Resultats de la cerca
Es mostren 1802 resultats
paracaigudes
paracaigudes d’ala
© Fototeca.cat
Transports
Aparell que permet de reduir notablement la velocitat d’un cos dins l’atmosfera, especialment en un descens o una caiguda.
Consisteix, generalment, en un teixit molt resistent, de seda natural o de niló, que adopta una forma més o menys cupular en desplegar-se semblant a un gran para-sol, a un casquet esfèric o de base triangular o quadrada, que és fixat a unes cordes de niló i del qual surten un conjunt de cinyells i tirants, que constitueixen el talabard , que són fermats entorn de la persona que l’utilitza El paracaigudes es basa en el principi de presentar una gran superfície a l’aire, la qual cosa crea una resistència que s’oposa a l’acceleració de la gravetat Així, la velocitat d’un cos que, caient…
Sant Julià de Verges
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de l’església i la capçalera, amb un absis cobert per un quart d’esfera que arrenca de damunt una cornisa E Pablo L’església de Sant Julià és el temple parroquial de Verges, municipi situat prop de la riba esquerra del Ter, damunt una petita elevació de 23 m d’altitud El temple és emplaçat al bell mig del nucli medieval de la vila Mapa 296M781 Situació 31TEG038568 La vila de Verges es troba a la cruïlla de les carreteres comarcals de la N-II a Torroella de Montgrí i l’Estartit i de la Bisbal d’Empordà a Figueres i Portbou JBH-JVV Història A la “ villa…
La torrota de Vacarisses
Art romànic
Situació Torre de planta circular amb la porta d’accés a migdia a nivell del segon pis V Buron La torre s’alça a dalt de l’extrem est d’una petita carena als afores del poble de Vacarisses, a 438 m d’altura, que li permet dominar una àmplia extensió que inclou el poble a llevant i la serra de Montserrat i la vall del Llobregat a ponent Mapa 392M781 Situació 31TDG092073 Per anar a la torre cal dirigir-se primer al poble de Vacarisses, que és a 16 km de Terrassa, en un trencall de l’autovia que va a Manresa Un cop al poble es pot accedir a la torre per diferents camins des del mateix poble per…
Castell de Ribatallada (Sabadell)
Art romànic
Situació Detall del mur atalussat que fortificava el turó on era situat el desaparegut castell J M Masagué La masia de Ribatallada, anomenada i documentada també com a castell, es dreça al capdamunt d’un turó costerut al límit dels termes municipals de Castellar del Vallès i Sabadell A la base del turó hi ha la confluència dels torrents de Gotells i el Gran de can Font, que formen, just aquí, l’anomenat torrent de Ribatallada, afluent pel marge dret del riu Ripoll Pertany a la parròquia de Sant Julià d’Altura L’heretat de Ribatallada és propietat de la Companyia d’Aigües de Sabadell, la qual…
col·legiata de Xàtiva
Església
Església principal de la ciutat de Xàtiva (Costera), dedicada a l’Assumpció de Maria, coneguda per la seu de Santa Maria, erigida en col·legiata el 1413 pel papa Benet XIII des de Peníscola.
La primitiva església sembla que era una adaptació de la mesquita musulmana A partir del 1413 tenia tres dignitats i dotze canonges el nombre de beneficiats augmentà al llarg dels segles L’edifici actual fou començat el 1596, per acord dels jurats pres el 1595 Hi intervingueren els mestres Albert Pina, carmelità, Jaume Peres, el degà Josep Ortí, Francesc Cuenca i alguns altres de menys destacats L’obra fou construïda molt lentament i amb llargues interrupcions El 1755 hom posà la primera pedra de l’oval i inicià la cúpula, que, enderrocada per un terratrèmol el 1852, fou refeta amb base…
castell de l’Almudaina
Història
Alcàsser dels valís de Mallorca, a Palma, bastit damunt un esperó que domina la badia de Palma i la desembocadura del torrent de la Riera.
Del seu recinte, quasi rectangular, se'n veuen trossos encara, especialment a la torre més alta, que, des del segle XIV, és anomenada la torre de l’Àngel Després de la conquesta de l’illa 1229, l’edifici fou retocat i arranjat, per tal de fer-ne una residència reial Jaume II, des del 1305 fins al 1313, hi feu obres, i transformà tota la torre de la fortalesa musulmana en departament personal del rei L’any 1337 hi fou afegit un oratori anomenat la capelleta del Mirador De l’edifici actual, dit el Palau de l’Almudaina , el més característic és, a part el recinte amb les torres, que han estat…
majúscula
Escriptura i paleografia
Disseny i arts gràfiques
Dit de cadascuna de les lletres de l’alfabet, en especial del grec i del llatí, que han conservat la forma bàsica de les inscripcions d’època clàssica.
Les majúscules es distingeixen de les minúscules minúscula per un mòdul més gran en general, per l’altura uniforme de les lletres, que poden ésser incloses pràcticament totes entre dues línies paralleles, i sobretot per la forma diferent de les lletres A, B, D, E, F, G, H, L, M, N, Q, R i T les restants són pràcticament iguals que les minúscules El concepte de majúscula i minúscula no és originari de les escriptures respectives La diferenciació es produí en transformar-se la forma bàsica a causa de la velocitat ràpida i sobretot del canvi d’angle de l’escriptura esdevingut cap a la fi del…
República Federal dels Maris
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al centre de la part europea de Rússia, a la vora del riu Volga.
La capital és Joškar-Ola El NE de la república és una plana amb turons V'atskij Ural de 275 m d’altura, on hi ha formacions càrstiques Cap a l’oest el terreny descendeix i es converteix en una gran depressió pantanosa depressió dels Maris, amb altures de 50 a 100 m El clima és moderadament continental, amb temperatures mitjanes de -13°C pel gener i de 10°C pel juny Les precipitacions anuals són de l’ordre de 450 a 500 mm Predominen els sòls de podzol argilosos i sorrencs Hi ha uns 500 rius i rierols, pertanyents a la conca del Volga, que sumen més de 7 000 km de longitud El Volga és el riu…
Vicent Penya i Calatayud
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià enginyeria tècnica industrial i des del 1990 treballa com a tècnic lingüístic a l’administració Collabora a la premsa Saó , El Temps , Levante , el Punt i ha estat impulsor, amb Manel Alonso, de les revistes literàries L’Aljamia 1991, que l’any 2003 rebé el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió de la literatura, i Quaderns de Rafalell 1994, i forma part del consell de redacció de la revista Abalorio i del consell assessor d' El nou conte del Diumenge Ha publicat els reculls de narracions Els somnis possibles 1997, del qual l’any 2008 publicà una segona…
El que cal saber del traumatisme medul·lar
Patologia humana
Els traumatismes medullars consisteixen en lesions de la medulla espinal causades per un moviment brusc de la columna vertebral o per l’impacte contra la medulla d’un fragment de columna vertebral desplaçat o d’un objecte penetrant En qualsevol accident de trànsit important, sobretot en els accidents de moto i les caigudes des d’una altura considerable, cal pensar sempre en la possibilitat d’un traumatisme medullar, encara que inicialment no es presentin trastorns que ho suggereixin La recollida dels accidentats que hom suposa que poden haver patit un traumatisme medullar ha d’ésser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina