Resultats de la cerca
Es mostren 1232 resultats
Sant Pere Desvim o del Vim o Sant Puvim (Veciana)
Art romànic
Situació Antiga parròquia rural del terme del castell de Miralles, edifici sobrealçat i modificat, però que manté encara els trets propis del romànic F Junyent i A Mazcuñán L’església, acompanyada d’un reduït grup de cases, s’aixeca dalt d’un tossal, situat al ribatge dret de la riera Gran, damunt la carretera que passa de Calaf a Igualada per Copons Mapa 35-14362 Situació 31TCG776156 El trencall que hi mena comença prop del quilòmetre 45 de l’esmentada carretera Cal demanar la clau en una casa pròxima a l’església FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell…
baronia d’Anglesola
Geografia històrica
Feu creat pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona quan, vers el 1056, conquerí i fortificà el castell de Tàrrega, bastió avançat contra els sarraïns de Lleida.
Aleshores era un erm que anava d’Anglesola a Sidamon, a l’oest fins a Torregrossa, població musulmana encara, al migdia, i al nord limitava amb la serra d’Almenara, als confins del comtat d’Urgell Aquesta extensa contrada fou atorgada pels comtes Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II a Berenguer Gombau Berenguer I, el 1079 Anglesola apareix ja aleshores com a castell, el qual n'emprengué la colonització i el repoblament Els descendents de Berenguer Gombau que constituïren el llinatge Anglesola contribuïren a la conquesta definitiva de la vall del Segre al costat dels comtes Ramon Berenguer…
Antoni Pedrola i Font

Antoni Pedrola i Font
© Jordi Martin Arribas
Pintura
Pintor.
Fill de Salvador Pedrola i Parisi , feu la seva primera exposició individual el 1952 a Vilafranca del Penedès El 1954 ingressà a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1956 la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi el premià amb la Medalla Masriera Dedicat a l’ensenyament, fou professor de dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis Llotja de Barcelona 1960-78, a l’Escola Superior Tècnica d’Arquitectura de Barcelona 1965-73 i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, com a catedràtic de procediments pictòrics a partir del 1973 Fou també collaborador i més tard responsable tècnic i…
Castell de Cadaqués
Art romànic
A l’alta edat mitjana sembla que a Cadaqués hi havia un condomini entre el comte d’Empúries i el monestir de Sant Pere de Rodes La població de Cadaqués, a causa de la seva situació, aviat fou fortificada, fet que potser motivà que tant fos anomenada castell com vila L’any 1280, en una carta de franquesa atorgada per Ponç Hug, comte d’Empúries, a la vila i al castell de Cadaqués, és esmentat per primer cop el terme castell amb relació a aquest lloc De fet, tal com indica Pere Català Els castells catalans , vol 2, Barcelona 1969, pàg 367, segurament la població s’havia convertit…
Sant Andreu de la Selva del Camp
Art romànic
L’esment més reculat de la Selva del Camp és de l’any 1149, en què apareix com una de les afrontacions del terme dels Montgons la villa Constantina , primitiu nom del lloc de la Selva El 13 de maig de l’any 1164 l’arquebisbe Hug de Cervelló atorgà carta de poblament a la villa Constantina L’església parroquial de Sant Andreu no degué trigar gaire a ser construïda Segons J Pié i Faidella, existia ja al mes de gener de l’any 1188 L’església de Silva apareix en la butlla papal adreçada a l’església de Tarragona el 1194, on consta que era del paborde de la catedral El rector de…
Torre de Valldossera (Querol)
Art romànic
Aquesta torre, de la qual no resten vestigis, s’alçà a prop de l’actual església de Santa Maria de Valldossera, al sud-est del terme Fou en un principi una torre de guaita del castell de Montagut i amb el temps esdevingué el centre d’una quadra La torre de Valldossera és esmentada des de l’any 992, en què Bellaró i la seva muller Levegot feren cessió als fills Sunifred, Sendred, Daula i Pere del seu alou, amb la torre que allà hi havia, que era al comtat de Barcelona, al terme del castell de Montagut, al lloc de Valldossera Hug de Cervelló, senyor del castell de Montagut, adquirí…
Sant Esteve de Magrà (Castellfollit de Riubregós)
Art romànic
Aquesta capella o oratori es trobava dins de l’antic terme del castell de Castellfollit de Riubregós, al lloc de Magrà No degué passar de capella rural Depengué del monestir de Sant Benet de Bages a través del priorat de Santa Maria de Castellfollit, al qual fou donada pels senyors del terme i fundadors del priorat El lloc de Magrà es documenta l’any 1092 en el moment de la consagració i la dotació de l’església de Santa Maria de Castellfollit, ja que entre les terres donades com a dotació de l’església n’hi havia de situades a la font de Magra o a la ribera de Magra L’advocació d’aquesta…
Castell de Siscar (Benavarri)
Art romànic
El poble de Siscar s’alça a la solana d’un esperó rocós al marge dret del riu de Queixigar Malgrat la manca de dades documentals podem suposar que, en un primer moment, el lloc de Siscar era adscrit al castell de Casserres i foren els veïns senyors d’Entença els encarregats de la seva organització A partir de mitjan segle XII, les referències del castro i castello de Siscar són força abundants amb motiu de l’establiment en aquest lloc d’una comanda hospitalera, a la qual Hug d’Entença, fill de Jussiana d’Entença, donà l’any 1176 el castell de Siscar La castlania era en poder d’un…
concursos tradicionals
Esport general
Concursos populars celebrats normalment en zones rurals durant les festivitats locals.
Se’n diferencien dos grups els concursos amb animals i els d’habilitats del treball Els concursos amb animals fan referència a l’ús d’animals domèstics en proves de força, habilitat i obediència Un dels més tradicionals és el de gossos d’atura, en què un gos ha de seguir les ordres del pastor per dirigir un ramat d’ovelles a diferents llocs preestablerts Se celebra a les localitats de Torroella de Montgrí, Castellar de n’Hug, Ribes de Freser, Prades, Catllar, Rialp, Bellver de Cerdanya, Osseja i Castellterçol Un altre tipus de concursos són els d’arrossegament de pes i tir amb…
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina