Resultats de la cerca

La fórmula per a obtenir-lo és pes actual en kg / alçada 2 en m És un indicador útil reconegut com a referència internacional per a tipificar l’obesitat Segons la SEEDO Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Obesitat un IMC d’entre 18,5 i 24,9 s’associa al pes normal si aquest és inferior a 18,5, correspon a un pes insuficient un IMC de 25 a 29,9 es considera sobrepès, i les xifres superiors a 30 corresponen a obesitat L’IMC no permet distingir entre el pes associat a la massa muscular i l’associat a la massa greixosa, la proporció de les quals pot variar entre individus i…

Aquests patrons són equivalents a les empremtes dactilars, ja que el patró és sempre el mateix per a cada individu, sense que importi el teixit emprat com a font d’ADN, i varia segons els individus Hi ha tanta variació que, en teoria, el patró de cada persona és únic L’anàlisi d’empremtes moleculars de l’ADN es pot realitzar amb quantitats molt petites de teixit o fluid orgànic i amb mostres relativament antigues, com per exemple mòmies egípcies de més de 2 400 anys d’antiguitat Són molt emprades en medicina forense Als Estats Units, les empremtes moleculars de l’ADN s’utilitzen…

Fa de 5 a 6 m del cap als peus i té el cap prim i esvelt, amb unes excrescències de 3 a 5 recobertes de 2 a 2,5 m i el tronc és massís, amb el llom molt inclinat l’altura a la creu és de 3-3,5 m La cua fa 1 m Pesa de 500 a 1 000 kg Habita, en ramats de 10 a 20 individus, a la sabana d’Àfrica La seva alimentació és herbívora, especialment de fulles i brots d’acàcia N'hi ha nou subespècies que es diferencien pel nombre d’excrescències i pel color i la forma de les taques poligonals del pelatge

Tradicionalment, la seva subsistència es basava en el conreu intensiu dels cereals i en la cria de bestiar Molts trets de llur cultura són de tipus nilòtic Viuen en grups domèstics que formen poblats, però l’organització social gira entorn de grups de parentiu patrilineal inclosos, al seu torn, en diversos grans clans És molt important també la divisió per grups d’edat, l’entrada als quals és marcada per rituals iniciàtics secrets Aquesta organització tingué una gran importància en la rebellió Mau-Mau, protagonitzada en la seva majoria per kikuius Actualment hom en calcula la població en més…

La primitiva àrea de distribució comprenia les zones més desèrtiques de la regió mediterrània i l’Anatòlia, però després s’ha estès per unes altres regions europees És un animal típic dels boscs, tant de caducifolis com de perennifolis de coníferes o d’alzinar, i, contràriament a altres espècies de la mateixa família, no és gens esquerp, sinó de fàcil domesticació, i no és estrany de veure'l en parcs públics Les femelles i els individus joves viuen en grups, mentre que els mascles ho fan aïllats fins que arriba l’època de la reproducció, que s’apropen als ramats i comencen a…

El musell és allargat, de color negre en les femelles i vermell amb unes protuberàncies cutànies laterals blaves en els mascles El pelatge és llarg i poc dens, d’un color terrós al dors i als flancs, groguenc al pit i blanquinós al ventre El color de les natges varia amb l’edat i l’estat sexual Habita a les selves de l’Àfrica occidental, amb preferència a la terra ferma, i s’alimenta d’una gran varietat de plantes i de petits animals De costums sedentaris, habita en grups de fins a 50 individus, comandats per un mascle vell D’un caràcter agressiu i irritable, el mandril és també molt valent…

Els australians probablement arribaren a l’illa provinents de l’Àsia meridional el 40 000 aC Hom estima que en el moment de l’arribada dels europeus el seu nombre oscillava entre els 300 000 i 1 000 000 d’individus Actualment només una minoria manté les formes de vida tradicional d’una manera més o menys intacta Habitaven sobretot a la zona costanera de l’illa i comprenien un gran nombre de grups lingüístics i territorials, però amb límits molt fluids entre un i altre L’habitatge consistia generalment en cabanes de contrucció senzilla fetes amb branques o escorça No coneixien ni…

El voltor comú Gyps fulvus és el més típic dels nostres voltors, fàcil de veure en vol en zones obertes i rocoses, com aquest exemplar de les nostres muntanyes La seva silueta, d’ales llargues i cua curta i arrodonida és característica, així com la majestuositat del seu vol a vela Noteu l’aspecte escabellat de l’extrem de les ales, donat per les rèmiges primàries extremes, característica dels grans ocells velers Oriol Alamany L’estatut d’aquesta gran rapinyaire és força variable a les diferents regions dels Països Catalans L’any 1982, unes 80 parelles van criar a nuclis dels Prepirineus…

El botxi Lanius excubitor és més gros que l’escorxador ateny 24 cm, i es reconeix pels colors grisencs del mantell, el negre de les ales i la taca allargassada de la zona de l’ull Al dibuix s’aprecia la llargada de la cua i la forma del bec, alhora que s’illustra l’hàbit alimentari d’aquest depredador d’insectes i rosegadors Aquesta qualitat de depredador, que és ben manifesta en la forma del bec i de les potes, es complementa amb la seva manera de menjar, comparable a la dels rapinyaires, perquè fixen la presa amb la pota, i hi recolzen tot el tars al damunt, mentre l’estripen i en van…