Resultats de la cerca

Les armes químiques gasos, sòlids o líquids són dispersades per atomització per via aèria o mitjançant projectils, bombes, bombes de fum, coets, etc D’acord amb llur manera d’actuar es divideixen en neuroparalitzants inhibidors de la colinesterasa, hemolítics, sufocants o asfixiants, vesicants, lacrimògens, vomitius i incapacitants psicotomimètics D'entre els més coneguts sobresurten el neurogasos sarín , tabun i soman, i el vesicant gas mostassa Les armes químiques, extensament emprades durant la Primera Guerra Mundial, foren prohibides pel Protocol de Ginebra del 1925 i per una resolució…

Tingué períodes d’enduriment 1947-63, 1979-86 alternats amb altres de distensió i es caracteritzà per l’absència d’enfrontaments directes entre les dues grans potències, el creixent esforç d’armament i organització militar, les nombroses crisis locals, els enfrontaments entre estats membres d’ambdós blocs i els incidents diplomàtics En foren els principals episodis la creació del Kominform 1947, de l’OTAN 1949, la divisió de Berlín 1948, la guerra de Corea 1950-53, la creació del Pacte de Varsòvia 1955, l’erecció del mur a Berlín 1961 i l’intent d’invasió de Cuba, seguit de l’establiment d’un…

L’estudi del delicte i, com a conseqüència, del delinqüent es desenvolupà al s XIX a partir de Cesare Lombroso i la seva teoria del criminal nat, a través de dos grans corrents investigadors l’un, que vinculà el fet delictuós o la personalitat del delinqüent, sia donant importància a l’aspecte antropològic antropologia criminal, als factors hereditaris o a l’aspecte psicològic l’altre, la sociologia criminal, que atorgà al medi social —concentrat en la família, l’educació, l’ambient d’amistat, les formes de vida en les grans ciutats, etc— el caràcter de factor preponderant de producció del…

Com a expressió del que és l’objecte de l’esperança religiosa, l’escatologia ha estat configurada entorn de la renovació miraculosa del món Zaratustra, del regne messiànic judaisme, de la vinguda del regne de Déu cristianisme o del paradís islam Generalment hom n'estableix, com a moment previ, un judici final, que decideix la retribució definitiva dels homes segons llurs obres Això comporta també, a vegades, la divisió del més enllà en dos àmbits cel i infern En l’Antic Testament l’escatologia es refereix als esdeveniments darrers que el Déu de la Promesa anuncia al Poble d’…

Llicenciat en dret per la Universitat del Caire 1962 i doctor en dret internacional per la Universitat de Nova York 1974, el 1964 treballà al Ministeri d’Afers Estrangers, i fou membre de la delegació permanent egípcia a les seus de l’ONU a Ginebra i a Nova York El 1984 s’incorporà a l' Agència Internacional d’Energia Atòmica AIEA de l’ONU, en la direcció general de la qual el 1997 rellevà el suec Hans Blix Confirmat per a un segon mandat el 2001, entre el setembre del 2002 i el gener del 2003 dirigí, amb el mateix Blix, les investigacions sobre el presumpte arsenal d’armes de destrucció…

Aquest castell fou bastit com a defensa del portal occidental de la muralla romana que envoltava Barcelona, prop del call o barri jueu Els seus orígens són incerts, per bé que una hipòtesi generalitzada n’atribueix la construcció a Borrell II o al seu fill, feta sobre les ruïnes d’alguna edificació romana, després de la desfeta davant d’Almansor, per tal de reforçar les defenses de la ciutat De fet, segons el cronista Pujades, al segle XVII era conegut com a castell d’Hèrcules i posteriorment, al segle XVIII, s’anomenava Torres de Cató i dels Escipions Amb tot, les primeres notícies ja són…

L’esment més antic de Tiurana és de l’any 1061, en què Bertran de Tiurana apareix consignat en el testament que Miró dictà abans d’anar al Sant Sepulcre Documents del 1141, el 1148 i el 1287 tornen a fer referència als Tiurana, llinatge del qual més tard es perd el rastre El lloc de Tiurana es trobava inclòs en els seus orígens dins el terme del castell de Vilaplana actual municipi de la Baronia de Rialb En un primer moment la documentació sempre presenta Tiurana com a partida del terme de Vilaplana i no fa esment de l’existència de cap vila o castell a l’indret Aquest fet es comprova…

És anomenada degeneració macular una alteració degenerativa del teixit de la retina corresponent a la màcula lútia, la zona de major visió responsable de la discriminació cromàtica, que comporta lentament una pèrdua de l’agudesa visual Hi ha dos tipus de degeneració macular, la congènita i la senil La degeneració macular congènita és una alteració d’origen hereditari La destrucció de la màcula es pot presentar en qualsevol època de la vida, segons la forma de la malaltia, que pot obeir a diverses alteracions genètiques En general, l’afecció es desenvolupa en la infància o la joventut, i…

La síndrome de Guillain-Barré és un trastorn generalitzat de la conducció nerviosa en els nervis perifèrics que provoca debilitat muscular i que sol produir-se sobtadament al cap d’unes setmanes d’una infecció banal Progressa ràpidament D’altra banda, també és anomenada paràlisi ascendent de Landry o polineuritis idiopàtica aguda Aquest trastorn afecta de 0,6 a 1,9 persones de cada 100000 habitants, i és més freqüent en homes que en dones La causa és desconeguda En general es presenta al cap de dues setmanes o tres d’una infecció vírica de les vies respiratòries superiors i de vegades…

El vitiligen és un trastorn de la pigmentació caracterítzat per l’aparició de zones de pell despigmentades a causa de la destrucció, d’origen desconegut, dels melanòcits de les àrees que en són afectades Aquesta alteració no es presenta des del naixement Sol aparèixer entre quinze anys i vint-i-cinc S’inicia amb unes taques blanques i petites ben delimitades que, en general, al cap d’un temps s’estenen i formen àmplies plaques despigmentades Les taques solen ésser simètriques a les dues bandes del cos Habitualment, es localitzen en les zones de pell que envolten els orificis del cos, al…