Resultats de la cerca

Pel seu caràcter atípic dins la configuració reticular de l' Eixample i de la seva significació urbana, la Diagonal, gran via que talla en biaix la ciutat, mereix una atenció especial Inclosa en el Pla Cerdà, trenca la quadrícula de l’Eixample Conserva el nom que Cerdà li donà oficialment, però, ha dut successivament els noms d’avinguda d’Argüelles, d’Alfons XII, del 14 d’Abril, del Generalíssim Franco i, després del franquisme, Avinguda Diagonal L’extrem de ponent, a partir de la plaça de Francesc Macià anomenada des del 1939 fins al 1980 de Calvo Sotelo fins al límit del terme municipal, és…

“L’Avens”, Barcelona, 15-1-1882 BC Bona part de la literatura catalana del segle XIX es va publicar en edicions privades o de difusió limitada, per la xifra de les tirades que se’n feien i per les dificultats de distribució La majoria de la poesia romàntica catalana es feia conèixer en revistes i volums de miscellànies habitualment, no s’aplegava en llibre fins a la mort de l’autor o es recollia en publicacions de transcendència minsa Això s’esdevenia entre els patriarques de la Renaixença, fins i tot amb alguns dels que van escriure una obra relativament extensa, com Marià Aguiló La situació…

De petit residí a Vilafranca del Penedès, però el 1859 passà a Barcelona Estudià filosofia i lletres i dret a la Universitat de Barcelona, i entre els seus mestres hi hagué Coll i Vehí, Milà i Fontanals, Bergnes de las Casas i Llorens i Barba El curs 1869-70 ingressà al seminari de Barcelona i l’any següent passà al de Vic, on s’inicià en la doctrina de Tomàs d’Aquino, que l’havia de marcar profundament El 1871 fou ordenat sacerdot a Girona, però continuà estudiant teologia al seminari de Barcelona fins a obtenir-ne grau de batxiller 1875 i la llicència 1876 al seminari de València El 1873…

Vida Rebé la seva primera educació musical com a corista a la catedral d’Exeter, on estudià composició amb Edward Gibbons, violí amb William Wake i orgue amb John Lugge Probablement establí relació amb el príncep Carles, després Carles II, i és possible que passés un cert temps servint l’exèrcit reial als Països Baixos Altra vegada a Anglaterra el 1651, es va donar a conèixer, juntament amb Christopher Gibbons, com a compositor de la música dramàtica per a la mascarada Cupid and Death 1653, de James Shirley, composta per donar la benvinguda a l’ambaixador portuguès El 1656 s’uní a Charles…

Escut de l’almirall Roger de Llúria, Lo art y modo del blasó , Bde Llupià, 1498 BC Lluís IX, rei de França, organitzà una croada a Egipte el 1249-50, que se saldà amb un fracàs la seva política d’aliances amb tàtars, armenis i georgians resultà escassament operativa i el mateix rei i tot el seu exèrcit van ser capturats Egipte passà a ser controlat pels mamelucs, el sultà dels quals, Baybars, aconseguí d’erradicar a poc a poc els estats croats També a Bizanci es produí un retrocés de les posicions franceses arran de la batalla de Pelagònia el 1259 i la recuperació de…

Arxivística Nou Arxiu Comarcal del Baix Empordà, a la Bisbal d'Empordà © Arxiu Comarcal del Baix Empordà En la conferència general del desembre del 2011, la UNESCO va aprovar la Declaració Universal dels Arxius, proposada pel Consell Internacional d’Arxius CIA-ICA, en la qual es posa de relleu el paper fonamental que duen a terme els arxius en la transparència de l’Administració, en el foment dels valors democràtics i en la preservació de la memòria collectiva Des del final del 2011 a internet es troba el Portal Europeu d’Arxius APEnet, un projecte coordinat pel Ministeri de Cultura espanyol…

Té l’origen en l’absentisme reial, que arribà a ésser quasi permanent El càrrec fou institucionalitzat per Ferran II de Catalunya-Aragó des del nomenament, el 1479, del seu cosí, l’infant Enric d’Aragó, com a lloctinent general de Catalunya, i el 1492 Juan de Lanuza ho era del regne d’Aragó Al Regne de València, el càrrec no s’institucionalitzà de manera permanent fins el 1520, amb Diego de Mendoza y de Lemos, que ho fou nominalment també del Principat de Catalunya Als regnes de Sicília i de Nàpols prevalgué el nom de virrei , denominació que, des del segle XVI, tendí a substituir arreu la de…

Descripció Són continuadors dels premis que la Generalitat patrocinà entre els anys 1932 i 1938, i són la distinció oficial més important en l’àmbit de la cultura a Catalunya Des del 2009 el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA és l’ens que concedeix els Premis Nacionals El jurat és format per una vintena de personalitats dels diversos camps de la cultura El nombre d’àmbits als quals correspon cadascún dels premis ha anat variant al llarg dels anys L’abril del 2013 el govern de la Generalitat de Catalunya aprovà un decret pel qual es modificaven els Premis Nacionals de Cultura…

Instaurats l’any 1982 per l’aleshores departament d’universitats, recerca i societat de la informació DURSI, equivalent a l’actual departament d’innovació, universitats i empresa, s’atorguen anualment en dues modalitats, les medalles, per a distingir persones físiques, i les plaques, per a persones jurídiques La concessió d’ambdues condecoracions és feta per decret a proposta del president o d’un conseller i per acord del consell executiu Any Guardonats MEDALLES 1982 Oriol de Bolòs, Manuel Cardona i Castro, Ramon Margalef i Joan Oró 1983 Albert Barella i Miró, Lluís Bel i Díaz, Pere Bohigas,…

Trajectòria política Durant el franquisme, milità al Front Nacional de Catalunya Fou fundador i membre actiu de la Taula Rodona de Barcelona 1966, de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya 1969 i de l’Assemblea de Catalunya 1971-76, i a causa de la seva pertinença a aquestes organitzacions fou detingut vuit vegades, tres vegades empresonat preventivament i un cop jutjat pel Tribunal d'Ordre Públic TOP Fou fundador, juntament amb Enric Moltó, Anton Sala i Cornadó i Jordi Colomines Companys, del Partit Popular de Catalunya 1973, partit sobiranista d’ideologia socialista que…