Situació
Torre de planta circular amb la porta d’accés a migdia a nivell del segon pis.
V. Buron
La torre s’alça a dalt de l’extrem est d’una petita carena als afores del poble de Vacarisses, a 438 m d’altura, que li permet dominar una àmplia extensió que inclou el poble a llevant i la serra de Montserrat i la vall del Llobregat a ponent.
Mapa: 392M781. Situació: 31TDG092073.
Per anar a la torre cal dirigir-se primer al poble de Vacarisses, que és a 16 km de Terrassa, en un trencall de l’autovia que va a Manresa. Un cop al poble es pot accedir a la torre per diferents camins: des del mateix poble per un corriol en direcció nord-est, o bé pujant pels diferents corriols que hi ha a la dreta del km l,5 de la carretera que va de Vacarisses a Castellbell i el Vilar. La torre és visible des de tot el sector, i això en facilita l’accés. (ABB)
Història
No es coneixen notícies medievals d’aquesta torre, tot i que alguns autors sospiten, per la seva situació i magnífica construcció que podia ésser el castell de Vacarisses esmentat als segles X i XI, i que més tard els seus senyors haguessin bastit una residència prop de la parròquia, que és la que coneixem des de la baixa edat mitjana com el castell de Vacarisses. (APF)
Torre
La torre és una construcció cilíndrica que es manté ferma malgrat els irregulars esfondraments de la part superior i d’un important esvoranc obert a la part baixa de la banda de ponent, fet per accedir fàcilment a l’interior, que ha provocat la caiguda d’alguns blocs de les filades exteriors.
Els esfondraments de la part superior no ens permeten concretar-ne l’alçada, que oscil·la al voltant dels dotze metres des del terra. Té un diàmetre intern de 275 cm, mentre que el diàmetre extern és de 525 cm. El gruix de les parets és de 125 cm al pis inferior dels tres que hom pot distingir des de l’interior de la torre. Com és habitual en aquest tipus de torres, el gruix de les parets decreix en cada pis.
L’element més interessant d’aquesta construcció, i de fet l’únic, és l’obertura de la porta. Aquesta porta s’obre vers el sud a l’indret del segon pis de la torre, com és normal en aquest tipus de construccions, a uns set metres d’altura. La porta és rematada per un arc de mig punt adovellat tant per la part exterior com per la part interior de la torre. Entre arc i arc, el gruix de paret intern és suportat per una biga de fusta que fa la funció de llinda. A banda i banda de la part baixa de la porta hi ha dos forats, on segurament es ficaven dues bigues per suportar una plataforma que facilitava l’accés a l’interior. La major part de les dovelles són de pedra tosca, un tipus de pedra més fàcil de treballar, mentre que la resta de l’aparell és fet amb blocs de pedra de diferents tipus no gaire ben escairats, i malgrat que pretenen ser disposats ordenadament en filades paral·leles només ho aconsegueixen en alguns sectors. Un morter de diferents tonalitats uneix els blocs, i això ens podria fer pensar en reforçaments posteriors. Les filades exteriors i interiors que delimiten la paret són farcides amb pedres sense tallar barrejades amb morter.
Tant per l’estructura i disposició de l’aparell com per la forma de la porta, però sobretot per la documentació que ens en dona referències, podem datar aquesta torre al segle XI. (ABB)