Resultats de la cerca

El nom es generalitzà a partir del s XIV, i des del s XV alternà amb el de gentilhome Rebien també el nom d' escuder quan estaven al servei del rei o d’un noble Eren donzells els fills de cavallers o magnats que no havien estat armats, i així podien arribar a la vellesa, tot i que ja els Usatges els obligaven a armar-se abans de trenta anys Eren equiparats en honors i prerrogatives als cavallers cavaller, i des de la segona meitat del s XIV hom començà a convocar-los a corts separadament d’aquests Durant el regnat de Joan I intentaren, infructuosament, de constituir l’anomenat…

Cavaller de l’orde hospitalari de Sant Joan Durant la Guerra Gran 1793-94 lluità a l’exèrcit del seu oncle Ventura Caro, a Catalunya Participà en la guerra contra Portugal 1801 El 1807 formà part de l’expedició del seu germà Pere Caro al nord d’Europa Tornà amb ell a la península Ibèrica per lluitar contra els francesos a Galícia passà després a Catalunya i al País Valencià Fou governador de València i comandà la cavalleria en la batalla de Puçol 1811, on fou fet presoner i enviat a França En tornar-ne 1815 ascendí a tinent general La seva actitud liberal li valgué persecucions,…

Escriví, amb John Fletcher, una cinquantena de peces, circumstància que impossibilita la crítica moderna per a destriar la participació de cada dramaturg Llur producció va de la tragèdia a la comèdia d’embolic, de la qual són considerats, a Anglaterra, els fundadors The Woman Hater ‘El misogin’, 1607, Four Plays in One ‘Quatre obres en una’, 1608, The Knight of the Burning Pestle ‘El cavaller de la mà de morter ardent’, 1611, A King and No King ‘Rei i no rei’, 1611, Coxcomb 1612, The Scornful Lady ‘La dama desdenyosa’, 1616, etc Llur popularitat fou equiparable a la de…

Filla del cantant Karl Otto, estudià al conservatori de la seva ciutat natal i el 1941 debutà com a Sophie El cavaller de la rosa a Beuthen, ciutat on romangué fins el 1944 com a membre de la seva companyia lírica En 1945-46 actuà a Nuremberg i del 1946 al 1951 fou membre estable del teatre d’òpera de Dresden El 1952 entrà a formar part de la Städische Oper de Berlín Des del 1953 aparegué regularment al Festival de Salzburg i el 1956 es presentà com a Blonde El rapte al serrall a Glyndebourne El 1965 participà a Berlín en l’estrena d' El jove lord , de HW Henze Enregistrà…

S’inicià en el cinema espanyol com a nena prodigi -a catorze anys va actuar al film Zampo y yo -, i posteriorment començà una carrera cinematogràfica, teatral i musical sòlida i reconeguda El 1972 es casà amb el cantautor Víctor Manuel i, el 1983, començaren a interpretar junts cançons com La muralla i La puerta de Alcalá En solitari feu populars les peces Oh que será i Sólo le pido a Dios Els anys noranta, juntament amb Víctor Manuel, Miguel Ríos i Joan Manuel Serrat, feu unes gires molt aclamades Ha estat distingida amb el títol de cavaller de l’Orde de les Arts i les Lletres…

Estudià amb José Hierro al Conservatori de Madrid i posteriorment a París, on fou guardonat amb el Premi Sarasate 1911 Fou solista de l’Orquestra de Concerts Lamoureux Contragué matrimoni amb la pianista francesa Marta Leman, amb qui tocà sovint música de cambra Realitzà gires de concerts per Europa i l’Amèrica del Nord Un accident automobilístic, l’any 1937, l’obligà a abandonar la seva carrera de concertista internacional A partir d’aquell moment, es dedicà exclusivament a l’ensenyament a la seva ciutat natal Entre les distincions obtingudes durant la seva carrera, destacaren la Medalla de…

En contra de l’opinió del seu pare, estudià cant a Milà amb M Vidal i debutà el 1908 amb la Micaela de Carmen Dos anys després cantà a París al costat d’Enrico Caruso i també interpretà Il matrimonio segreto a la Scala de Milà El 1911 Richard Strauss l’escollí per interpretar al mateix teatre l’Octavian d' El cavaller de la rosa Un any després debutà al Metropolitan de Nova York, on no pogué reaparèixer fins l’any 1921, a causa d’una afecció a les cordes vocals que la mantingué allunyada dels escenaris durant gairebé deu anys Es retirà el 1936, i a partir d’aleshores exercí…

Començà a estudiar cant el 1919 amb A Boruttau El 1931 debutà a Munic en el Festival Wagner i el 1933 ingressà en la Staatsoper Tres anys després es presentà amb èxit al Covent Garden de Londres, on, en temporades successives, interpretà papers d’òperes de R Wagner, WA Mozart i L van Beethoven El 1945 entrà a formar part de la Staatsoper de Viena, amb la qual tornà a viatjar a Londres el 1947 A partir del 1951 es presentà regularment al Festival de Bayreuth i també actuà amb èxit al Teatro Colón de Buenos Aires Especialitzat en l’obra wagneriana, enregistrà una celebrada versió de Parsifal…

Estudià medicina a la Universitat de Viena, mentre duia a terme la seva formació com a cantant al conservatori G Mahler el contractà a l’Òpera de la capital austríaca, on romangué durant trenta-tres anys i on el 1911 interpretà el paper den l’estrena vienesa d' El cavaller de la rosa El 1902 fou Hagen El capvespre dels déus i Gurnemanz Parsifal al Festival de Bayreuth i entre el 1906 i el 1910 destacà en diversos personatges mozartians a les Festes Mozart, origen del futur Festival de Salzburg El 1919 estrenà a Viena La dona sense ombra , de R Strauss, en el paper de Barak…

Inicià els estudis de cant a tretze anys amb V Karst i el 1923 debutà a la seva ciutat natal en un concert El 1937 es presentà al Metropolitan de Nova York, on dos anys més tard interpretà el paper de Siglinde La valquíria Declarada la successora de K Flagstad, amb qui actuà el 1951, a partir del 1941 fou la cantant wagneriana més notable als Estats Units, amb interpretacions de referència de les principals heroïnes de les òperes de Wagner El 1953 deixà de cantar al Metropolitan per desavinences amb l’empresari R Bing A partir d’aleshores, combinà les seves actuacions d’òpera i les…