Resultats de la cerca
Es mostren 986 resultats
Alcalà de Xivert
Vista general d’Alcàlà de Xivert
© C.I.C-Moià
Municipi
Municipi del Baix Maestrat.
Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…
religió grega
Religions de Grècia i Roma
Religió pròpia dels grecs antics.
La religió hellènica, com altres aspectes de la civilització, és el resultat de la combinació de tot de factors geogràfics, polítics, socials, econòmics i àdhuc potser racials Cal cercar el primer estadi d’aquesta religió a Creta, en la civilització minoica Aquesta religió, però, sucumbí en el moment que entraren els pobles indoeuropeus i imposaren llur cultura, bé que aprofitaren els elements de l’època minoica per a formar la nova religió Bé que poc coneguda, la religiositat micènica hagué de cedir davant una invasió de pobles doris, portadors d’uns ideals que cristallitzaren en la formació…
Mussol
Patologia humana
És anomenada mussol la inflamació aguda d’origen infecciós de les glàndules sebàcies o sudorípares de les parpelles Hi ha dos tipus de mussols, el mussol extern , que correspon a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Zeis o una glàndula sudorípara d,e Moll, les quals desemboquen a la vora de la parpella, i el mussol intern , corresponent a la inflamació d’una glàndula sebàcia de Meibom, que desemboca a la cara interna de la parpella La infecció és deguda generalment a estafilococs, o, menys sovint, a estreptococs El mussol extern es presenta com una tumefacció arrodonida a la…
Partido Comunista de España (marxista-leninista)
Partit polític
Partit comunista maoista fundat a l’octubre de 1964 a Brussel·les per la fusió de diversos col·lectius proxinesos de l’interior i de l’exili separats del PCE (“La Chispa”, present a Madrid i a Suïssa, “España Democrática” de Colòmbia, “Mundo Obrero Revolucionario” i “El Proletario” de Madrid).
Al desembre de 1964 patí una escissió, basada en la Fuerza Armada Revolucionaria, que creà el nou Partido Comunista de España Marxista-Leninista i durà fins al 1968, sense presència a Catalunya el 1968 una altra escissió desembocà en la formació del Movimiento Comunista Marxista-Leninista de España El PCE m-l trencà aviat amb el PC Xinès i s’orientà vers el Partit del Treball d’Albània Propugnà la guerra popular per posar fi a la dictadura “ianqui-franquista” Contrari a les aliances amb d’altres partits, proposà un front democràtic nacional revolucionari per a la realització d’una democràcia…
el Primer de Maig

El quart estat (1901), obra del pintor italià Giuseppe Pellizza da Volpedo
Sociologia
Festa internacional del treball.
Fou instituïda, pel moviment obrer, com una jornada de lluita del proletariat internacional en la darrera sessió del Congrés Internacional Socialista, celebrat a la sala Pétrelle de París del 14 al 20 de juliol de 1889 La data fou escollida en commemoració de la vaga general convocada a Chicago i altres ciutats nord-americanes per al dia 1 de maig de 1886 per reivindicar la jornada de vuit hores, que fou secundada per prop de 200000 persones Les manifestacions dels dies següents esdevingueren violentes el dia 3, amb enfrontaments dels manifestants amb la policia, i el dia 4, amb una explosió…
riera d’Ardenya
Riera
Riera que neix al vessant occidental de la serra de Sant Mateu, al terme de Vallromanes (Vallès Oriental) i desemboca a la riera de Vallromanes, per l’esquerra, prop del Raval.
Garonda
Possessió del municipi de Llucmajor (Mallorca), prop de la qual neix el torrent de Garonda, que desemboca a la costa meridional de l’illa, entre la punta Plana i s’Estanyol.
barranc de les Fonts
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Palància; neix al peu de la mola de Segart (Camp de Morvedre) i desemboca al seu col·lector davant Albalat dels Tarongers, després de recórrer 9 km.
Mamberamo
Riu
Riu de Nova Guinea, resultant de la unió al nord de la serralada de Nassau, de l’Idenburg i del Rouffaer; desemboca a l’oceà Pacífic, prop del cap d’Urville.
Té 804 km de llargada, 150 dels quals són navegables
el Segura
El riu Segura prop d’Oriola
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del SE de la península Ibèrica, que desguassa directament a la Mediterrània.
Neix a Fuente Segura Jaén, a uns 1 700 m alt, a la Sierra de Segura, prop de Pontones, i arriba a Guardamar Baix Vinalopó, l’extrem meridional del territori de llengua catalana, després de travessar l’antic regne de Múrcia i la comarca valenciana del Baix Segura Té 341 km de llargada, una conca de 16 079 km 2 i uns 30 m 3 /s de cabal mitjà, que no arriben pas tots a Guardamar, absorbits en part per al regatge Constitueix el principal collector de la zona més àrida de la península Ibèrica com ho mostra la seva migrada abundància, de només 1,8 l/s/km 2 La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina