Resultats de la cerca
Es mostren 1545 resultats
Despoblat d’Esplugallonga (el Pont de Claverol)
Art romànic
Situació Vista d’un sector de les ruïnes del poblat, on s’observen els murs verticals que dividien els diferents habitatges aixoplugats sota la penya ECSA - A Roig Uns 200 m cap a llevant de la cova de Sorta s’obre a la mateixa cinglera una llarga balma coneguda per la gent del país com a Esplugallonga tot dins encara de l’antic terme de Serradell Mapa 33-11252 Situació 31TCG273828 Per arribar a la balma cal seguir el camí que en diuen de la Serra, i que al principi és el mateix que porta a Sorta, si bé caldrà deixar el trencall que hi mena, i continuar enfilant-nos al peu de la paret de…
Sant Nicolau (Tortosa)
Art romànic
L’església de Sant Nicolau, avui desapareguda, era situada a l’extrem meridional del barri de Remolins, propera a la muralla de la vora del riu, on s’obria un portal del mateix nom Fou, molt probablement, un dels primers temples que es fundaren a Tortosa després de la conquesta feudal, ja que és documentat des del 1159 Consta en aquest any que Carbonell de Manresa i la seva muller Adelina vengueren a l’“ecc/es/e Sancti Nicholai ” un camp d’un cafís de sembradura, a Tivenys, pel preu de dotze morabatins El temple de Sant Nicolau depenia del capítol catedralici i estava obert al…
Franz Kafka
Franz Kafka
© Fototeca.cat
Literatura alemanya
Escriptor txec en llengua alemanya.
Fill de comerciants jueus assimilats a la minoria alemanya, estudià dret a la universitat alemanya de Praga i treballà en companyies asseguradores Les relacions amb Felice Bauer, la seva promesa, Milena Jesenská, traductora al txec d’una part de la seva obra, i Dora Dymant, la seva darrera companya, marcaren fites en la seva vida i la seva obra Allunyat aviat de la religió, el 1910 tingué un acostament, més solidari que religiós, al sionisme a través de la seva relació amb la companyia Löwy, de teatre ídix Se sentí especialment atret pels corrents anarquistes Morí tuberculós En vida publicà…
La serra de Montsià
La serra de Montsià és coberta gairebé exclusivament de formacions arbustives Ernest Costa La serra de Montsià 213, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià La serra de Montsià constitueix una entitat orogràfica molt individualitzada que ressalta fortament enmig de les planes circumdants, malgrat la modesta altitud que assoleix la Tenda, 756 m El rocam, integrat principalment per calcàries fissurades del Cretaci inferior, origina un relleu abrupte, sobretot al vessant litoral, on els espadats configuren una veritable muralla La vegetació presenta grans…
Memfis
Capital de l’Egipte antic de la dinastia I a la VIII (3100-2160 aC) o, segons alguns, de la III a la VIII (2686-2160 aC).
Correspon a l’actual Mīt Ruhayna, 20 km al sud del Caire El seu nom deriva del de la piràmide de Pepi I Men-Nefer , però només li fou aplicat a partir de la dinastia XVIII Hom la coneixia també per “Muralla Blanca”, “Vida de les dues Terres” i “Capella de Ptah” Ḥwt-k3-Ptḥ, d’on deriva, segurament, la forma grega Αίγυπτος i, d’aquesta, “Egipte” Capital artística i política del país en el Regne Antic, fou un centre religiós teologia menfita , estratègic era la clau del Delta i a partir del Regne Nou fou la principal guarnició d’Egipte i administratiu durant tota la història faraònica Ocupada…
Vila medieval de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…
Santa Llúcia Sacosta (Girona)
Art romànic
Situació Interior d’església, inicialment dedicada a santa Eulàlia, utilitzada ara com a magatzem Arxiu Gavín Es tracta de l’antiga església parroquial de Santa Llúcia o Santa Eulàlia Sacosta, situada al carrer de Santa Llúcia, ben a prop de l’església de Sant Nicolau Rebé el nom de Sacosta pel fet que es troba al començament de la pujada de Montjuïc, al fons dels petits carrers adossats a la muralla Mapa L39-13334 Situació 31TDG6848487 APF-ASA Història Originàriament, l’església era dedicada a santa Eulàlia, però en temps moderns, la popularitat del culte a santa Llúcia, que es…
Vila i castell de la Bastida
Art romànic
Situació Restes de la “bastida”, amb espitlleres a la part alta, situades al sud-est de l’església parroquial ECSA - A Roura El terme de la Bastida és situat al sud-oest dels Aspres, en contacte amb el Conflent i el Vallespir, als peus del Canigó La fortificació envoltava la part alta de la població i l’església Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 32’ 51,6” N - Long 2° 35’ 15” E Per arribar a aquest poble de la conca del Bulès, cal prendre, a partir de Perpinyà, la N-116 fins a Bulaternera, i des d’aquí la D-13, que condueix a la Bastida Història L’any 990, el poble i el terme foren incorporats al…
Somàlia 2010
Estat
Els combatents de dues formacions islamistes, al-Xabab i Hizb al-Islamiya, van continuar els atacs contra la Missió de la Unió Africana a Somàlia AMISOM i les forces que donen suport a l’afeblit Govern Federal de Transició GFT Entre les dues formacions controlen bona part del país, un territori en el qual instauren les seves normes, com l’obligatorietat en els homes de deixar-se barba i d’escoltar música occidental El GFT, amb el suport dels més de 7000 efectius de l’AMISON, tan sols té sota el seu control una part de Muqdiisho i algunes zones del país L’expansió dels islamistes, amb especial…
Castell de Gallifa
Art romànic
Situació Vista aèria de les escasses restes d’aquesta fortificació que s’alcen al cim d’un dels darrers contraforts del massís del Farell TAVISA-J Todó Les restes arquitectòniques del castell de Gallifa són situades al cim del puig de 642 m d’altitud que hi ha a ponent del poble de Gallifa, en els últims contraforts del nord-oest del massís del Farell o Montmajor Les muralles, en alguns punts força ben conservades, encerclen un planell al cercle del qual s’alça, dalt d’un turonet, l’església fortificada de Santa Maria Al nord-est del recinte, al costat d’una antena moderna, hi ha les restes d…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina