Resultats de la cerca
Es mostren 15336 resultats
Ángel Jesús García Martín
Música
Violinista extremeny.
De ben petit arribà a Barcelona amb la seva família, i a sis anys es matriculà al Conservatori de Música del Liceu, on obtingué tots els premis de violí i piano Quan només tenia tretze anys ingressà a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu 1961-64 Es traslladà a París, on es perfeccionà amb Christian Ferras, René Benedetti, Leonid Kogan i Tibor Varga, i al Conservatori de Música de París, on aconseguí un primer premi S’inicià com a violinista professional el 1966 a l’Orquestra Filharmònica d’Amsterdam, de la qual formà part fins el 1970, que passà a ser concertino de la…
Mama supernumerària
Patologia humana
Les mames supernumeràries o mames accessòries corresponen a la presència de mames, en general incompletes i en una localització diferent a l’habitual, en una dona que a més té dues mames normals Es tracta d’una anomalia relativament habitual que és deguda a una alteració del desenvolupament embrionari de les mames Es presenta quan, en lloc de desenvolupar-se solament dues de les mamelles que constitueixen les crestes mamàries embrionàries, com s’esdevé habitualment, se’n desenvolupa també alguna més En general, aquestes mamelles que persisteixen anormalment no s’arriben a desenvolupar del tot…
El jejú-ili
Anatomia humana
El jejú-ili és un òrgan cilíndric que, format per nombroses nanses intestinals, comença a l’angle de Treitz, a continuació del duodè, i desemboca a l’intestí gros El jejú , que comprèn de manera aproximada els tres primers metres del jejú-ili, es concentra especialment a la regió superior i esquerra de la cavitat abdominal L’ili, al qual corresponen els darrers tres o quatre metres del jejú-ili, ho fa bàsicament a la regió inferior i dreta d’aquesta cavitat Les nanses intestinals es poden desplaçar a l’interior de la cavitat abdominal, per bé que només lleugerament, ja que en la…
El que cal saber de les lesions de menisc
Patologia humana
Són anomenats meniscs diversos fíbrocartílags presents en algunes articulacions Els més importants són els del genoll, i les lesions que els afecten consisteixen bàsicament en llur trencament o desinserció Les lesions de menisc s’esdevenen a causa de moviments forçats del genoll, sobretot les rotacions brusques Els moviments capaços d’originar aquestes lesions són molt freqüents en la pràctica esportiva Així, és habitual que en pateixin les persones que practiquen futbol, esquí, bàsquet, handbol o windsurfing Els primers símptomes de les lesions de menisc es presenten després d’un moviment…
El que cal saber de les tinyes
Patologia humana
Les tinyes o dermatofitosis són infeccions de la pell, els pèls i les ungles provocades per un grup de fongs anomenats dermatòfits Les característiques de la infecció varien segons la localització En general, el tractament de les tinyes és prolongat Si quan es produeix una millora se suspèn el tractament, és possible que els fongs no hagin estat eliminats per complet i es tornin a produir alteracions Si hom no segueix un tractament complet, habitualment ha de continuar fins després d’un temps de la remissió dels símptomes, la situació es pot repetir indefinidament La tinya dels peus o peus d’…
xipriota
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, estrictament vinculat a l’arcàdic (arcadicoxipriota) i potser també al pamfili (aqueu, documentat a l’illa de Xipre, on fou establert amb l’arribada dels colonitzadors grecs.
És representat gràficament en una escriptura sillàbica, procedent de la Creta minoica, transformació de l’antiga lineal A escriptura lineal, en caràcters anomenats xiprominoics i que daten aproximadament de l’edat del bronze Mantinguda encara en inscripcions del final del s II aC, aquesta escriptura sillàbica és, de fet, poc apta per a l’expressió de la llengua grega, tant per a les acumulacions de consonants com per a les terminacions travades, atès que només representava síllabes lliures així, pe-re-ta-li-o-ne per Ἐδαλίων, pa-ta per πάντα, a-po-ro-ti-tai per Ἀφροδίτa Ultra l’…
deure
Filosofia
Religió
Obligació moral, tant en el sentit del seu contingut concret com en el de l’imperatiu que la determina.
La diferència existent entre l’ordre del deure i l’ordre de l’ésser d’allò que és, de la factivitat, etc és expressada pel mateix llenguatge, en distingir l’imperatiu forma prescriptiva de l’indicatiu constatació de fets i en relacionar sovint la forma imperativa amb la del subjuntiu, com a expressió desiderativooptativa D’altra banda, la relació existent entre ambdós ordres pot ésser subratllada o bé minvada segons que sigui la concepció —més objectivista o més subjectivista— que hom té de l’ordre moral i dels valors D’una manera equivalent, en parlar del deure hom pot donar primacia al bé…
canviador
Història
El qui es dedicava a canviar monedes per altres de valor equivalent, alhora que solia tenir diners en dipòsit, feia operacions de préstec i negociava lletres de canvi.
Originàriament només es dedicava al canvi de monedes canviador de menuts, operació que tenia lloc sobre una taula de canvi L’habilitat de certs canviadors en el tràfic de les monedes féu, a la darreria del s XIII, que els clients acostumessin a deixar-los en dipòsit part de llurs cabals, sobretot per la facilitat amb què podien ordenar-los pagaments per llur compte a un altre client, per mitjà d’una senzilla anotació en els llibres de comptes dita de taula Però els dipòsits eren també utilitzats pels canviadors per a operacions de préstec amb un interès més o menys palès, a…
dissolvent
Química
Component d’una solució (generalment el que hi prepondera quantitativament) en el qual hi ha dispers el solut.
Les propietats del dissolvent que determinen el seu poder de dissoldre els sòlids iònics són la constant dielèctrica de la qual depenen inversament les atraccions entre els ions del solut i el moment dipolar que determina la magnitud de l’energia de solvatació, que estabilitza la solució En aquest aspecte, l’aigua és un dissolvent òptim, que, a més, té la propietat d’unir-se a alguns soluts, iònics o no, per ponts d’hidrogen Els dissolvents es classifiquen en protònics i no protònics o inerts Els primers poden ésser protogènics donadors de protons, com l’àcid acètic glacial i protofílics…
Joan de Sans i de Barutell
Historiografia catalana
Historiador i mariner.
Estudià a la Universitat de Cervera, on rebé el grau de doctor en lleis el 1777 Fou un gran amic del catedràtic –i després canonge de Girona– Francesc Xavier Dorca, amb qui mantingué una correspondència literària llatina Al principi de la dècada de 1780-90, entrà al servei de la reial armada i participà en les expedicions d’Orà i Toló, entre d’altres El 1794 rebé l’encàrrec reial de reconèixer els arxius de Cartagena, Barcelona i Simancas, per tal d’elaborar una història de la marina Recollí una valuosa collecció diplomàtica que, en part, es conserva manuscrita a la Real Academia de la…