L’economia andorrana

Banc Agrícol i Comercial d’Andorra, s.d.

M. Catalán / ECSA

L’economia andorrana va mantenir, sobretot a les dècades dels anys seixanta i setanta, un notable procés de creixement i de transformació de la seva base productiva. Aquesta profunda transformació va suposar el pas d’un sistema econòmic basat fonamentalment en les activitats ramaderes i agràries a una marcada especialització en els serveis comercials i turístics. Un primer indicador significatiu d’aquesta dinàmica és l’evolució de la població resident: a la dècada dels anys cinquanta oscil·lava en xifres entorn als 6 000 habitants, mentre que l’any 1959 ja va arribar als 7 239, i el 1965 havia crescut fins als 13 623.

Deu anys després aquesta quantitat gairebé es duplicava (26 558 h el 1975), i en finalitzar la dècada dels setanta (1979) el nombre de residents era de 31 274 persones. Aquest creixement demogràfic es va fonamentar essencialment en un saldo migratori de signe positiu i amb valors relativament elevats. En conjunt, el resultat d’aquests saldos migratoris en el període 1959-79 (ambdós anys inclosos) és de 19 529 persones.

La tendència demogràfica expansiva va mantenir una continuïtat fins l’any 1993, en el qual es va arribar al valor màxim que ha assolit la població andorrana fins a l’actualitat (1997): 65 227 residents. Posteriorment, es va registrar un canvi de tendència fins a l’exercici del 1994, en el qual la població resident era de 63 859 persones, amb una recuperació posterior que va situar en 64 479 els habitants del país en finalitzar l’any 1996.

També en aquest cas els fluxos migratoris constitueixen el factor explicatiu clau del dinamisme demogràfic, per tal com en diversos anys de l’interval 1980-96 el saldo migratori va superar les 2 000 persones i, en el conjunt d’aquest període, va ser de 22 129 nous habitants. El gros de la immigració a Andorra al llarg de les darreres dècades ha estat procedent d’Espanya, si bé a partir de la meitat dels anys vuitanta hi ha crescut sensiblement el nombre de residents portuguesos.

Com a conseqüència, a la darreria del 1996 únicament el 20,2% de la població total eren nacionals andorrans, als quals es poden afegir l’11,3% més de nascuts a Andorra —que integren un grup estadístic específic—, mentre que el 44,4% dels residents eren de nacionalitat espanyola, el 10,7% portuguesos i el 6,8% francesos; el 6,6% restant corresponia a un ventall notablement ampli de nacionalitats.

Un altre dels indicadors més significatius per a apreciar l’evolució de l’economia andorrana és el volum d’importacions, atès que la producció interior agrícola i industrial es pot considerar irrellevant amb relació a les necessitats de subministrament de tota mena de béns —d’inversió i, sobretot, de consum— que comporta una economia especialitzada en els serveis turístics i comercials. El creixement d’aquesta variable fins els primers anys noranta va ser certament espectacular: l’any 1960 el valor total de les importacions era de 488 milions de ptes., que el 1970 havia augmentat als 2 867 milions i que el 1980 va arribar als 32 055 milions de ptes. (sempre expressades en pessetes corrents de cada any).

La tendència creixent es va mantenir al llarg de la dècada dels vuitanta, de manera que el 1990 el valor de les importacions es va situar en una quantitat de 120 025 milions de ptes. Això implica que entre el 1960 i el 1990 les importacions andorranes, valorades en pessetes corrents, van mantenir un ritme de creixement superior al 20% anual acumulatiu, percentatge certament molt superior a l’increment dels residents i a l’augment dels preus.

La tendència expansiva continuada al llarg de tres dècades —encara que sigui amb algunes oscil·lacions en el seu ritme— es va trencar el 1991, any en el qual per primer cop en les darreres dècades es va registrar una disminució en el valor de les importacions, situació que es va repetir en l’exercici següent, de manera que tan sols el 1994 la xifra d’importacions va tornar a superar la registrada quatre anys abans, amb un valor de 122 290 milions de ptes.

Durant els exercicis del 1995 i el 1996 les importacions van seguir novament una evolució moderadament alcista, si bé, descomptat l’efecte dels preus, la situació presenta algunes diferències notables. La sèrie històrica permet constatar que el valor total de les importacions mesurat en pessetes constants registra caigudes significatives en determinats moments —així, amb posterioritat a l’any 1975, en l’exercici del 1978 i en el bienni 1981-82 van experimentar una apreciable reducció—, però normalment amb moviments clars de recuperació els anys posteriors.

Contràriament, a la disminució de les importacions detectable en aquesta sèrie entre el 1990 i el 1993, va seguir un període d’estancament, de manera que els valors en pessetes constants es van mantenir pràcticament estabilitzats des del 1993 fins al 1996. Les dades corresponents a l’exercici del 1997 revelen una significativa recuperació (157 103 milions de ptes.), amb un increment del 16% en valors corrents amb relació a l’any anterior. El creixement en pessetes constants, tot i ser també important, va ser lògicament més moderat, de manera que situà el valor de les importacions en una xifra similar a la de l’any 1991, sense arribar al màxim històric que es va assolir el 1990.

Molt probablement, en aquesta evolució ha incidit de forma considerable una certa reducció de l’atractiu comercial d’Andorra per als consumidors espanyols —i, especialment, catalans—, que constitueixen el seu principal mercat. L’adhesió espanyola a la Comunitat Econòmica Europea i la tendència general a la globalització de les economies han comportat una notable millora de la varietat i la qualitat de l’oferta comercial a Catalunya, cosa que, unida a la disminució de la diferència fiscal favorable al comerç andorrà, ha incidit desfavorablement en la seva competitivitat.

Les dades referents a la població ocupada reflecteixen aquesta situació: entre els anys 1980 i 1990 l’estructura sectorial de la mà d’obra ocupada es va mantenir relativament estable pel que fa als principals sectors d’activitat. Entre els que van augmentar el seu pes relatiu apareixen el comerç turístic, els serveis turístics, el sector financer i l’administració. Com a contrapartida, van disminuir la seva participació en l’ocupació total el comerç alimentari, l’hostaleria i, d’una manera molt més acusada, la construcció i activitats annexes.

Les transformacions registrades en l’estructura de la població ocupada entre el 1990 i el 1997, en canvi, es tradueixen, com a elements més destacables, en una important pèrdua de participació del comerç turístic i, més moderadament, del comerç alimentari, mentre que l’hostaleria i els serveis turístics n’augmenten el pes relatiu. Menció a part mereix la continuïtat en la pèrdua de participació del sector de la construcció i activitats annexes, així com el notable augment en el percentatge dels assalariats ocupats a l’administració, el més elevat amb diferència, cosa que reflecteix la importància dels canvis institucionals registrats a la dècada dels noranta.

En definitiva, aquestes dades posen de manifest canvis recents d’una certa significació en l’estructura productiva del Principat que es poden resumir en un menor protagonisme del comerç orientat al turisme —tot i que continua essent el sector econòmic més important del país— i un major pes de l’hostaleria i dels serveis turístics, com a conseqüència d’una reestructuració orientada a diversificar els atractius turístics i a millorar les infraestructures hoteleres d’acollida. En aquest sentit, es pot constatar també un significatiu increment de la proporció de places hoteleres corresponents als establiments de major qualitat dins el conjunt de l’oferta.

Conreu de tabac, s.d.

M. Catalán / ECSA

La composició de les importacions també ha experimentat modificacions dignes d’esment com a conseqüència de la menor competitivitat de determinats productes i dels canvis de preferències dels consumidors. Així, entre el 1980 i el 1997 s’observa una pèrdua important en el pes relatiu de determinats productes, especialment els derivats lactis, els combustibles i carburants, les begudes alcohòliques i els articles de rellotgeria. En contrapartida, van augmentar considerablement la seva participació la perfumeria i cosmètica, els productes de vestit i el calçat i, molt especialment, les manufactures de tabac.

En definitiva, guanyen presència en el mercat andorrà adreçat als visitants exteriors alguns productes de consum més qualificat o en els quals la diferència fiscal resulta especialment destacable. Els aparells de reproducció i enregistrament del so i la imatge, malgrat que mantenen algunes oscil·lacions, en general constitueixen una de les partides d’importació amb una major rellevància.

Cal també fer una breu referència al canvi registrat els darrers anys pel que fa al paper del sector públic, com també a les seves repercussions econòmiques. Aquest canvi ha estat especialment destacable a partir dels últims anys de la dècada dels vuitanta, com a conseqüència de la necessitat de prestació d’un ventall de serveis públics més ampli i de més qualitat a una població amb un major nivell d’exigència, i per la posició més activa dels governs quant a les relacions amb els estats veïns i la regulació de l’activitat econòmica i social.

Òbviament, això ha tingut una repercussió molt apreciable en les despeses públiques, que el pressupost de l’exercici del 1998 preveu que arribin als 36 152 milions de ptes., mentre que en la liquidació corresponent al 1990 assolien els 19 363 milions de ptes. i en la de l’exercici del 1985, 5 197 milions de ptes. El creixement de la despesa no ha pogut ser seguit a un ritme semblant pels ingressos públics, cosa que ha provocat liquidacions deficitàries al llarg de diversos anys, amb el resultat d’una posició d’endeutament d’una certa envergadura.