembla que també hi devia haver un castell, ja que l’any 1261 hom troba documentada l’existència de Pere Berenguer, castlà de Baó El 1478 fou venuda una casa situada a la fortalesa del lloc de Baó Actualment, d’acord amb els estudis fets per Bayrou i Castellví, sembla que en aquesta població hi ha restes d’un…

Començà els estudis musicals amb el seu pare, F Salgado, i els continuà al Conservatori Nacional de Música de Quito El 1913 s’inicià en l’estudi de la composició amb el seu progenitor, i el 1934 debutà com a professor en aquella institució Poc després compongué per primera vegada música dodecafònica Sanjuanito futurista, Microdanza para piano 1944 Fou director del Grupo de Cámara Voz Andes, del conjunt simfònic de la Casa de la Cultura Ecuatoriana i de l’orquestra i el cor del conservatori, a més de director d’aquest centre Crític musical en el diari "El Comercio" i en la revista…

Inicià els estudis amb el seu pare, el compositor italià José Soro Sforza, que s’havia establert a Xile al final del segle XIX Gràcies a una beca, des del 1898 estudià amb L Mapelli i G Coronaro al Conservatori de Milà, centre on es graduà el 1904 Després d’una extensa gira de concerts per Itàlia i França, tornà a Xile el 1905 L’any següent començà a exercir com a professor de piano i composició al Conservatori de Santiago, del qual arribà a ser director 1919-28 Del 1942 al 1954, any de la seva mort, fou director de l’Instituto d’Extensión Musical a la capital xilena El seu estil…