Resultats de la cerca
Es mostren 690 resultats
plàstic

Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
El nanoplàncton calcari
Morfologia d’una coccosfera recoberta de coccòlits A i detall d’un coccòlit A’ en visió proximal 1 disc distal, 2 disc proximal, 3 àrea central Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els coccolitoforis, els discoàsters i els nanoconus constitueixen un grup d’organismes informalment anomenat pels micropaleontòlegs nanoplàncton calcari, fent referència a les seves petites dimensions, la seva forma de vida i el seu tipus d’esquelet Els coccolitoforis són organismes constituïts per una única cèllula que té la superfície externa recoberta de petitíssimes d’1 a 30 µ plaques calcàries…
Talpó comú
El talpó comú Microtus duodecimcostatus és un petit rosegador difícil de diferenciar dels altres representants del subgènere Pitymys presents a la península Ibèrica Cal recórrer a trets dentaris i morfomètrics Les mesures corporals són les següents 91-1 70,5 mm de cap i cos, 21-34,5 mm de cua, 15-18,5 mm de peu posterior, 7,5-10 mm d’orella el pes és de 19-32 g Xavier Palaus És un petit rosegador del subgènere Pitymys , de cos allargat, cap arrodonit i cua curta, que presenta determinades adaptacions a la vida subterrània, com, per exemple, ulls i orelles petits i crani aplatat Altrament,…
decrets de Nova Planta

decrets de Nova Planta El decret del 9-10-1715, publicat el 1716
DP
Història
Conjunt de disposicions dictades per Felip V en 1707-1716, per les quals abolia l’antiga organització constitucional i sobirana dels països que integraven la corona catalanoaragonesa i hi establia, d’una manera més o menys completa, l’organització política pròpia de Castella.
Com a conseqüència de la victòria que havia assolit a Almansa 1707, Felip V decidí l’abolició del règim constitucional dels regnes de València i d’Aragó, països que foren integrats, en qualitat de províncies, al govern i a les lleis de Castella A València , immediatament després de l’ocupació de la capital per les tropes del duc d’Orleans, foren paralitzats tots els organismes forals Juntes d’Estaments, Juntes d’Electes d’Estaments i Junta de Contrafurs El 29 de juny de 1707 es publicà el decret d’abolició dels Furs, redactat en gran part per Melchor Rafael de Macanaz El pretext oficial per a…
Física 2011
Física
Esfera d’un mol de silici pràcticament perfecta que servirà per a definir el valor de la unitat de massa, el quilogram © CSIRO - Australian Centre for Precision Optics Aquest any va començar amb la notícia d’un experiment espectacular pel que fa al grau de precisió que s’ha assolit Es tracta d’un experiment motivat per la necessitat de trobar un patró per a definir la unitat de massa –el quilogram– a partir de constants fonamentals que es puguin mesurar en qualsevol laboratori, en lloc de basar-se en el patró de platí i iridi que es conserva a l’Oficina Internacional de Pesos i Mesures de…
Mosaics de la vil·la de Paretdelgada (Selva del Camp)
Planta del santuari marià de Paretdelgada, amb la indicació dels sectors on el 1935 es localitzaren mosaics J Guitert La villa baiximperial de Paretdelgada es troba a l’emplaçament de l’ermita de la Mare de Déu del mateix nom, a 4 km al NE del poble de la Selva del Camp Baix Camp, i a poca distància del marge dret d’un afluent del Francolí El seu nom deriva del topònim llatí Parietes Graciles , del qual es coneixen amplis testimonis documentals des del segle XII fins al XVII És força coherent creure que el topònim fa referència directa a les parets pintades de la villa La troballa el 1935 de…
El cicle cretaci inferior als Pirineus
Unitats litològiques del Cretaci inferior, a les unitats sudpirinenques superiors, i les seves correlacions Maber, a partir de diversos originals de Pierre Souquet A la conca pirinenca la superseqüència del Cretaci inferior s’estén des del Valanginià fins a l’Albià mitjà, això és des d’aproximadament 138 milions d’anys, començament del Valanginià, fins a una data posterior a 113 milions d’anys, començament de l’Albià, probablement als volts de 105 milions d’anys Aquest cicle té, doncs, una durada d’uns 30 milions d’anys Els seus límits inferior i superior, vénen assenyalats per importants…
corda

Corda d’un violí
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Element flexible i allargat, tensat i fixat pels seus extrems, que constitueix la font de so en els instruments cordòfons.
Parts i tipus de corda Els materials amb els quals es fan les cordes han anat variant considerablement en funció dels objectius musicals que es perseguien i dels avenços tècnics de cada moment Així es troben des de cordes fetes de tripa, seda, cerres de cavall o metall, fins a cordes fetes amb materials sintètics com el niló Per aconseguir augmentar la densitat de la corda o la seva resistència, s’han utilitzat diverses tècniques com l’entorxat on l’ànima està recoberta per un filament metàllic i el trenat Actualment s’utilitzen bàsicament cordes de niló i d’acer per les seves qualitats de…
música
Música
Art que s’expressa mitjançant l’ordenació dels sons en el temps.
L’art musical es basa en els sons que requereixen, per a ésser produïts, una elaboració i organització prèvies, puix que el so musical no existeix en la natura Els sons que integren la música tradicional són generats pels instruments musicals Aquests sons d’altura definida es distingeixen en més o menys greus, més o menys forts i per llur durada i intensitat, així com per tot allò que es relaciona amb la dinàmica i els matisos d’expressió Els sorolls, que no tenen altura definida, han estat recentment incorporats a l’art musical La música és essencialment ritme i melodia, vinculats entre ells…
L’economia andorrana
Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, sd M Catalán / ECSA L’economia andorrana va mantenir, sobretot a les dècades dels anys seixanta i setanta, un notable procés de creixement i de transformació de la seva base productiva Aquesta profunda transformació va suposar el pas d’un sistema econòmic basat fonamentalment en les activitats ramaderes i agràries a una marcada especialització en els serveis comercials i turístics Un primer indicador significatiu d’aquesta dinàmica és l’evolució de la població resident a la dècada dels anys cinquanta oscillava en xifres entorn als 6 000 habitants, mentre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina