Resultats de la cerca
Es mostren 724 resultats
la Il·lustració
Història
Moviment intel·lectual europeu, centrat en el període comprès entre la segona revolució anglesa del 1688 i la revolució francesa del 1789, caracteritzat pel racionalisme utilitarista propi de la classe burgesa en la seva etapa ascendent de lluita per la consecució de l’hegemonia estructural del mode de producció capitalista i per la presa del poder polític, i de conformació de la seva ideologia com a dominant.
Continuació crítica superadora del barroc de Descartes a Galileu o Newton, el moviment, originat a la Gran Bretanya, s’estengué bàsicament a França —on tenia arrels pròpies, i s’esbatanà en la seva forma més plena, l' enciclopedisme — i després a tot Europa, afavorit per la cada vegada major independència econòmica dels intellectuals i mitjançant societats cientificoliteràries des de clubs a acadèmies, des de cafès a societats econòmiques, la premsa periòdica i la internacionalització de les edicions Es proposava d’illuminar la humanitat amb les llums de la raó, considerada aquesta com un…
ensenyament eclesiàstic
Cristianisme
Ensenyament estructurat per a la formació dels destinats a funcions ministerials dins l’Església, dels monjos i religiosos o dels qui, en general, cursen estudis teològics o afins.
A mesura que l’Església romana s’anà organitzant, sorgiren les escoles catedralícies o episcopals , organitzades pels bisbats, i les conventuals o monacals , assignades d’antuvi a la promoció dels futurs monjos i en les quals la instrucció incloïa l’estudi de l’Escriptura, música, càlcul del calendari eclesiàstic i treballs manuals Als Països Catalans, les primeres escoles destinades a la formació de nous clergues es formaren, sobretot, entorn de personalitats com ara el bisbe Ató de Vic o el bisbe Miró Bonfill de Girona segle X Els escolars, fins al segle XI, havien de conèixer, abans de l’…
El temps anual: els calendaris
Aquest mapa constitueix una aproximació espacial generalitzada a la gestió del temps de l’any arreu del món La major part dels estats es regeixen pel calendari gregorià per a comptar el temps històric, llevat dels estats musulmans que utilitzen el seu, i de l’Índia fins el 1957 i la Xina fins el 1911 que conserven els propis per a molts esdeveniments socials i culturals Les diferents religions solen mantenir encara els antics calendaris per als usos litúrgics i la distribució de les festes El calendari sorgeix de l’observació del cicle dels astres, i ha evolucionat en funció de la precisió d’…
problema de Buffon
Matemàtiques
Problema clàssic que es troba en l’origen de la geometria integral i que proposa el càlcul de la probabilitat que una agulla de longitud l tirada a l’atzar sobre un pla on hi ha marcades línies paral·leles a distància (d > l), talli una d’aquestes línies.
La solució és 2 l ⁄π d la qual cosa porta a una possible avaluació probabilística del número π
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
informàtica
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Conjunt de ciències, tècniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.
Aquests sistemes consten d’uns components físics, anomenats maquinari o hardware , i d’uns components lògics o formals, anomenats programari o software Els components físics són constituïts per l' ordinador , element que efectua pròpiament el tractament de les dades o sigui, les operacions aritmètiques i lògiques, i l’equip perifèric , conjunt de màquines que proporcionen a l’ordinador l’entrada, l’emmagatzematge i la sortida La informàtica dissenya els elements constituents de l’estructura lògica o arquitectura de l’ordinador i de l’equip perifèric Els components lògics d’un sistema de…
La formació de la Serralada Pirinenca
Des d’un punt de vista geològic, els Pirineus corresponen a l’orogen que s’ha desenvolupat al llarg de la zona de contacte entre les plaques ibèrica i eurasiàtica En aquest sentit són molt més extensos que la serralada ístmica La seva llargada supera els 1500 km i s’estén des de la Provença, a tocar dels Alps, a l’E, fins més enllà de Galícia, al llarg de la plataforma cantàbrica, a l’W Les estructures pirinenques més occidentals es troben al mig de l’oceà Atlàntic, on queden esborrades per l’escorça oceànica jove, posterior a l’edificació de la serralada pirinenca, generada a la dorsal…
Savis musulmans i centres culturals de la Marca Hispànica, 950-1250
Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…
astronomia

El sistema solar segons la hipòtesi ptolemaica (detall d’un planisferi celest, 1700)
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…
preu
Economia
Relació de canvi entre dos béns econòmics, és a dir, nombre d’unitats d’un bé X que cal lliurar per a obtenir una unitat d’un altre bé Y.
En el llenguatge habitual, el preu d’un bé es refereix al nombre d’unitats de diner que cal lliurar per a obtenir una unitat d’aquest bé En llenguatge econòmic, aquesta accepció es fa equivalent a preu absolut o monetari , per diferenciar-lo del preu relatiu , on la unitat de compte no és necessàriament el diner Les discussions sobre el concepte de preu han estat un dels eixos centrals del progrés de l’economia Aquestes discussions poden ésser agrupades en un doble pla l’anàlisi dels mecanismes de la determinació dels preus que s’estableixen en una realitat històrica els preus del mercat i l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina