Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
Hemorràgia i xoc hemorràgic
Definició i causes L’ hemorràgia és un trastorn caracteritzat per la sortida de sang de l’interior dels vasos sanguinis o del cor, a causa de la ruptura de les parets d’aquestes estructures Cal destacar que l’organisme disposa de recursos propis per a inhibir la pèrdua de sang, que són totalment eficaços per a aturar espontàniament la immensa majoria de les hemorràgies superficials i relativament lleus Tanmateix, aquest procés d’hemostàsia triga uns minuts a ésser efectiu, per la qual cosa no ha d’alarmar que la pèrdua sanguínia es prolongui uns 5 minuts En aquest període es poden practicar…
comèdia musical
Música
Fórmula popular de teatre musical apareguda a la Gran Bretanya i els Estats Units cap a l’any 1890 a partir de l’òpera còmica i l’opereta de Londres.
Als EUA, el mot comèdia musical s’utilitzava per a diferenciar-la de les operetes francesa, vienesa i anglesa A més, era freqüent distingir entre comèdia musical i opereta americana, atenent a les característiques de la música i l’argument Des del 1945, però, s’imposà el mot "musical" com a denominació genèrica, coincidint amb la proliferació d’obres amb arguments més seriosos i cada cop més allunyats del concepte estricte de comèdia Són molts els països que al llarg del segle XX han desenvolupat fórmules populars de teatre musical a partir d’antecedents diversos és habitual referir-s’hi amb…
El castell de Montsoriu
Art gòtic
El castell de Montsoriu corona un turó de 640 m que fa de partió dels termes d’Arbúcies i Sant Feliu de Buixalleu la Selva El castell, assentat damunt d’una antiga ocupació ibèrica, ja devia existir al segle X, si tenim present la referència al topònim Montsoriu que es fa en l’acta de consagració de l’església d’Arbúcies de l’any 923, on apareix com a delimitació d’uns masos cedits a la parròquia, i com constata l’estudi arquitectònic i arqueològic En una donació de terres de Giscafred al monestir de Sant Cugat del Vallès de l’any 1002 s’esmenta el “locum que dicunt Monte Suriz, vel in eius…
Origen i evolució dels grans grups de mamífers
Reconstrucció d’un pelicosaure Dimetrodon que permet observar la vela dorsal, relacionada, segons totes les interpretacions fetes fins ara, amb fenòmens de regulació tèrmica Ferran Rodríguez, a partir de fonts diverses S’accepta que hi ha tres grans expansions en la història dels rèptils en la primera, es van diferenciar els pelicosauris, alguns dels quals presentaven, segurament, control tèrmic, com indica la gran alçada de les apòfisis neurals, que devien sostenir una gran vela, que intervenia en la termoregulació En la segona, es van diferenciar els teràpsids, que originaren els mamífers…
Les comunitats de crustacis de les basses temporànies del País Valencià
Les comunitats de crustacis estan molt relacionades amb la climatologia, de la qual depenen estretament Al País Valencià, amb unes variacions climàtiques molt importants, hi ha unes comunitats de crustacis que s’estableixen a les basses de les zones més humides, mentre que unes altres ho fan a les de les zones àrides A més, hi ha un petit nombre de basses especials amb unes comunitats molt riques en espècies d’interès biogeogràfic i que representen sistemes antics i singulars amb una biodiversitat de gran valor IDEM, a partir de dades de les autores Les basses mediterrànies són ambients que…
Tagamanent
Antiga parròquia i santuari de Tagamanent
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, als vessants occidentals del Montseny, estès des del pla de la Calma fins a l’esquerra del Congost (límit occidental del terme), al qual aflueix la riera de l’Avencó (formada per les de Picamena i de la Llobina).
Situació i presentació Limita amb els termes de Montseny E, Cànoves i Samalús SE, el Figaró i Montmany S, i els municipis osonencs de Sant Martí de Centelles W, Aiguafreda N i el Brull N El terme s’estén des dels vessants occidentals del Montseny fins al Congost, que sobrepassa una mica en el seu límit SW, on s’enfila vers els cingles de Castellar És el tercer municipi en extensió del Vallès Oriental i també un dels menys poblats Ocupa el sector central del Congost, el més engorjat, a la riba del qual s’emplaça la major part del seu poblament, però el seu territori té com a eix l’afuat turó…
Arquitectura 2010
Arquitectura
Àsia i l’Orient Mitjà Les gegantines dunes d’acer de Foster per al pavelló dels Emirats Àrabs brillaven amb el sol i creaven unes tonalitats daurades © Foster & Partners / Nigel Young Al maig, Xangai va esdevenir l’epicentre del món perquè va acollir l’Exposició Universal Els pavellons participants van ser la prova tangible de com l’arquitectura de l’espectacle ha hagut de replantejar-se els valors que li van donar prestigi en altres temps, superant els formalismes esteticistes per abraçar el nou credo de la consciència sostenible A partir del lema “Millor ciutat, millor vida”, els…
Sant Pol de Mar
Vista parcial de Sant Pol de Mar amb el monestir de Sant Pol del Maresme, al centre
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Maresme situat a la costa, entre Canet de Mar (SW) i Calella (NE); cap a l’interior limita amb Sant Cebrià de Vallalta.
Situació i presentació El territori és molt accidentat, en un amfiteatre de muntanyes o turons que constitueixen els contraforts del massís de Montnegre pròxims ja a la mar 250 m a la serra de les Guilles, d’on davalla el torrent de Borinans i s’obre i es torna més planer al sector final de la riera de Vallalta o riera de Sant Pol, que procedent del sot de Gascons Arenys de Munt travessa els dos municipis de Sant Iscle i Sant Cebrià de Vallalta i desguassa a ponent de la població Aquests turons granítics arriben al litoral sovint de forma espadada i formen una costa més articulada, amb zones…
franquisme

Francisco Franco amb membres de l'Església Catòlica i de la Falange (1938)
Història
Política
Règim polític dictatorial implantat a l’Estat espanyol entre el 1939 i el 1975 com a resultat de la Guerra Civil de 1936-39 en el qual el general Francisco Franco Bahamonde detingué el poder hegemònic.
Inicialment el franquisme fou un sistema de poder d’excepció de l’oligarquia agrària, financera i industrial, emparentat amb les causes i objectius del feixisme, però amb profundes arrels en el tradicionalisme catòlic i conservador hispànic Dotà l’estat d’una administració totalitària basada en l’existència d’una ideologia oficial —el nacionalsindicalisme—, d’un partit únic —FET y de las JONS Falange Española— i d’un cap que concentrà tots els poders de l’estat Mantingué el control dels mitjans de comunicació, una forta intervenció en la producció i el treball i forçà la desaparició política…
Josep Pla i Casadevall
Josep Pla i Casadevall
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Fill d’una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona De precoç vocació, debutà en revistes comarcals — Revista de Gerona , Baix Empordà , Cenacle de Manresa, etc— i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats Com a periodista professional, començà el 1919 a Las Noticias i passà després a La Publicidad —on continuà en la seva etapa catalana— i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya Collaborà també en els diaris de Madrid El Sol i Fígaro , i a…
, ,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina