Resultats de la cerca

La vila de Graus és situada a la vall de l’Éssera, en la confluència de les aigües d’aquest riu amb les de l’Isàvena Tradicionalment ha estat el centre sòcio-econòmic de la Ribagorça occidental Històricament, la seva posició excepcional sobre l’Éssera convertí el nucli en un important punt estratègic de la línia fronterera entre les zones cristiana i musulmana L’indret, poblat pels musulmans, ja disposava d’un castell, situat a la penya del Morral, del qual parla la crònica d’al-Rāzī L’any 1063 fou objecte d’un intent de conquesta per part del rei Ramir I d’Aragó, el qual, després d’assetjar…

La mota de Peralada era situada a poc més d’1 km al sud-oest de Torrelles, anant cap a Perpinyà, a tocar de la riera de Torrelles o del Molí Molt a prop seu passava la via romana que unia la Salanca amb Castellrosselló Els primers representants de la família Peralada al Rosselló sembla que eren els germans Ramon i Emeric, documentats l’any 1139 i que probablement provenien de l’Empordà Sembla que Ramon de Peralada es casà amb una filla de la família Torrelles, fet que permet de comprendre que una branca dels Peralada s’installés al Rosselló La primera vegada que es troba esmentat el castell…

El Castell Reial s’alça a la Ciutadella de Perpinyà, que se situa a migdia de la Vila Vella, dominant-la Fou iniciat, probablement, al voltant del 1270 El mestre Ramon Pou, de Perpinyà, n’era el mestre d’obres el 1274 Des del 1283 la família reial hi residia, però se sap que el castell no era encara acabat el 1285 La torrassa rectangular que abrigava dues capelles superposades s’havia acabat abans del 1300 i el conjunt del castell es degué acabar sota Jaume II †1311 Des d’aquell moment, l’aigua del rec dels canals que venia de Corbera i Tuïr arribava al castell gràcies a una…

Al nord-oest de Bages, al sud del Rard, hi havia a l’edat mitjana el poble de Rard, al vessant d’una serra orientada de nord a sud Al cim d’aquesta serra es dreçava el castell Hom troba l’únic esment de la fortalesa de Rard l’any 1303, en l’epitafi de la làpida de la tomba de Guerau de Bac, abat d’Arles La inscripció fa referència als treballs que aquest abat feu fer als castells de Rard i de Forques “fecit operari castrum de Riardo et fecit operari castrum de Furchis” Hom sap, per altres textos, que el castell de Forques no és pas anterior a la fi del segle XII els anys 1188…

L’església parroquial de Sant Esteve del Coll és situada al vessant de ponent del turó de la rectoria, a 227 m d’altitud, a l’esquerra de la riera de Mogent i a uns tres quilòmetres al sud-oest de Llinars Les referències documentals d’aquest temple es remunten a l’any 1023, quan, segons una escriptura hom sap que Ramon Berenguer I, la seva mare Ermessenda i la seva muller Guilia van vendre a un tal Guadall diversos feus situats al Vallès, al terme de “Sancti Stephani de ipso collo” Des d’aquesta data l’església del Coll apareix ja com una parròquia, sense que es pugui determinar…

Microfotografia electrònica de transmissió d’un bacteri magnetotàctic de l’Encanyissada, en què es marca la cadena de magnetosomes, que permeten al bacteri orientar-se en el camp magnètic de la Terra Jacek Wierzchos La primera indicació que alguns bacteris eren sensibles al camp geomagnètic, la va obtenir Richard Blakemore el 1975 observant el fang d’unes llacunes salabroses pròximes a Cape Cod costa est dels Estats Units Avui se sap que els bacteris magnetotàctics són cosmopolites i ubics dels hàbitats aquàtics amb un cert gradient d’oxigen S’han trobat en maresmes, aigües salabroses i…

Polunin i Grinevald subratllen en aquest text la importància de l’‘ecologia biosfèrica’ per a la humanitat, i el paper d’aquesta en moltes de les transformacions que ha experimentat i experimenta la biosfera En particular destaquen l’amenaça de determinats canvis introduïts inadvertidament i que no resulten aparents fins que es desfermen els seus efectes deleteris Queda fora de discussió l’enorme importància del concepte de biosfera en el nostre món actual, pel fet que realment proporciona gairebé tots els components per al manteniment dels humans i la natura Mirant enrere amb visió històrica…

El poble dels Omells de na Gaia corona un pujol de 560 m, a la vora del barranc d’Aiguaires, al peu del tossal de Solans Aquest indret, conjuntament amb l’Espluga Calba, Vinaixa, Tarrés i Rocallaura, fou repoblat vers mitjan segle XII, al mateix temps en què el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV s’ocupava de la conquesta de la ciutat de Lleida Una de les primeres mencions documentals dels Olmels data de l’any 1152, en què és esmentat com a afrontado territorial en la confirmació de la donació feta pel comte Ramon Berenguer IV als homes de Tàrrega de tota la terra que ell posseïa…

El lloc d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha estat suficientment comprovat D’altra banda, hom ha localitzat al coll de Mònecs les restes d’un possible asceteri visigòtic, que mantingué la vida monacal sota el domini sarraí i amb la repoblació hauria estat l’origen dels ascetes de Bonrepòs i Escaladei A l’edat mitjana, uns anys abans que aparegui esmentada en la documentació la població d’Ulldemolins, ja figura en algunes escriptures el riu del mateix nom, com és el cas d’un document de l’any 1157 en el qual figura com a rivus de…

Segons el cronista N Feliu de la Penya, la fundació del convent de mercenaris a Tarragona data de l’any 1223 tanmateix, no consta cap dada fiable de la seva existència fins a la darreria del segle XIII, concretament fins l’any 1299 Sembla que en aquesta data els mercenaris es traslladaren del lloc que havien ocupat fins llavors —una casa situada prop de la porta de Sant Francesc— a un nou estatge, el qual coincidia amb el solar ocupat fins fa alguns anys per la Casa Provincial de Beneficència, avui dia seu de la Diputació de Tarragona La causa del trasllat fou la insuficiència d’espai de la…